SAP Barcelona 189/2015, 10 de Febrero de 2015
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2015:1741 |
| Número de Recurso | 6/2015 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 189/2015 |
| Fecha de Resolución | 10 de Febrero de 2015 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal (secció desena)
Recurs d'apel lació nº 6/15-C
Procediment Abreujat nº 381/14
Jutjat Penal nº 27 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms/a magistrats/ada
Sra MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA
Sr. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, deu de febrer de dos mil quinze
Vist en grau d'apel lació per la Secció desena de l'aquesta Audiència provincial, el procediment abreujat nº 381/14 del Jutjat Penal nº 27dels d'aquesta capital, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Francisco, contra la sentència condemnatòria dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 14 de novembre de 2014, per delicte de robatori amb violència i lesions. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno al acusado Francisco como autor de un delito de robo con violencia, concurriendo la circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal agravante de reincidencia, a la pena de CUATRO AÑOS y DOS MESES de PRISIÓN, con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo. Asimismo, como autor de un delito de lesiones sin concurrir circunstancias modificativas, a la pena adicional de DOS AÑOS y SEIS MESES de prisión, con sus accesorias legales, y pago de las costas procesales causadas. En concepto de responsabilidad civil, deberá indemnizar a la perjudicada Serafina en la suma de 22.676 euros por las lesiones causadas, más sus intereses legales".
Contra l'esmentada resolució va interposar,dins de termini legal, recurs d'apel lació la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 12 de desembre de 2014, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions a aquesta Sala el passat 15 de gener 2015.
Per diligència de 25.1.15 es va designar magistrat ponent i es va assenyalar el dia 4 de febrer per a deliberació, votació i decisió sense celebració de vista pública, atès que no ha estat sol licitada pel recurrent ni considerada necessària pel tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la vigent llei d'enjudiciament criminal. FETS PROVATS
S'accepta el relat fàctic de la sentència apel lada, que escau donar per reproduït a fi d'evitar repeticions inútils.
FONAMENTS DE DRET
La defensa del recurrent fonamenta el recurs d'apel lació en tres motius complementaris d'acord amb el que permet l' art. 790 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre d'enjudiciament criminal abreujat, que desenvolupa sota els següents epígrafs: 1)- Vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència prevista en l' art. 24.2 CE . 2)- Error en la valoració de la prova testifical i infracció de llei per inaplicació del principi "in dubio pro reo". 3)- Vulneració del criteri de proporcionalitat en la individualització de les penes, d'acord amb l' art. 66.1 del Codi Penal .
-
A fi de centrar l'objecte del debat en aquesta segona instància, cal deixar constància que en l'escrit d'al legacions de la defensa es parteix d'una hipotètica errònia valoració de la prova testifical imputable a la jutge "a quo", tot argumentant que la declaració incriminatòria de la víctima no es pot considerar plenament fiable puix és possible que s'hagi confós a l'hora d'identificar al presumpte autor dels fets en la roda de presos practicada. Argumenta el recurrent que dita diligència està viciada atès que la perjudicada ja l'havia identificat en diligència fotogràfica duta a terme en seu policial, sense presència del lletrat defensor, la qual cosa va contaminar la ulterior roda judicial de presos celebrada setmanes més tard.
Tot seguit, fa esment que similar situació s'hauria produït amb el testimoni presencial, un veí de la perjudicada, qui en el plenari va ser incapaç de concretar l'hora dels fets amb un marge ni inferior a 3 hores de diferència. Afegeix que tampoc s'ha valorat adequadament la testifical de descàrrec, amics de l'acusat, que van declarar en el judici que el dia i hora dels fets estava en un bar de Badalona. Després de recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem en relació a la doctrina de la connexió d'antijuridicitat contaminant, conclou sol licitant es dicti sentència absolutòria.
Vist aquest plantejament, cal matisar d'antuvi que el tribunal de segona instància no pot valorar la credibilitat dels testimonis presencials atès que no gaudim de la immediació pròpia del judici oral, a diferència del que li succeeix al jutge penal "a quo". Com més endavant es motivarà, si les proves sobre les que ha format la seva convicció de culpabilitat són de caire personal (com és el cas de les declaracions testificals) només ell pot analitzar el grau de fiabilitat i extreure'n la conclusió lògica. La nostra limitada funció revisora de la legalitat, motivació i coherència de la sentència apel lada ( art. 15.4 CEDH ) només permet qüestionar les diligències policials o judicials d'identificació (art. 369 i sgts) quan apreciem flagrant vulneració de drets constitucionals o errors i contradiccions insalvables.
No succeeix pas així en aquesta causa, atès que -malgrat la queixa de la defensa de l'acusat- en la diligència d'identificació no es va infringir cap norma legal. La jurisprudència exigeix que el nombre de persones integrants de la roda sigui plural, que no existeixi inducció prèvia per part dels...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba