SAP Tarragona 23/2009, 22 de Enero de 2009
| Ponente | JOAN PERARNAU MOYA |
| ECLI | ES:APT:2009:181 |
| Número de Recurso | 222/2008 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 23/2009 |
| Fecha de Resolución | 22 de Enero de 2009 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
SECC. 3ª
Apel·lació 222/08
Ordinari 722/04 del Jutjat de 1ª Instància 1 de Valls
S E N T È N C I A
PRESIDENT
Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA
MAGISTRATS
Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA
Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ
Tarragona, 22 de gener de 2009.
Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Pablo i Elisa, representats en aquesta instància pel Procurador Sra. García Díaz i defensats pel Lletrat Sr.
Carrasco Urtiaga, contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 1 de Valls de data 8-1-2008, en procediment Ordinari 722/04, en el
que figura com a demandants els recurrents, i com a demandats BBVA S.A. i BBVASeguros S.A. de Seguros y Reaseguros.
ANTECEDENTS DE FET
En data 3-3-2008 es va presentar per Pablo i Elisa recurs d'apel· lació contra la Sentència d'instància que disposava: "Desestimo la demanda interposada per Pablo i Elisa contra BBVA S.A. i BBVASeguros S.A. de Seguros y Reaseguros, i en conseqüència absolc a les citades demandades de les pretensions deduïdes en aquella, amb imposició de costes als demandants".
BBVA S.A. en data 11-3-2008 va oposar-se al recurs.
BBVASeguros S.A. de Seguros y Reaseguros en data 18-3-2008 va oposar-se al recurs.
En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.
VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,
FONAMENTS JURÍDICS
Es va interposar demanda al·legant que el fill del actors, Salvador, havia obtingut de la codemandada BBVA S.A. 0un préstec personal, avalat solidàriament pels actors, de 15.025 euros; que també va contractar amb la codemandada BBVASeguros S.A. de Seguros y Reaseguros una pòlissa que garantia la devolució del préstec en cas de sinistre del prenedor; que Salvador va morir en un accident de trànsit, havent pagat fins a aquest moment 5.152 euros del préstec; es demanava, en definitiva, que BBVASeguros S.A. de Seguros y Reaseguros pagués a BBVA S.A. els 15.025 euros del préstec, i que BBVA S.A. retorni als actors els 15.025 euros pagats (5.152 euros pel fill i la resta pels actors).
La sentència impugnada desestima la demanda, al considerar que en la pòlissa d'assegurances contractada per Salvador amb BBVASeguros S.A. de Seguros y Reaseguros, signada per ambdues parts, es preveia expressament com a exclusió els accidents sobrevinguts al assegurat per embriaguesa, entenentse per tal quan s'acrediti una taxa d'alcoholèmia superior al 0,8, i considerant provat que Salvador va patir l'accident al envair amb el seu cotxe les vies del tren, sent atropellat per aquest i mort, portant una taxa d'alcohol en sang de 1,10 g/l, per la qual cosa opera plenament l'exclusió pactada a la pòlissa.
S'interposa recurs al·legant, en primer lloc, falta de motivació de la sentència impugnada, demanant la seva nul·litat.
Diu el TC que "El derecho a la tutela judicial efectiva no sólo requiere que se dé una respuesta expresa a las pretensiones de las partes, sino que, además, dicha respuesta ha de estar suficientemente motivada. Se trata de una exigencia implícita en el propio art. 24.1 CE que se hace patente en una interpretación sistemática de este precepto en relación con el art. 120.3 CE, pues en un Estado de Derecho hay que dar razón del Derecho judicialmente interpretado y aplicado. Sin embargo, el deber de motivación de las resoluciones judiciales no autoriza a exigir un razonamiento jurídico exhaustivo y pormenorizado de todos los aspectos y perspectivas que las partes puedan tener de la cuestión que se decide, sino que deben considerarse suficientemente motivadas aquellas resoluciones judiciales que vengan apoyadas en razones que permitan conocer cuáles hayan sido los criterios jurídicos fundamentadores de la decisión, es decir, la "ratio decidendi" que ha determinado aquélla. En fin, la suficiencia de la motivación no puede ser apreciada apriorísticamente con criterios generales, requiriendo por el contrario examinar el caso concreto para comprobar si, a la vista de las circunstancias concurrentes, la resolución judicial impugnada ha cumplido o no este requisito (SSTC 24/1990, de 15 de febrero, FJ 4; 154/1995, de 24 de octubre, FJ 3; 66/1996, de 16 de abril, FJ 5; 115/1996, de 25 de junio, FJ 2; 116/1998, de 2 de junio, FJ 3; 165/1999, de 27 de septiembre, FJ 3)".
En el present cas, la sentència impugnada està perfectament motivada, doncs explicita de manera clara i precisa perquè desestima la demanda, tal i com es recull al FJ anterior, per la qual cosa es desestima el motiu d'impugnació.
Al·lega, en segon lloc, infracció de l' art. 3 LCS, per no constar a la pòlissa de forma clara i destacada la clàusula limitativa d'exclusió del sinistre.
L' art. 3 LCS disposa que "Las condiciones generales y particulares se redactarán de forma clara y precisa. Se destacarán de modo especial las cláusulas limitativas de los derechos de los asegurados, que deberán ser específicamente aceptadas por escrito".
En el present cas, i com ja diu la sentència impugnada, el prenedor i assegurat va signar totes les pàgines de la pòlissa (folis 178 a 188); les exclusions consten sota l'epígraf "Léase con atención y fírmese sólo en caso de estar de acuerdo con su contenido", es destaquen...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba