STSJ Cataluña 802/2014, 3 de Noviembre de 2014

PonenteMARIA ABELLEIRA RODRIGUEZ
ECLIES:TSJCAT:2014:11042
Número de Recurso889/2012
ProcedimientoCONTENCIOSO
Número de Resolución802/2014
Fecha de Resolución 3 de Noviembre de 2014
EmisorSala de lo Contencioso

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUYA

SALA DE LO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO

SECCIÓ QUARTA BARCELONA

Recurs núm.: 889/2012

SENTÈNCIA NÚM. 802/2014

President

Il·Im. Sr. Eduardo Barrachina Juan

Magistrats

II·Im. Sr. Joaquin Borrell Mestre

II·Ima. Sra. María Abelleira Rodríguez

Barcelona, 3 de noviembre de 2014

La Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha constituït per examinar aquest recurs entre les parts que s'esmenten tot seguit: com a part demandant, María Inés, representada pel procurador Dª. Araceli García Gómezi assistida pel lletrat Carlos Badel Domingoi, com a Administració demandada DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA representat i assistit per l'Advodada de la Generalitat de Catalunya Dª. Cristina Cano Pérez

Aquesta Secció ha pronunciat la Sentència següent en nom de SM el Rei.

Fets

Primer

Interposat el recurs en el termini establert en la Llei jurisdiccional, se li va donar el tràmit processal adequat, es va ordenar reclamar l'expedient administratiu i es va anunciar la incoació de les actuacions.

Segon

Un cop rebut l'expedient administratiu, es va posar de manifest en aquesta Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda, la qual va deduir en el termini legal. La part recurrent va al·legar els fets i fonaments de dret que va considerar necessaris, d'acord amb les seves pretensions, i va demanar a la Sala que dictés una sentència en què s'estimés el recurs, atès que els actes administratius impugnats eren contraris a l'ordenament jurídic.

Tercer

Es va traslladar l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè el contestés, cosa que va fer en la forma legal i en el termini escaient. La part demandada va oposar-se a la demanda i va demanar a la Sala que dictés una sentència que confirmés els actes administratius objecte de recurs.

Quart

El resultat de la prova acordada consta a les actuacions.

Cinquè

Mitjançant una provisió es va declarar conclosa la discussió descrita i es va ordenar portar les actuaciones a la vista per dictar sentència. Es va citar les parts i es va acordar que aquestes formulessin les conclusions per escrit, cosa que van fer. Es va assenyalar per a la votació i decisió el día 31 d'octubre de 2014 dia que van tenir lloc.

Sisè

Hi ha actuat com a ponent la magistrada II·Ima Sra María Abelleira Rodríguez

Fonaments de dret

Primer

La representació de la Sra. María Inés, funcionaria de carrera del Cos Superior d'Administració del Departament d'Empresa i Ocupació amb número registre de personal NUM000,de la Generalitat de Catalunya, interposa recurs contenciós administratiu contra la Resolució de 14 de setembre de 2012, de la Directora General de la Funció Pública, per la qual es deixa sense efectes la prolongació de la permanència en el servei actiu de l'avui actora i es declara la jubilació forçosa per edat, amb data d'efectes del 25 de setembre de 2012.

Suplica l'actora en la seva demanda que després dels tràmits pertinents es dicti una sentència per la qual es declari la nul·litat de ple dret de la resolució, restituint a l'actora a la situació " ex ante " i perllongar el seu dret a treballar de funcionària de la Generalitat fins els 70 anys. Sol·licita, a més, la corresponent compensació econòmica pels danys materials i morals soferts a més de les diferències retributives. Subsidiàriament, en el cas que no fos possible l'execució de sentència o s'entengui que aquesta situació es contraria a dret per l'aplicació DT9º, es substitueixi per una indemnització per danys i perjudicis per valors dels imports que es calculen en el escrit de demanda. Sol·licita també l'expressa imposició de costes a la demandada. Per 3er. Altresí Dic, proposa a la Sala el plantejament, després de la tramitació oportuna, de la corresponent questió d'inconstitucionalitat.

En la demanda al·lega:

  1. - Que l'actora és funcionaria de carrera en servei actiu del Cos Superior d'administració del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. La data de naixement és el NUM001 .1945.

  2. - Que en data de 18.3.2010, abans de complir els 65 anys va sol.licitar la perllongació en el servei actiu de l'Administració fins els 70 anys. Aquesta sol·licitud es va atorgar per Resolució de 27.10.2010.

  3. - Que en data 23.5.2012 va rebre un escrit del Director de la Agencia Catalana de Consum comunicantli l'aplicació al seu cas de la DT 9ª de la Llei 5/2012 i que la seva jubilació tindria efectes del 23.9.2012. Va presentar recurs exposant la seva disconformitat amb l'escrit pels greus perjudicis econòmics i morals.

  4. - Que la data 21.9.2012 va rebre resolució de la Direcció General de la Funció Pública de revocació de la situació de perllongació del termini de jubilació en el seu dia acordada, desestimant les al·legacions de l'actora sense més i sempre basant-se en l'aplicació de la DT 9º de la Llei 5/2012, de 20 de mar ç.

  5. - Que s'ha produït una autèntica separació del servei contra la seva voluntat malgrat la seva implicació en la feina que desenvolupava. Es un cop molt greu a la seva dignitat com a persona dedicada sense cap tipus de justificació tècnica. Es tracta de l'expropiació d'un dret derivat d'un acte administratiu, definitiu i ferm que determina un dret adquirit per reconeixement de l'Administració. Aquesta situació li ha comportat una crisi personal i a més perjudicis econòmics fàcilment avaluables. A més se li causarà una davallada retributiva no prevista pel resta de la seva vida, doncs no ho tenia previst fins els 70 anys.

  6. -Exposa que l'acte es nul de ple dret per aplicació de l'article 62.1 e) LRJPAC. Suposa una revocació unilateral d'un acte administratiu dictat per la Generalitat ferm que genera uns drets i unes expectatives. Ens trobem davant un acte nul de ple dret, article 62.1 i) LRJPAC perquè per poder ser un acte motivat s'hauria d'haver obert un procediment de revisió d'ofici, per aplicació de l'article 102 i 103 LRJPAC. S'havia d'haver analitzat si es podia aplicar sense més el que prescriu la DT 9. El procediment de revisió és excepcional i ha de ser aplicat restrictivament. La prolongació en el servei actiu era un acte favorable per l'actora. S'havia d'haver analitzat si es podia aplicar sense més el que prescriu la DT 9.

  7. - L'acte és nul de ple dret ja que està afectat per un vici de màxima gravetat. Vulnera el principi d'igualtat i exercici de les funcions públiques de l' article 14 i 23.2 CE . Hi ha una discriminació a l'actora només per l'edat.

  8. - Inconstitucionalitat de la DT 9ª Llei 5/2012, de 20 de mar ç.

  9. - Nul·litat de la tramitació i aprovació de la DT 9ª de la Llei 5/2012 per manca d'estudi econòmic i financer per a la seva implantació així com la manca d'audiència als legals representants de la funció pública. 10.- Inexistència de Pla de Recursos Humans de la Generalitat, atès que el Pla d'Ocupació aprovat pel Govern en data 29.3.2012 Acord GOV12812012, de 27 de març, pel qual s'aprova el Pla d'Ocupació per a la racionalització de l'organització i l'optimització del personal al servei de l'Administració de la Generalitat de Catalunya 2012-2014, no constitueix un Pla de Recursos Humans.

  10. - Dret a continuar en actiu fins a assolir la millora de la pensió de jubilació.

  11. - Responsabilitat patrimonial de l'Administració.

Segon

L'advocada de la Generalitat de Catalunya presenta escrit de contestació a la demanda de contrari en què demana la desestimació del recurs d'acord amb:

a.- Marc legal d'aplicació. L' article 67.3 de l'EBEP estableix que la jubilació forçosa s'ha de declarar d'ofici en complir el funcionari l'edat de 65 anys. No obstant això, i en els termes de les lleis de funció pública que es dictin en desenvolupament de l'EBEP, es pot sol·licitar la prolongació de la permanència en el servei actiu com a màxim fins als 70 anys. S'estableix també que l'Administració Pública competent ha de resoldre de manera motivada l'acceptació o denegació de la prolongació. La Llei 5/2012, de 20 de març, va modificar l' article 38.3 del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre . En el que aquí respecta la DT 9a de la Llei 5/2012 estableix un règim transitori per a un període de temps concret que és precisament el que afecta l'avui actora. Concretament estableix que durant els tres anys posteriors a l'entrada en vigor d'aquesta Llei no s'autoritzaran prolongacions i es resoldran en el període màxim de 6 mesos les permanències ja autoritzades, llevat d'excepcions. Amb aquestes incorporacions s'incorpora i es modifica l' article 67.3 EBEP en la normativa de funció pública de la Generalitat.

b.- La Generalitat de Catalunya és competent per dictar la norma qüestionada per l'actor. A més el mateix EBEP reconeix de manera específica en la seva exposició de motius i en la seva disposició final segona la capacitat de desenvolupament normatiu de les comunitats autònomes en l'àmbit de les seves competències. Fa referència també a l ' article 67.3 EBEP i a la Llei 5/2012, de 20 març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, que modifica l' article

38.3 del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 octubre, el contingut del qual respecta el mínim comú normatiu ja que incorpora el contingut bàsic de la prolongació en el servei actiu dels funcionaris, imposant els mateixos requisits, relatius a l'edat i a la resolució motivada. La Llei catalana de desenvolupament de les bases fixa uns criteris que responen a una política pròpia de personal i serveixen per articular la contenció de la despesa. D'altra banda destaca que la disposició transitòria novena de la Llei 5/2012 no constitueix una mesura aïllada sinó que s'adopta en el si d'un reajustament global i extraordinari de les...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
1 sentencias
  • STS 2623/2016, 15 de Diciembre de 2016
    • España
    • 15 Diciembre 2016
    ...por la Sección Cuarta de la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña y recaída en el recurso nº 889/2012 , sobre resolución de 14 de septiembre de 2012 de la Directora General de la Función Pública de la Generalidad de Cataluña por la que se deja s......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR