STSJ Cataluña 75/2015, 12 de Enero de 2015
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2015:458 |
| Número de Recurso | 6712/2014 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 75/2015 |
| Fecha de Resolución | 12 de Enero de 2015 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
EL
Recurs de Suplicació: 6712/2014
IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 12 de gener de 2015
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 75/2015
En el recurs de suplicació interposat per Carla a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 3 de juliol de 2014, dictada en el procediment núm. 1341/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Braulio
, Delia i Ajuntament de la Torre de Claramunt, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
En data 30 de desembre de 2013, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre conflicte col·lectiu, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 de juliol de 2014,, que contenia la decisió següent:
En la demanda interposada per Carla, contra Ajuntament de la Torre de Claramunt, aprecio d'ofici l'excepció de manca d'esgotament de la via prèvia, i per tant, sense entrar en el fons de la qüestió plantejada, absolc en la instancia al demandat Ajuntament de la Torre de Claramunt.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" Primer.- L'Ajuntament demandat, ni el desembre de 2012 ni amb posterioritat ha abonat als seus treballadors, la paga extraordinària de desembre prevista al conveni col·lectiu aplicable .
En reclamació col·lectiva del dret a la paga extraordinària, el tres Delegats de Personal de l'Ajuntament demandat varen interposar el 19/12/2013 la demanda de conflicte col·lectiu rectora d'aquest procediment. Prèviament a l'admissió, per Diligencia de 13/1/2014de la Secretària Judicial, es va requerir d'esmena a la part acota per tal que justifiques haver celebrat la conciliació prèvia davant l'autoritat laboral, en resposta a tal requeriment per escrit de 15/1/2014 la part actora manifestava que en tractar-se d'un Ajuntament la part demandada estava exempta de conciliació i procedia reclamació prèvia, tanmateix en tractar-se d'un conflicte col·lectiu també estava exempt de reclamació prèvia, amb cita dels art. 69.1 i 70.1 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Social . A la vista de tal resposta, i sense resolució a l'efecte, per Decret de 16/1/2014 de la Secretaria Judicial, va admetre a tràmit la demanda i va assenyalar judici."
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS JURÍDICS
Per la via de la lletra a) de l'article 193 LRJS denuncia la part actora la infracció d'allò previst als arts. 120 i 88 de la Llei 30/1992, en relació als articles 63, 69 i 70 LRJS i 24.1 CE .
Val a dir que en el present cas el jutjador del primer grau ha desestimat la demanda per falta de conciliació prèvia. Als dits efectes, es considera que atès que la demandada és una Administració pública que la comparació entre els articles 64 i 69 LRJS posa en evidència que mentre que en el primer -conciliació- no es contempla cap excepció en matèria de conflicte col lectius, en el segon -reclamació prèvia-, sí, pel que escau acudir a l'article 156.1 de la Llei Processal per tal d'arribar a la conclusió que escau en tot cas conciliació prèvia, amb independència de si el conflicte col lectiu abasta o no una Administració.
El motiu ha de ser estimat, atès que la Sala comparteix els arguments de la recorrent. Certament l' article 156.1 LRJS exigeix com a requisit necessari l'intent de conciliació prèvia, remetent a l' article 63 LRJS . Ara bé, si es compara el règim d'excepcions d'aquest tràmit de l'article 64 amb les observades en l'article 70.1 (respecte a la reclamació prèvia administrativa) podrà comprovar-se com en aquest cas -i no en matèria de conciliació- s'inclou als conflictes col lectius.
El diferent tracte processal dels actes previs d'evitació del processos en aquesta mena de processos rau en la impossibilitat d'una Administració pública de conciliar sense que, d'altra, la via de la reclamació administrativa pugui ser eficaç quan el plet té una naturalesa col lectiva. Així ho ha entès amb reiteració la doctrina cassacional, que ha vingut afirmant que "Parece razonable incluir, bajo esta salvedad de no exigencia de la conciliación, aquellos supuestos en que la parte demandada sea un ente público -a los que, por regla general, les está prohibida la transacción, fuera del seno de la propia administración, por lo que el acto de conciliación pierde todo sentido y finalidad-, en cuyo supuesto el requisito preprocesal de carácter obligatorio sería la reclamación previa. Ahora bien, tampoco procedería en el caso concreto tal reclamación, ya que el art. 70 LPL dispensa de este trámite a los procesos de conflicto colectivo" ( STS 29.12.1999 [RJ\2000 \570], en termes similars a la STS 28.07.1997 [RJ\1997\6570])
L'estimació d'aquest motiu comporta deixar imprejutjar el segon dels què es contemplen en el recurs -per entendre que esqueia tràmit d'esmena-. Ara bé, tenint present el contingut de la lletra b) de l'article 215 LRJS considera la Sala, que atesos els termes del debat de fons, té elements suficients per entrar en la valoració dels arguments de fons de la demanda, tenint present els previs antecedents sobre plets similars.
Val a dir que no consta en el relat fàctic l'existència d'un conveni d'empresa. Tanmateix hem de recordar que atès que la dita norma col lectiva ha estat publicada en el BOPB de 04.11.2010, regeix el principi "iura novit curia", podent per tant entrar, en el seu cas, en la corresponent valoració.
Doncs bé, sustenta la part actora en la demanda que els treballadors afectats tenen dret a la percepció íntegra de la paga de Nadal del 2012, atès que el contingut de l' article 2 del RDL 20/2012 suposa una intromissió il legítima en un espai reservat a l'autonomia col lectiva, ex article 86.1 CE, manifestant els dubtes de constitucionalitat al respecte -i amb sol licitud que s'elevi una qüestió d'inconstitucionalitat-.
Hem de recordar que l'aplicació o no del RDL 20/2012, en relació -entre d'altres aspectes- a la percepció de la paga de Nadal...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba