SAP Girona 11/2002, 16 de Enero de 2002

PonenteCARLES CRUZ MORATONES
ECLIES:APGI:2002:55
Número de Recurso423/2001
ProcedimientoCIVIL
Número de Resolución11/2002
Fecha de Resolución16 de Enero de 2002
EmisorAudiencia Provincial - Girona, Sección 1ª

Audiéncia Provincial de Girona

Secció Primera

Pl. de la Catedral, núm. 2 - 17004 GIRONA

Rotlle núm. 423/2001

Judici de menor quantia

Actuacions de procedéncia núm. 113/2000

Jutjat de Primera Instáncia i Instrucció núm. 2 Girona

SENTÉNCIA NÚM. 11/2002

PRESIDENT

Im. Sr. FERNANDO FERRERO HIDALGO

MAGISTRATS

Im. Sr CARLES CRUZ MORATONES

Im. Sr. JOAN MANEL ABRIL CAMPOY

Girona, 16 de gener de 2002

Aquesta Sala ha vist el Rotlle d'apel.lació núm. 423/2001, en el qual ha estat part apel.lant CAIXA

D'ESTALVIS DE GIRONA, representada pel procurador CARLOS JAVIER SOBRINO CORTES i

dirigida pel lletrat JOAQUIM RIERA PLANA, substituït pel lletrat XAVIER SORIA ESTERAS, com a

part també apel.lant Iván , representat pei procurador FRANCESC DE

BOLÓS PI i defensat per la Iletrada MARIA ANGELS ANGELATS RAMIÓ i part apel.lada Pedro Francisco , no comparegut davant d'aquesta alçada. Ha actuat com a magistrat

ponent en la vista d'aquest recurs l'Im. Sr. CARLES CRUZ MORATONES.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER

El Jutjat de Primera Instáncia i Instrucció núm. 2 GIRONA, en les actuacions de JUDICI DE MENOR QUANTIA núm. 113/2000, incoades a instáncia de Iván , representat pel procurador FRANCESC DE BOLÒS PI i defensat per la Iletrada MARIA ANGELS ANGELATS RAMIÓ, contra CAIXA D'ESTALVISDE GIRONA, representada pel procurador CARLOS JAVIER SOBRINO CORTES i defénsada pel lletrat JOAQUIM RIERA PLANA i contra Pedro Francisco , no comparegut a primera instáncia i declarat en rebel.lía processal, va dictar senténcia amb data 30 d'abril de 2001, la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: "FALLO: Que estimando parcialmente la dentando formulada por el Procurador Sr. Francese de Bolás, en nombre y representación de D. Iván contra la "Caixa de Gironan, representada por el Procurador Sr. Carlos J. Sobrino y contra D. Pedro Francisco , representado por el Procurador D. Joaquim Sendra, debo declarar y declaro la propiedad del actor de las fincas del Bloque I del inmueble al que se refiere la demanda, ordenando en consecuencia alar el embargo trabado sobre las mismas en los Juicios Ejecutivos n°s 507/84 y 508/84 seguidos arte este Jugado, desestimando la demanda en cuanto a las fincas dei Bloque 2 del mencionado inmueble; todo ello sin expresa condena en costas."

SEGON

Les parts demandant i demandada van recórrer en apel.lació contra la Senténcia esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiéncia, davant la qual, dins del termini legal i en la forma escaient, es van constituir les parís litigants i, després dels trámits corresponents, es va fixar día per a la vista d'alçada, que va tenis iloc en data 9 de gener de 2002, i a la qual van assistir els lletrats i procuradors de les, parts constituides com tals, que van al.legar el que van estimar convenients al, seu dret per defensar els seus respectius interessos. No ha comparegut davant d'aquesta alçada la part demandadaapel.lada Pedro Francisco .

TERCER

En la tramitació d'aquest recurs s'han observar les prescripcions legals corresponents.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

No s'accepten els de la Senténcia contra la que s'apel.la.

Cal fer esment que en la resolució d'aquest recurs d'apel.lació només es podran teni presents aquelles proves documentakls aportarles conjuntament amb les dues demandes i contestacions dels dos procediments aeumulats i d'aqueües altres que han estar proposades en el moment proeessal oportú i han estat admeses. Diguem aixá pesqué la part demandant ha intentar al llarg de tot el procediment en primera instància, també en el procediment en segona instáncia i fins tot en l'acte de la vista del recurs aportar- o proposar les proves que en cada moment li ha sembiat convenient sense tenir en compte la preclusió dels terminis processals que sén la garantia del principi d'igualtat de les parts en el procés i que eviten rota mena de indefensió a la part contrària. Sembla necessarí recordar que les preves documentals s'han de presentar amb la demanda i també en la contestació.

I les restants proves, inclosa més documental, haurá de propasar-se dins el termini de prova pesqué el Tribunal decideixi si és pertinent o no. Aixó vol dir que la prova (tara deis supósits exeepeionais previstos en la mateixa LEC) no per propasar-se ni per combatre els arguments del jutge d'instáncia ni per fer-ho dels arguments del escrit de recurs de la part contrária, com ha fet la part demandant (v foli 918). Ni tampoc a meitat del procediment, o bé en contestar un requeriment, o bé en interposar un recurs de reposició, o bé en els resums de proves (folis 760, 786 - 789, 804). Aquesta desordenada conducta processal només portarla el procediment al caos i situarla en permanent indefensió ala para contrária. Caldrá, doncs, tenir present aquells principis processals per poder resoldre ordenadament aquest plet.

SEGON

Com ja déiem en la postra Senténcia de 7-4-00, i objectiu prioritari dels processos de terceria de domini no és la recuperació del bé travat, sinó l'aixecament de l'embargament per excloure i del procés de constrenyiment (administratiu o judicial) en el qual s'ha produit aquella trova pequé sári bens que no pertanyen al patrimoni del sotmés a vio de constrenyiment. Tot embargament de béns d'un deutor només pot recauye damunt el que realment tingui i estigui incorporat al seu patrimoni en el moment precis en qué s'efectua l'embargament (Senténcies del Tribunal Suprem d'1-4-93, 24-7-92, 8-2-91 i 5-6-89 entre d'altres). Aixó significa que l'acció del tercerista no tingui plena identitat amb l'acció reívindicatória, encará que puguin anar unides en molts casos, perqué aquesta última té la finalitat essencial de recuperar o obtenir el bé discutif. Com a requisit perqué la demanda prosperi el tercerista ha d'acreditar que s'han produTt eis requisits exigits en les normes de Dret civil perqué tingui reconeguda la seva propietat o el domini, referit no en el moment d'exereitar la seva acció sino en el moment en que es va dur a terne l'embargament (Senténcia del TS 25-10-88 i les que en aquesta se citen). Finalment, cal afegir que la terceria de domini no tracta de resoldre qüestions sobre la propietat de la cosa, peró res impedeix que juntament amb i acció del tercerista, aquest acumuli pretensions dcclaratives del domini en no ser incompatibles -article 153 de la LEC-, com és el cas presenli. A continuació caldrá examinar si concorren els requisits per prosperar i acció de terceria de domini i en especial la condició de propietari dels 12 apartaments embargats per part del tercerista Sr. Iván , atesa l'acció declaratíva de propietat que també incorpora el demandant.

TERCER

La Senténcia d'instancia conclou que el demandant ha acreditat, per indicis -atés que el títol de domini ha estat suposadament extraviat-, la propietat dels vuit apartaments del Bloc i de l'Edifici Aro Gran, peró els quatre del Bloc 11. La part demandant presenta un recurs contra la Senténcia per considerar que també es propietari d'aquests darrers apartaments. La part eodemandada Caixa de Girona també impugna la Senténcia perqué considera que no únicament no s'ha demostrat que sigui propietari dels aparta,ents del Bloc II sinó tampoc dels del Bloc I

Cal començar per remarcar que aquests apartaments varen ser embargats a l'any 1984 en dos processos executius del mateix any i sorprén que no s'interposés la terceria de domini (per cada grup d'apartaments) fins a i any 2000. Tampoc passa desapercebut el fet que si el demandant afirma que ja era propietari de tots ells des de l'any 1970, es mantingués el rnateix titular registral (el Sr. Jose Antonio ) contra el quai es varen plantejar els processos executius i per aquest motiu es varen embargar els apartaments. I encara sorprén més quan el Sr. Iván ápareixia davant la Comunitat de Propietaris com a propietari, tot i que la mateixa Comunitat devia tenir dubtes de qui realment era el propietari perqué en reclamar les quetes comunitáries va reclamar contra els dos. I Aixó és el que porta a concloure la prova doeurnental: el Sr. Iván era tingut com la persona que decidía sobre els apartaments ( va arribar a un...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR