SAP Barcelona 1188/2014, 28 de Noviembre de 2014
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2014:13401 |
| Número de Recurso | 288/2014 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 1188/2014 |
| Fecha de Resolución | 28 de Noviembre de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal. Secció desena
Recurs d'Apel·lació nº 288/14-C
Procediment Abreujat nº 109/14
Jutjat Penal nº 2 d'Arenys de Mar
S E N T È N C I A
Il.lms/a magistrats/ada
Sra. MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA
Sr. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, vint-i-vuit de novembre de dos mil catorze
Vist en grau d'apel·lació per aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, el procediment abreujat nº 109/14 del Jutjat Penal nº 2 d'Arenys, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Isaac, contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 16 de setembre de 2014, per delicte de resistència a Agents de l'Autoritat i danys. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno al acusado Isaac como autor de un delito de resistencia a Agentes de la Autoridad, concurrendo la circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal atenuante de embriaguez, a la pena de SEIS MESES de prisión, con accesoria legal de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena, y al pago de las costas. Le condeno también como autor de un delito de daños a la pena de SEIS MESES de MULTA, con cuota de 5 euros diarios y responsabilidad personal subsidiaria de un día por cada dos cuotas impagadas. La absuelvo de la falta conexa de ofensas verbales a los Agentes que se le imputaba. Deberá indemnizar a l'Ajuntament de Malgrat de Mar en la suma de 665 euros por los daños causados."
Contra l'esmentada resolució va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la defensa de l' acusat. Admès a tràmit per provisió de 10 d'octubre de 2014, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Sala. Per diligència d'ordenació de 5.11.14 es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn establert, i es va assenyalar el proppassat dia 26 de novembre per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat demanada per la part recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal. FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que escau donar per reproduït a fi i efecte d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
-
La defensa del recurrent fonamenta l'apel·lació en tres motius subsidiaris a l'empara del que permet l' art. 790 de la llei 38/02 de 24 d'octubre, consistents en: A) Error en la valoració de la prova per part del jutge penal en relació a la tipicitat del delicte de resistència a funcionaris públics, amb infracció de l' art. 556 CP ;
-
Aplicació indeguda de l' art. 263.1er del Codi ( danys), que considera escau substituir per la falta homòloga ( art. 625); i ©) Infracció legal per no apreciació de la circumstància eximent d'alteració mental plena, en seu de l ' art. 20.1 CP .
Al·lega en primer lloc que la prova testifical relativa a la participació en l'incident succeït el dia 10 de març de 2012 en un vial públic de la localitat de Malgrat de Mar, ha estat plena de contradiccions entre els Agents de l'Autoritat que hi van intervenir, atès que mentre un d'ells afirma en el plenari que l'acusat només els va insultar verbalment, l'altre insisteix que es va negar de forma reiterada a obeir l'ordre d'identificació, i es va oposar físicament a la detenció. Conclou sol·licitant que es revoqui la condemna i se l'absolgui de tota responsabilitat, o alternativament, se'l condemni com autor d'una simple falta de desobediència prevista en l'art. 634 del Codi.
La Sala no pot compartir aquest plantejament d'autodefensa atès que està mancat del més mínim suport provatori. En efecte, la part recurrent es limita a exposar la seva valoració -legítima però obviament parcial i esbiaixada- discrepant del jutjador d'instància penal, tot demanant al tribunal quelcom inviable, com és que substitueixi l'apreciació d'una prova de caire personal presidida pel principi d'immediació, facultat que li està prohibida per la STC 167/02 de 13 de setembre i la 2/10 d'11 de gener .
Només el/la jutge davant de qui han declarat els testimonis ( en aquest cas, funcionaris públics en l'exercici de la funció policial) pot atorgar o manllevar credibilitat objectiva a les seves manifestacions. La Sala s'ha de limitar a una funció revisora de la coherència expositiva seqüencial, legalitat, suficiència i conseqüent eficàcia incriminatòria als efectes previstos en l' art. 24.2 CE .
L' estudi de la sentència apel·lada palesa inequívocament que no estem davant de cap error flagrant en la valoració de la prova com reclama...
-
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba