AAP Lleida 155/2014, 16 de Septiembre de 2014
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2014:21A |
| Número de Recurso | 595/2013 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 155/2014 |
| Fecha de Resolución | 16 de Septiembre de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
Rotlle núm. 595/2013
Execució hipotecària núm. 2126/2009
Jutjat Primera Instància 3 Lleida (ant.CI-3)
INTERLOCUTÒRIA núm. 155/2014
PRESIDENT:
IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA
MAGISTRAADES:
IL·LMA. SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
IL·LMA. SRA. MARIA DEL CARMEN BERNAT ALVAREZ
Lleida, setze de setembre de dos mil catorze
La Secció Segona d'aquesta Audiència Provincial, formada per les persones que s'esmenten al marge, ha vist, en grau d'apel·lació, les actuacions d' Execució hipotecària número 2126/2009, seguides davant del Jutjat de Primera instància 3 de Lleida (ant.ci-3), rotlle de sala número 595/2013, en virtut del recurs d'apel· lació interposat contra la Interlocutòria de data 16 de juliol de 2014 dictada en el procediment esmentat. La part executant CATALUNYA BANC, SA és apel·lant, representada per la procuradora MªCARMEN RULL CASTELLO i defensada pel lletrat LUIS MARIA MIRABELL GUERIN. És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT MONTELL GARCIA.
FETS
La transcripció literal de la part dispositiva de la dictada en data, és la següent:
"PARTE DISPOSITIVA
Por todo lo expuesto,
SE DECLARA la NULIDAD de la cláusula de intereses moratorios y SE DENIEGA el despacho de ejecución solicitado al amparo del art. 579 de la LEC, debiendo la parte ejecutante poner a disposición de los deudores posteriores o del ejecutado la cantidad de 6.373,78 euros . [...]"
Contra l'anterior resolució, CATALUNYA BANC SA va interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre i a continuació, va trametre les actuacions a aquesta Audiència, secció segona.
Un cop rebudes les actuacions, el Tribunal va disposar formar rotlle i va designar magistrat ponent al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 16 de setembre de 2014 per a la votació i decisió. QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
RAONAMENTS JURÍDICS
Aquest procediment d'execució hipotecària es va iniciar per demanda d'execució interposada l'1-12-09. Seguits tots els seus tràmits, el Sr. Secretari va dictar decret d'aprovació del remat i d'adjudicació de l'immoble hipotecat en data de 7-10-10, sent l'import obtingut amb l'adjudicació de 75.127,58 #, mentre que el principal reclamat era de 61.219,63 #. El 2-11-10 es va dictar diligència d'ordenació declarant ferm el decret d'adjudicació i acordant lliurar a l'adjudicatari testimonis i manament d'inscripció pel registre de la propietat. En data 1-10-10 el Sr. Secretari va dictar decret aprovant la taxació de costes en 7.534,17 #, i liquidant els interessos en 10.942,92 #. Per diligència d'ordenació de 12-11-10 es va acordar el lliurament de la possessió de la finca a l'adjudicatari, amb advertiment de llançament a l'executat si en el termini d'un mes no la deixava a disposició d'aquell. El 20-5-13, la part executant va presentar escrit demanant l'execució del títol judicial consistent en el decret pel qual s'aprovava la taxació de costes i es liquidaven els interessos, en el sentit que atès que un cop cobert el principal havia un sobrant de 13.907,97 #, l'imputava, en primer lloc, a cobrir els interessos de 10.942,92 # i, la resta, a cobrir les costes taxades (en 7.534,17 #), en aplicació de les previsions de l' art. 654 de la LEC i de l' art. 1173 del C.c ., amb la qual cosa quedaven pendents encara per satisfer
4.569,14 # de costes, sent aquest l'import líquid pel qual demanava l'execució, més uns altres 1.370,74 # en concepte de costes i despeses d'execució. Per provisió de 3-6-13, el Sr. Jutge va concedir a la part executant cinc dies per a que "alegue y recalcule la imputación de pago, las cantidades pendientes, teniendo en cuenta la posible nulidad de los intereses moratorios por tratarse de una clausula abusiva" (textual). Després d'efectuar al·legacions, es va dictar interlocutòria declarant nul·la la clàusula del préstec hipotecari on s'establien els interessos de demora, sense possibilitat de moderació, i amb efectes que inclouen els interessos moratoris ja pagats. Per tant, atès que es declaren nuls els 10.942,92 # d'interessos de demora, el total sobrant de
13.907,97 # l'aplica a les costes taxades en 7.534,17 #, amb la conseqüència que encara quedaria un sobrant de 6.373,78 #. Per això acorda denegar el despatx de l'execució i, a més "debiendo la parte ejecutante poner a disposición de los deudores posteriores o del ejecutado la cantidad de 6.373,78 #". Argumenta aquesta resolució que no es poden limitar en el temps els efectes de la nul·litat d'una clàusula abusiva perquè això aniria en contra del principi d'efectivitat de l'ordenament comunitari i de la jurisprudència del TJUE. Considera que el principi d'efectivitat exigeix que no operi la irretroactivitat de la ineficàcia d'una clàusula abusiva perquè suposa un obstacle a l'eficàcia de la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d'abril de 1993. S'argumenta que s'ha de fer una interpretació acorde amb el dret comunitari, considera que no és aplicable la STS de 9-5-13 que limita en el temps l'eficàcia de la nul·litat de les anomenades clàusules terra dels préstecs hipotecaris i que la jurisprudència del TJUE permet la limitació en el temps dels efectes de les sentències només quan hi ha un risc de repercussions econòmiques greus. Contra aquesta resolució l'executant va interposar recurs de reposició que va ser desestimat per interlocutòria de 16-9-13, contra la qual interposa ara recurs d'apel·lació.
Als anteriors antecedents fàctics només cal afegir que durant la tramitació de l'execució hipotecària l'executat no va formular oposició, ni tampoc va plantejar la possible nul·litat de la clàusula que estipula els interessos de demora per abusiva. Tampoc va ser plantejat d'ofici pel propi Jutge, tot i que calgui matisar que tot el procediment és anterior a la sentència del TJUE de 14-3-13 . Per tant, ens trobem amb un procediment d'execució hipotecari que ja s'ha esgotat amb un decret d'aprovació del remat i adjudicació de 7-10-10, per tant, ferm, i també ens trobem amb un decret aprovant la taxació de costes i la liquidació d'interessos de data 1-10-10 que també és ferm. No cal dir que durant els tràmits de liquidació d'interessos no es va plantejar tampoc la possible nul·litat dels interessos de demora pactats per ser contraris a la directiva europea. Cal recordar que la resolució dels motius d'oposició que s'hagin pogut plantejar o els que podentho ser no van ser plantejats, produeix l'efecte de cosa jutjada, de forma que no es poden plantejar amb posterioritat en un procediment posterior ( arts. 698 i 222.1 de la LEC ), atès el principi de preclusió ( art. 136 de la LEC ), i vinculen al propi Tribunal del procés (art. 207.2, 3 i 4). En especial, el decret aprovant la liquidació d'interessos i la taxació de costes és ferm, per la qual cosa, la resolució apel·lada, dictada gairebé tres anys després de la seva fermesa, va en contra d'allò que ha estat definitivament establert, i infringeix el principi d'intangibilitat de les resolucions judicials, que forma part del dret a la tutela judicial efectiva, en la vessant del dret a que les resolucions judicials s'executin en els seus propis termes sense que sigui possible la seva modificació al marge del règim de recursos legalment establert. Si es proveís de forma contrària a allò que ha estat definitivament establert per resolució judicial, quedaria sense contingut el dret a la tutela judicial efectiva, segons ha declarat reiteradament la jurisprudència, tant del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, de forma que s'erigeix com a principi bàsic el de la intangibilitat de les resolucions judicials. No és possible que l'execució d'un títol judicial suposi una reobertura del procés per tornar a plantejar qüestions que ja van ser resoltes o que, si s'haguessin plantejat en temps oportú o s'haguessin plantejat d'una altra manera, podrien haver-se resolt en el mateix, tal vegada originant una resolució en sentit diferent. No és possible tampoc intentar suplir les omissions o mancances comeses en el seu moment, intentant al·legar o resoldre ara allò que es podia haver al·legat o resolt en moment oportú.
És prou coneguda la jurisprudència del Tribunal Constitucional que adverteix de la immodificabilitat de les decisions judicials fermes si no és per la via dels recursos legalment previstos, de forma que està vedat als òrgans judicials, quan executen no només les sentències sinó també tota resolució judicial, alterar els termes de les parts dispositives de les mateixes. Valgui com a mostra la sentència del TC de 26 de maig de 1999 quan diu que: "la pretensión de amparo se reconduce claramente al derecho a la inmodificabilidad de las resoluciones judiciales, que se aviene mejor a la naturaleza declarativa de las sentencias y que, aun siendo presupuesto del de ejecución, no se agota en su relación con éste, ya que aquél, como reiteradamente ha declarado la jurisprudencia constitucional, garantiza, en general, que las decisiones judiciales no queden sin efecto, proscribiendo que, una vez adoptadas, no puedan ser revisadas o modificadas fuera de los supuestos previstos legalmente ni reabierto el debate sobre lo ya resuelto" . I a la STC de 12-1-98 es diu al respecte que: "en concreto respecto a esta ejecución, la intangibilidad de las resoluciones judiciales conectada con el derecho a la tutela judicial efectiva prohíbe al órgano judicial reabrir en esta fase del procedimiento el debate sobre extremos ya decididos por la Sentencia, alterar el sentido del fallo que se debe ejecutar, introducir nuevas cuestiones no debatidas en el procedimiento o anular este, así como revisar el criterio sobre la legalidad aplicable a la ejecución". I afegeix el TC a la seva...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba