SJCA nº 1 235/2014, 11 de Julio de 2014, de Lleida
| Ponente | CARLOS BRUFAL CLUA |
| Fecha de Resolución | 11 de Julio de 2014 |
| Número de Recurso | 333/2010 |
JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU 1 LLEIDA
Recurs ordinari núm.: 333/2010
Part actora : Laura
Representant part actora: LAIA MINGUELLA BARALLAT
Part demandada : Ajuntament de Cava
Representant part demandada : RICARDO PALA CALVO
SENTENCIA ORIGINAL EN UNIDAD "O", EN CASO DE EXPEDIR TESTIMONIO SENTENCIA IR A LA UNIDAD O
SENTÈNCIA Núm. 235/14
LLEIDA, a 11 de juliol de 2014.
Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ORDINARI en exercici d'un RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 333 de l'any 2010 , promogut a instància de Doña. Laura , representada pel procurador Sra. Laia Minguella Barallat, assistida per la lletrada Sra. Anna Cerdà i Gash, enfront l'Excel lentíssim AJUNTAMENT DE CAVA, representat pel procurador Sr. Ricardo Pala Calvo i assistit pel Sr. Josep Lluís Rodríguez Ros. Ha recaigut la present resolució en base als següents,
PRIMER .- El recurrent va interposar recurs Contenciós Administratiu, mitjançant escrit registrat el 12 de maig de 2010 contra la resolució de l'acord del ple de 20 de desembre de 2009 de l'Ajuntament de Cava, pel qual es va aprovar incorporar a l'inventari municipal de Cava un sèrie de camins. Després de ser publicat en el Butlletí Oficial Provincial de 27 de febrer de 2010, transcorregut el termini de 15 dies d'exposició pública l'acord, tal com preveia, quedava aprovat definitivament.
Més endavant, també es va interposar recurs Contenciós Administratiu, mitjançant escrit registrat el 16 de juny de 2011 contra la resolució de l'acord del ple de 18 de desembre de 2010 de l'Ajuntament de Cava, sobre la incorporació a l'inventari municipal, entre d'altres, de quatre suposats camins que l'Ajuntament emplaçava al paratge de Vinyoles o Sant Cristòfol de Cava. Així mateix, l'esmentat acord municipal va acordar rectificar la descripció d'un dels quatre camins objecte del recurs. Contra dit acord s'interposà el corresponent recurs de reposició i es va demanar la suspensió de l'executivitat de l'acte. El 18 d'abril de 2011 es va notificar a la part recurrent el Decret d'Alcaldia 12/2011 de 6 d'abril de 2011, denegant les peticions que eren l'objecte del recurs.
Per Interlocutòria de 6 de juliol de 2011 es va acordar ampliar l'objecte del recurs contenciós primigeni a l'objecte del procés que introduïa el nou recurs presentat, per apreciar-se una connexió directa conforme al que disposa l' article 34 de la Llei 29/1998 reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa (en endavant LJCA).
SEGON .- Un cop personada l'Administració demandada i remesos els expedients administratius, es van presentar els corresponents escrits de demanda i de contestació.
Les parts recurrents, una vegada exposats els fets que motivaven la seves demandes i els fonaments de dret aplicables a la mateixes, van acabar suplicant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència estimatòria en els termes que s'especificaven en ambdós recursos.
La part demanda, un cop exposats els fets que motivaven els seus escrits de contestació i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol licitant que es dictés sentència per la qual no s'admetessin i/o es desestimessin els recursos contenciosos administratius interposats confirmant les resolucions administratives impugnades.
TERCER .- Practicada la prova i presentades, en aquest cas, les conclusions que les part van considerar adients, el procediment va quedar conclòs i pendent de dictar la pertinent sentència.
QUART. -En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.
PRIMER .- DE LA INADMISSIBILITAT PARCIAL DEL RECURS RESPECTE LA PRETENSIÓ REFERENT A LA POSSIBLE RETIRADA DELS RÈTOLS I SENYALITZACIONS
Seguint l'ordre que sembla més lògic és començar a analitzar les causes d'inadmissibilitat que oposa la part demandada als diferents escrits de demanda, començant per la inadmissibilitat parcial del recurs respecte la pretensió de l'actora consistent en ordenar la retirada dels cartells i senyalitzacions municipals que anunciaven les rutes de senderisme i a cavall sobre el paratge de Vinyoles.
A l'efecte, s'oposava en la contestació de la demanda que al respecte encara no s'havia esgotat la via administrativa prèvia i que per tant l'administració encara no havia tingut la possibilitat de pronunciar-se sobre aquesta qüestió. En aquest sentit es feia referència a una fotografia que constava en l'expedient administratiu (document 4.8) relativa a un camí que partia de la carretera LV-4052 (concretament el camí número 12, segons es diu en la contestació). Pel criteri de la part demandada, aquesta fotografia és un fet demostratiu que les senyals estaven col locades des de l'any 2006 i, per tant, havia de ser una evidència que l'acord del Ple impugnat de 20 de desembre de 2009 no tenia per objecte resoldre sobre aquestes senyalitzacions.
Certament es fa dubtós que l'Ajuntament col loqués tots els cartells abans de l'acord del Ple de l'any 2009, doncs malgrat en l'expedient administratiu, dins de la documentació que efectivament es va tenir en compte per a l'acord del Ple de 20 de desembre de 2009 hi ha una fotografia on ja es pot apreciar un cartell indicatiu no s'aporten fotografies de més cartells. S'ha de tenir en compte que de ser certes les manifestacions que sostenen que la resta de cartells es van col locar amb posterioritat, la part actora es veuria en una difícil tessitura de demostrar una situació física anterior quan probablement no podia preveure la col locació de més cartells. L'única forma de demostrar-ho seria acudint a la prova testifical. I en aquest sentit, en acte d'audiència, el Sr. Leon , que va manifestar haver estat l'Alcalde de Cava durant 10 anys i que va participar en el consell obert municipal, va dir que els cartells es van col locar amb posterioritat a l'aprovació de la incorporació dels camins a l'inventari.
També la part actora va presentar les corresponents fotografies dels suposats nous cartells manifestant que es van col locar amb posterioritat (folis 386 i 387 de la causa, corresponents amb els documents número 12 i 13). En les fotografies es pot observar que en aquests cartells hi apareixen dues icones dibuixades que no apareixen en el cartell que obra en la documentació que consta en l'expedient administratiu (document 4.8), Amb la qual cosa estaríem davant d'un indici de que aquests cartells sorgeixen d'una remesa posterior i, aquest fet, s'ha d'unir a les declaracions Don. Leon . Per altra part és rellevant la falta de prova enervant d'aquestes declaracions que, sense dubte havia de presentar-se per part de l'Ajuntament; la qual bé hagués pogut consistir en declaracions testificals de qualsevol veí o de la mateixa persona que va procedir a col locar-los i que, coneguda per l'Ajuntament, fàcilment hagués pogut contradir les afirmacions de la part demandant.
De tota manera, tampoc consta cap altre acte administratiu independent pel qual s'acordés l'establiment dels indicats cartells i si fos el cas, tampoc s'ha aportat a la causa per tal de demostrar amb certa aproximació la data en que varen ser instal lats, carregant el Consistori municipal amb el deure d'aportar-lo pel principi de facilitat probatòria (ex article 217 LEC ) i, especialment, per a ser un acte processal necessari per a controvertir la prova ja abocada per la part demandant.
Per tant, un cop valorada la prova practicada i la inactivitat probatòria de les parts, s'arriba a la conclusió que s'ha d'entendre que tots els cartells -excepte el que apareix en la fotografia de la documentació 4.8 de l'expedient administratiu-, varen ser col locats a conseqüència de l'acord del Ple de l'any 2009 i amb posterioritat al mateix. Doncs no es pot negar l'obvietat de que entre la col locació dels cartells indicatius dels pretesos camins públics municipals i l'acord impugnat pel què s'aprovava "incorporar a l'inventari municipal" una sèrie de camins, entre els quals hi figuren els que són objecte de litigi, hi ha una connexió teleològica i temporal prou sòlida com per a pensar que l'acord municipal es va traduir directament i sense necessitat de cap altre acte administratiu més concret, en la col locació material dels indicats cartells, apreciant-se una clara unitat d'actuació per part de l'entitat demandada. Aquesta connexió s'enforteix fins al punt que l'acord va ser el punt de partida que, momentàniament, va legalitzar la col locació dels indicats cartells que, d'altra banda, hagués estat improcedent si finalment es considera que no hi ha aparença que aquests camins puguin esdevenir, tal i com pretén l'Ajuntament, públics i municipals.
Aquesta connexió de legalitat que es pot predicar entre l'acord de l'any 2009 i la col locació dels cartells es reforça per la pròpia actuació de la Corporació demandada que, segons s'ha de presumir, no va estimar necessari dictar i notificar cap altra resolució per la qual s'acordés la col locació dels cartells esmentats atès que aquesta resolució no s'ha aportat a la causa ni consta en l'expedient administratiu. Per tant, per les raons materials i cronològiques exposades, s'entén que no es pot sostenir que entre la col locació dels cartells i l'acord del 2009 no hi ha una relació directa de connexió de legalitat i una unitat d'actuació, en el sentit que es va entendre que el reiterat acord legalitzava aquesta l'actuació material.
Arribats en aquest punt, no s'ha de depreciar la doctrina que emana del Tribunal Suprem quan entén el procés contenciós administratiu com una via altament flexible en aquests casos, on la naturalesa revisora no pot suposar un obstacle per l'administrat, en el sentit que hagi d'interposar successius recursos en causes intrínsecament relacionades.
En aquest sentit la STS 22 de juny de 1995 és...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba