SJCA nº 1 383/2014, 14 de Octubre de 2014, de Lleida
| Ponente | CARLOS BRUFAL CLUA |
| Fecha de Resolución | 14 de Octubre de 2014 |
| Número de Recurso | 316/2011 |
JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA
C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.
Telèfon 973 700 133
PROCEDIMENT ORDINARI 316/2011
Part actora: Flora , Josefa , Marcelina , Natalia , Rebeca i Soledad
Representant part actora: JAUME GIRIBET CASTELLS
Part demandada: INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT
Representant part demandada: RAÜL LLEVOT PÉREZ
SENTÈNCIA NÚM. 383/2014
LLEIDA, a 14 d'octubre de 2014.
Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ORDINARI en exercici d'un RECURS CONTENCIÓS DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 316 de l'any 2011 , promogut a instància de Doña. Flora , Josefa , Marcelina , Natalia , Rebeca Y Soledad , assistides i representades pel lletrat Sr. Jaume Giribet Castells, enfront L'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT assistit i representat pel Sr. Raül Llevot Pérez. Ha recaigut la present resolució en base als següents,
PRIMER .- La part recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu, mitjançant escrit registrat el 20 de maig del 2011 contra la desestimació presumpta de la reclamació prèvia que la part recurrent va elevar el 15 de setembre del 2010 al Director de l'Institut Català de la Salut.
SEGON.- Un cop personada l'Administració demandada i remés l'expedient administratiu, es van presentar els corresponents escrits de demanda i de contestació.
La part recurrent, un exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar suplicant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència per la què s'anul·lés i es deixés sense efecte la resolució presumpta, acordant declarar la responsabilitat patrimonial de la part demandada en els quantitats reclamades més els interessos i les costes.
La part demandada, un cop exposats els fets que motivaven el seu escrit de contestació i els fonaments de dret aplicables, van acabar sol·licitant que es dictés una sentència desestimant el recurs contenciós administratiu interposat en tots els seus extrems.
TERCER .- Practicada la prova i presentades, en aquest cas, les conclusions que les part van considerar adients, el procediment va quedar conclòs i pendent de dictar la pertinent sentència.
QUART .- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.
PRIMER.- Interessa la part recurrent que es pagui la corresponent indemnització pels danys i perjudicis soferts pel Sr. Esteban i els seus familiars compareixents, per la defunció i patiments, tant físics com morals que varen patir a conseqüència d'una arteriografia practicada el 3 de febrer del 2009. Durant la mateixa el pacient va sofrir un infart activant-se el codi ictus quedant inicialment afàsic, hemiplègic i amb paràlisi facial. Un cop donat d'alta el 10 de febrer del 2009 amb hemiparesia residual va ser derivat a rehabilitació i a consultes externes de neurologia i cirurgia vascular.
El 12 de març de 2009 va acudir al servei d'urgències per patir vòmits i dolor abdominal. Derivat a la unitat de nefrologia se li va diagnosticar insuficiència renal aguda, derivada de la intervenció anterior. Ja el mateix dia se li va diagnosticar malaltia ateroembòlica.
El pacient va acudir a urgències els dies 4 i 16 d'abril del 2009 per malestar general, vòmits, desorientació en els 3 espais, debilitat muscular que no el deixava deambular, incontinència doble i estat anímic deprimit. Com a conseqüència d'aquests ingressos va ser traslladat immediatament a la planta de nefrologia fins al 14 de maig de 2009.
En aquest tercer període d'estància hospitalària va presentar diversos episodis de disnea brusca per sobrecàrrega de volum secundari a la insuficiència renal, el que va precisar de dialització d'urgència, motiu pel qual es va decidir introduir al pacient en el programa de diàlisi permanent (folis 204 a 214 EA). Així mateix, degut al abrupte deteriorament cognitiu del pacient es va fer consulta al servei de neurologia, on se li va diagnosticar demència vascular i parkinsonisme asimètric.
En un estat de degradació general que alhora implicava una dependència total va ser traslladat a la unitat de geriatria de l'Hospital de Santa Maria el 14 de maig de 2009 per a seguir amb els tractaments de diàlisi. Un cop allí, en fase terminal, va ser traslladat el 22 de juny de 2009 a l'Hospital Socio-Sanitari Jaume Nadal Meroles de Lleida on va morir a conseqüència del procés evolutiu derivat de la malaltia renal esmentada (tal com consta en el certificat de defunció del EA, foli 9).
Així doncs, per la part actora s'al·lega que no es va informar en cap moment al pacient i als seus familiars dels riscos inherents a tota prova arteriogràfica, sense comptar en cap moment amb el consentiment informat del pacient. Es nega que rebés cap mena d'informació verbal d'aquests riscos i de les conseqüències possibles de la prova o de l'existència de tractaments alternatius més innocus o bé, si la prova era o no prescindible. En aquest sentit, també defensa la part recurrent que la arteriografia no era una prova necessària sinó complementària i destinada principalment a confirmar i completar aquest diagnòstic previ. D'altra banda també s'adduïa que no hi havia un capítol especial dedicat als riscos personalitzats del pacient que presentava problemes de salut anteriors (diabetis) i circumstàncies personals específiques.
A part, es posava de manifest i no es descartava la possible mala praxis mèdica per no aplicar-se el protocol corresponent a les prevencions de "nefropaties a contrastes iodats". Així es manifesta que després de la prova invasiva del 3 de febrer de 2009, en que es van utilitzar contrastos iodats, era imprescindible l'estudi de la funció renal durant les 48 a 72 hores posteriors i, fins i tot, durant la primera setmana posterior a la intervenció amb el fi d'evitar nefropaties per contrast o embolisme arterio-arterial. Es diu que en el cas que ens ocupa, tot i que si que se li va fer una analítica de la funció renal a les 24 hores d'haver estat intervingut, no es va fer cap altre estudi fins passats quaranta dies, quan el pacient va ingressar per urgències el 12 de març de 2009.
SEGON.- L'Administració recorreguda esgrimeix a tots aquests al·legats que en el cas que ens ocupa no va concórrer cap tipus de negligència mèdica en l'assistència sanitària prestada pel Sr. Esteban o per ICS.
Pel que fa al consentiment informat, s'al·lega que durant tot el procediment assistencial, tan diagnòstic com terapèutic, es va informar al pacient i la família dels diagnòstics i de les proves que s'havien de realitzar, de la seva justificació i dels riscs que podien comportar. També s'afegeix que la manca del consentiment informat no constitueix un criteri d'imputació de responsabilitat si no es demostra que el dany produït és a conseqüència de la manca d'informació i, finalment, que la validesa del consentiment informat no passa necessàriament per donar-se per escrit, segons la STS, Sala Tercera, de 16 de gener del 2007 .
D'altra banda, es sosté que no era necessari administrar un protocol de protecció renal, vistes les analítiques realitzades abans de la intervenció de 12 de desembre de 2008, a la vegada que el protocol de prevenció nefrològic no és una profilaxi que previngui la malaltia renal aterombòlica, que és l'afectació renal que es va diagnosticar el 13 de març del 2009. En conseqüència s'entén que el personal sanitari va actuar en conformitat amb la normopraxi mèdica.
També es nega la relació de causalitat entre la prova d'arteriografia, el deteriorament renal del Sr. Esteban i la seva defunció.
TERCER.- En primer lloc, per raons sistemàtiques examinarem si es compleix el nexe causal que invoca la part recurrent i nega la part demandada. Segons opina la part demandada no hi pot haver relació de causalitat entre l'arteriografia i la insuficiència renal produïda donat que va aparèixer més d'un mes després de la prova. Concretament se li va diagnosticar la malaltia ateroembòlica el dia 12 de març de 2009, quan el pacient va acudir a urgències per vòmits i dolor abdominal (foli 65 EA).
Però el cert es que cap dels dos pèrits deponents varen poder negar la relació de causalitat existent. Fins i tot el pèrit proposat a instància de la part demandada, el Sr. Vidal , especialista en cirurgia cardiovascular, va reconèixer que entre la prova de arteriografia i la insuficiència renal hi va haver una relació causa efecte, tal como ho demostra la cronologia dels fets. També va reconèixer que s'havia de descartar que el pacient patís una insuficiència renal abans de sotmetre's a la prova diagnòstica. Igualment va confirmar que va ser la insuficiència renal la que va comportar la defunció del Sr. Esteban .
En el mateix sentit va declarar el pèrit proposat per la part recurrent, el Sr. Pedro Francisco , que manifestà en l'acte de la prova que hi havia una relació causa efecte entre la arteriografia i la insuficiència renal. En aquest sentit digué que la prova més objectiva es tenia a mercè de la biòpsia renal on es varen detectar els cristalls de colesterol que d'algun lloc havien d'haver sortit. Per altra banda, insistí en que es van mesurar els nivells de creatinina i d'urea que abans de la intervenció estaven dins dels paràmetres correctes (entre 15-50 d'urea i entre 0,6-1,2 de creatinina). Després de la mateixa, quan va acudir a urgències, presentava un nivell d'urea de 226 i de creatinina de 5,16 (fet constatable en el foli 65 del EA que conté l'informe del Dr. Baltasar ). Tot adduint que aquests nivells tant elevats no apareixien d'un moment a altre.
En el propi informe Don. Baltasar , foli 65 de l'expedient administratiu, es pot llegir el següent:
"Renal aguda Cr:5,16 + urea:226 no conegut en anterioritat . Possible origen embòlic o...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba