STSJ Cataluña 7950/2014, 2 de Diciembre de 2014
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2014:11982 |
| Número de Recurso | 5149/2014 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 7950/2014 |
| Fecha de Resolución | 2 de Diciembre de 2014 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
F.S.
Recurs de Suplicació: 5149/2014
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 2 de desembre de 2014
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 7950/2014
En el recurs de suplicació interposat per Melchor i Silvio a la sentència del Jutjat Social 1 Manresa de data 14 d'abril de 2014 dictada en el procediment núm. 578/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Fondo de Garantía Salarial i Cayvol Comercial, S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 11-6-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 d'abril de 2014, que contenia la decisió següent:
Desestimo la excepción de caducidad de la acción ejercitada por D. Silvio y desestimo la demanda formulada por D. Melchor y D. Silvio frente a empresa CAYVOL COMERCIAL, S.L., y contra el FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, declaro el procedente el despido realizado a los actores, declaro extinguido el contrato de trabajo y condeno a la empresa a abonar a los actores la indemnización de 20 días por año de servicios, con el prorrateo por meses de los periodos inferiores al año, con el máximo de doce mensualidades, cifrada en los importes siguientes:
D. Melchor : 26.659,3 euros
D. Silvio : 29.046,7 euros
Sin perjuicio de las responsabilidades que pudieran corresponder al FONDO DE GARANTÍA SALARIAL. Segon. En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
La parte actora:
D. Melchor : mayor de edad, con DNI núm. NUM000, con antigüedad desde el 01/09/1996, categoría profesional de oficial 1ª y salario de 79,58 euros diarios brutos, con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias.
Y D. Silvio : mayor de edad, con DNI núm. NUM001, con antigüedad desde el 23/10/1989, categoría profesional de oficial 1ª y salario de 79,58 euros diarios brutos, con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias.
Han venido prestando servicios por cuenta y orden de la empresa demandada, con las circunstancias laborales señaladas.
La empresa entregó a la parte actora una carta comunicándoles la extinción de la relación laboral con efectos desde el 15/05/13 para el Sr. Melchor y el 07/06/13 para el Sr. Silvio, fundamentalmente por pérdidas y disminución persistente de nivel de ingresos y ventas, pérdidas en 2010 de 200.796,28 euros, en 2011 de 221.833,56 euros y provisional en 2012 de 892.035,14, reducción de ingresos del 32,22% entre los ejercicios 2008 y 2009, del 14,52% entre 2009 y 2010 y del 15,22% entre 2010 y 2011, del 20,23% entre 2011 y 2012 y se mantiene en 2013. Añade que las medidas adoptadas son la aplicación de dos EREs, uno de suspensión y otro de extinción y que acompañan junto a la carta la documentación contable con la memoria explicativa.
La carta añade que "se pone a su disposición, real y efectiva y en la sede de la empresa una indemnización que resulta de aplicar el módulo de cálculo de veinte días de salario por año de servicio, con prorrateo de periodos inferiores a un año..." añade también que "No obstante, y según se desprende de la documentación aportada, a razón de la doctrina estipulada en Sentencia del Tribunal Supremo de 21 de diciembre de 2005 (recc. 5470/04 ), la empresa hace constar su imposibilidad pagar en este momento la citada indemnización, lo que se hace constar expresamente en este escrito, sin perjuicio de que la mima será abonada antes de la fecha de extinción definitiva de su contrato..."
La empresa ha cumplido con el período de preaviso de 15 días. (Cartas adjuntas al escrito de demanda inicial que se tienen por reproducidas).
La empresa ha presentado pérdidas en 2010 de 140.557,39 euros, en 2011 de 221.833,56 euros y en 2012 de 892.035,14 euros. A fecha 31/05/13 presenta pérdidas por importe de 563.679,13 euros. (Documentos 10, 19 a 21 del ramo de prueba de la parte demandada).
La empresa ha presentado declaraciones de IVA y solicitud de aplazamiento de las mismas para los meses febrero, marzo, abril y junio 2013. (Documentos 12, 13, 14 y 16 de la parte demandada).
La Agencia Tributaria ha concedido aplazamiento/fraccionamiento del pago de IVA e IRPF a la empresa por importe de 328.193 euros. (Documento 23 del ramo de prueba de la parte demandada).
los actores son titulares, cada uno, de 83 participaciones de la sociedad demandada. (Grupo de documentos 4 del ramo de prueba de la parte demandada).
La empresa ofreció al actor D. Silvio el pago de la indemnización por extinción por causas objetivas en 14 pagos mensuales a partir del 10/07/13 y al actor D. Melchor en 12, a iniciar el 10/06/13. (Documentos nº 7 y 9 del ramo de prueba de la parte demandada).
La parte actora no ostenta ni ha ostentado la condición de representante de los trabajadores. (No controvertido).
Presentada papeleta de conciliación ante la SC en fecha 11/06/13, se celebró acto conciliatorio el día 01/07/13, finalizando sin avenencia entre las partes. (Acta de conciliación obrante en autos).
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs dels dos demandants contra la Sentència que declara procedents els seus acomiadaments objectius per causa econòmica, notificats, el 15 de maig de 2013 al Sr. Melchor i el 7 de juny de 2013 al Sr. Silvio, és per revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193, b ) i c) de la Llei 36/2011 de 10 d'octubre reguladora de la Jurisdicció Social ( BOE 11 d'octubre).
L'empresa ocupadora presenta escrit d'impugnació al recurs oposant-s'hi amb els arguments i fonaments que hi consten.
La part recurrent postula la revisió del cinquè fet provat referit a que l'empresa va oferir al demandant Sr. Silvio la indemnització per causa econòmica en 14 terminis mensuals partir del 10 de juliol de 2013, i al Sr. Melchor en 12 terminis mensuals a iniciar el 10 de juny de 2013. Proposen que a aquest fet provat s'addicioni una segona frase que digui: " L'empresa no ha abonat als treballadors els imports fraccionats a excepció d'un termini ingressat al demandant Sr. Melchor en data de 14 de juny de 2013." Es basa en el document de 14 de juny de 2013 de pagament a terminis de la indemnització per l'acomiadament presentat per l'ocupadora a la signatura del demandant, que no va signar-lo, que obra en el foli 206 del procediment i en el mateix document referit al demandant Sr. Melchor no signat per ell que obra al foli 210, aportats per l'ocupadora, així com el comprovant d'ingrés del termini.
També postulen l'addició d'un fet provat nou, el vuitè, que digui: "En data de 9 d'octubre de 2012 l'empresa demandada va atorgar escriptura pública de fusió per absorció Cayvol Comercial SL, societat absorbent, i Hidráulicas Navàs, Sl. Societat absorbida)" Basa l'addició en l'escriptura que consta a folis 163 i següent del ram de prova de la demandada. Fan consideracions sobre el moment de l'absorció, en plena crisi i disminució d'ingressos de l'ocupadora segons la carta d'acomiadament, devent assumir les pèrdues de la mercantil absorbida de l'any 2012 i l'assumpció del seus treballadors incorporats a Cayvol Comercial, SL. amb efectes de 1 de gener de 2013 i posteriorment, procedint a l'acomiadament de treballadors per causes econòmiques ja existents en el moment que es van incorporar a l'empresa demandada, i entenen que la situació de pèrdues econòmiques de l'absorbida ja era coneguda en el moment de la fusió amb ella per absorció.
El recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària quasi de cassació, i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala, ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament pel control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ).
És així que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 193 b) i núm. 196.3 de la vigent Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei processal laboral, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil, com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba