STSJ Cataluña 522/2014, 23 de Septiembre de 2014
| Ponente | HECTOR GARCIA MORAGO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2014:10071 |
| Número de Recurso | 72/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN CONTRA SENTENC |
| Número de Resolución | 522/2014 |
| Fecha de Resolución | 23 de Septiembre de 2014 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ TERCERA
Recurs d'apel lació núm 72/2012
Procediment ordinari núm 108/2009-F
Jutjat Contenciós Administratiu núm 4 de Barcelona
Part apel lant: IL LM AJUNTAMENT DE LA PALMA DE CERVELLÓ
Part apel lada: JARLÓN INVERSORES, SL
S E N T È N C I A núm. 522
Il lms. Magistrats:
SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, President
SRA. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL
SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO
Barcelona, veintitres de septiembre de 2014
LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ TERCERA), en nom de S.M el Rei i de conformitat amb allò que disposa l' art 117.1 de la Constitució, ha pronunciat la SENTÈNCIA següent en les actuacions del recurs d'apel lació núm 72/2012, interposat per L'IL LM AJUNTAMENT DE LA PALMA DE CERVELLÓ -representat pel procurador SR JORDI FONTQUERNI BAS i assistit per la Lletrada de l'Excma Diputació de Barcelona SRA CONXA PUEBLA PONS-, essent part apel lada la mercantil JARLÓN INVERSORES, SL -representada pel Procurador SR JORDI ENRIC RIBAS FERRÉ i assistida per la Lletrada SRA CAROLINA CASTILLO CEREZO-.
Ha estat ponent l'Il lm. Sr. Magistrat HÉCTOR GARCÍA MORAGO, el qual expressa el parer d'aquesta Sala.
ANTECEDENTS DE FET
En el procediment ordinari núm 108/2009-F seguit davant el Jutjat Contenciós Administratiu núm 4 de Barcelona, en data 12 de desembre de 2011 es dictà la Sentència núm 398, en mèrits de la qual prosperà íntegrament la demanda deduïda per l'avui apel lada contra els actes municipals de caràcter exprés i presumpte datats l'any 2008, de paralització de les obres dutes a terme per la susdita empresa al núm 26-28 del carrer Gavarres, de la Palma de Cervelló, consistents en la construcció de tres habitatges unifamiliars aïllats, en considerar l'Ajuntament que havia estat excedida la llicència concedida l'any 2007.
La part demandada va interposar recurs d'apel lació contra la Sentència esmentada, que va ser admès a tràmit i traslladat a la part demandant, la qual s'hi va oposar en el termini legal i en la forma escaient.
Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va acordar formar-ne aquest rotlle d'apel lació i designar magistrat ponent. Atès que no esqueia practicar prova ni celebrar vista, es va assenyalar el dia 18 de setembre de 2014 per tal de votar i decidir.
En la tramitació d'aquest recurs d'apel lació s'han observat les prescripcions legals de rigor.
FONAMENTS DE DRET
A través del present recurs d'apel lació L'IL LM AJUNTAMENT DE LA PALMA DE CERVELLÓ ha impugnat la Sentència núm 398, de 12 de desembre de 2011, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm 4 de Barcelona a les actuacions del recurs ordinari núm 108/2009-F, en mèrits de la qual va ser estimada la demanda deduïa per l'avui apel lada JARLON INVERSORES, SL.
El Jutjat d'instància anul là les actuacions administratives impugnades (Decrets d'Alcaldia núm 475 i 546, de 29 de maig i 19 de juny de 2008 i confirmació presumpta dels mateixos en seu de reposició potestativa). Actuacions administratives en virtut de les quals -i en allò que ens interessa-:
-
Havia estat paralitzada de forma provisional i immediata la construcció sense llicència d'un mur de contenció al carrer Gavarres, 26-28, per considerar, l'Ajuntament, que es tractava d'un mur il legalitzable per ser contrari al règim d'alçades previst a l'art 134 del Pla general municipal
-
Havia estat vinculada la durada d'aquesta suspensió al restabliment sobre el terreny de les determinacions del citat art 134 del Pla general
-
Li havia estat conferit a l'apel lada un termini d'audiència de quinze dies, i per últim
-
Li havia estat fet un advertiment sobre l'eventual demolició del mur si les característiques del mateix no s'adaptaven al planejament en un termini prefixat
El Jutjat "a quo", a banda d'invalidar (per "anul labilitat", que no pas per "nul litat") les actuacions que hem portat a col lació, estimà (per afegitó) la pretensió de rescabalament feta valer per l'actora i ara apel lada, sens perjudici de deferir al tràmit d'execució de sentència la quantificació de la indemnització a satisfer per l'Ajuntament ara apel lant.
Convé tenir present que el litigi porta causa de les incidències relacionades amb una llicència d'obres que la Corporació apel lant li concedí a l'apel lada en data 2 de març de 2007, per tal de poder construir tres habitatges unifamiliars a un parcel la de forta inclinació o pendent, situada al núm 26-28 del carrer Gavarres de la Palma de Cervelló.
A banda d'altres desacords que ara no venen al cas, de les actuacions es desprèn que en iniciar-se les obres autoritzades, els moviments de terres donaren lloc a la fallida d'un mur/tanca que ja existia, llindant amb el carrer Gavarres; i que com a conseqüència de la seva reconstrucció sense la cobertura de la llicència i amb unes característiques diferents (es passà d'una alçada de poc més d'1 m, presa des de la rasant del carrer, a una alçada, en el punt més elevat, de 2,77 m -o de. 3,20 m, segons la Corporació-), l'Ajuntament reaccionà de la forma que ja hem vist, a banda de rebutjar les temptatives de legalització promogudes per l'apel lada.
Les raons per les quals la Sentència del Jutjat estimà la demanda es podrien sintetitzar en la presa en consideració de la pericial processal practicada, en detriment dels informes d'origen municipal. Pericial processal que va concloure que la construcció controvertida havia de regir-se per les normes urbanístiques aplicables, no a les simples tanques (tesi municipal), sinó als murs de contenció, i que per aquest motiu s'esqueia considerar que el mur litigiós no superava les alçades permeses un cop fetes les medicions prenent en consideració la cota natural del terreny.
La sentencia considerà que l'Ajuntament també havia incorregut en desviació de poder; i, alhora, en la infracció del principi d'igualtat en no aplicar en aquest cas el mateix criteri que en el passat havia permès que altres murs propers fossin aixecats amb una alçada sensiblement superior a la del propi mur litigiós.
I, com a conseqüència dels perjudicis econòmics invocats per l'actora, el Jutjat aprecià per últim la responsabilitat patrimonial contreta pel Municipi en haver mantingut paralitzades les obres sense justa causa durant un període de temps considerable.
En aquesta alçada, l'Ajuntament ha interessat la revocació de la Sentència d'instància i la subsegüent desestimació del recurs contenciós administratiu d'origen, en considerar que el Jutjat "a quo" hauria incorregut en greus errors d'apreciació que es podrien resumir en els retrets que segueixen: - Haver fet abstracció que la construcció del mur litigiós es produí al marge o sense la cobertura de la llicència d'obres obtinguda per l'apel lada l'any 2007 (la qual cosa no és objecte de controvèrsia)
- Haver-se fonamentat essencialment en un dictamen pericial erroni i contradictori. Erroni en la mesura que prescindí de les alçades màximes previstes pel planejament urbanístic per a les tanques (1,50 m, medits des de la rasant del carrer) i aplicà les alçades màximes previstes a les normes urbanístiques per als murs de contenció (1,50 m, medits des de la cota natural del terreny, situada, en el cas que ens ocupa -segons el pèrit- a una alçada d'entre 1,20 i 1,50 m per damunt de la rasant del carrer). I tot això, agreujat pel fet de no haver pres en consideració l'alçada dels murs interiors del solar
- Haver prescindit de la prevalença de la què gaudeixen els informes tècnics emesos pels facultatius al servei de l'Administració
- Haver fonamentat el judici de desviació de poder en actuacions a través de les quals el Municipi no va fer més que intentar que es respectés la normativa urbanística aplicable
- Haver fonamentat el judici d'infracció del principi d'igualtat en un terme de comparació inadequat; a saber: en un mur de contenció veí que en la millor de les hipòtesis hauria esdevingut en un moment remot un clar supòsit de "fora d'ordenació", i
- Haver reconegut la responsabilitat patrimonial de l'Ajuntament malgrat no existir via administrativa prèvia sobre el particular; i haver-ho fet, a més, sense concórrer els requisits de rigor i a propòsit d'actuacions administratives ajustades a dret, que l'apel lada tenia el deure jurídic de suportar
L'entitat apel lada ha mostrat la seva oposició a l'apel lació fent seus i insistint sobre els raonaments de la sentencia "a quo", a banda de considerar que l'Ajuntament hauria intentat convertir indegudament aquesta alçada en un segon procés i que els actes anul lats pel Jutjat d'instància haurien incorregut en un grau d'indeterminació jurídicament inadmissible. No sense insistir en el caràcter indefinit, durador i per tant il lícit, d'una paralització de les obres en el seu conjunt que hauria contribuït a la fallida econòmica de la pròpia empresa apel lada; si més no en negar-se l'Ajuntament a una paralització parcial de l'actuació.
Sobre la naturalesa del recurs d'apel lació, constitueix jurisprudència reiterada...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba