STSJ Cataluña 45/2014, 7 de Julio de 2014
| Ponente | JUAN MANUEL ABRIL CAMPOY |
| ECLI | ES:TSJCAT:2014:7770 |
| Número de Recurso | 120/2013 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 45/2014 |
| Fecha de Resolución | 7 de Julio de 2014 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació núm. 120/2013
SENTÈNCIA núm. 45
President:
Excm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero
Magistrats:
Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy
Barcelona, 7 de juliol de 2014
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per la DIRECCIÓ GENERAL DE DRET D'ENTITATS JURÍDIQUES DEL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, representat i dirigit davant aquest Tribunal per l'advocat de la Generalitat de Catalunya, contra la Sentència dictada per la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 21 de juny de 2013 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 21 de Barcelona el 15 de setembre de 2011 en el procediment verbal núm. 902/11. El Sr. Luis Manuel , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat en aquest Tribunal per la procuradora Sra. Mª Pilar Albacar Arazuri i dirigit per l'advocat Sr. José Luis Vázquez Sotelo.
La procuradora Sra. Mª Pilar Albacar Arazuri, en representació Don. Luis Manuel , va formular demanda de judici verbal núm. 902/11 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 21 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 15 de setembre de 2011 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"1.- Debo desestimar y desestimo la demanda D. Luis Manuel contra la DIRECCIÓ GENERAL DE DRET D'ENTITATS JURÍDIQUES DEL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.
-
- No hago expresa imposición de costas"
Segon. Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 14a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 21 de juny de 2013 , amb la següent part dispositiva:
"Estimamos el recurso de apelación y con revocación de la sentencia de instancia ordenamos la inscripción en el Registro de la Propiedad de la escritura pública de 14 de mayo de 2010 número de protocolo 887, otorgada ante el Notario de Barcelona D. Luis Manuel , sin pronunciamientos sobre costas en ninguna de las instancias"
Tercer. Contra la Sentència anterior, la Direcció General de Dret d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va interposar aquest recurs de cassació. Per provisió de 25 de novembre de 2013 es va donar trasllat a les parts sobre la possible concurrència de causes d'inadmissió del recurs interposat, les quals van efectuar les al·legacions que van considerar escaients. Per interlocutòria de 19 de desembre de 2013, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre parcialment (motius segon i tercer) el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la celebració de vista el dia 9 de juny de 2014. Per provisió de 17 de febrer de 2013 es va acordar la suspensió de la vista assenyalada, assenyalant-se novament pel dia 2 de juny de 2014, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
PRIMER .- Esdevé oportú establir els antecedents fàctics necessaris per a la resolució del present recurs de cassació, els quals resten incòlumes en cassació, tota vegada que la part recurrent no ha interposat recurs d'infracció processal contra la sentència d'apel·lació.
Des d'aquesta òptica, els fets que es consideren rellevants són els que segueixen:
-
- En data 14-05-2010 la Sra. Rosa , en nom propi, com a usufructuària, i en representació del seu fill menor d'edat, Imanol , com a nuu propietari, va vendre en escriptura pública un pis, situat al carrer DIRECCION000 NUM000 , NUM001 NUM002 de Barcelona, als Srs. Elsa , Vicente i Daniel pel preu de 600.000 euros.
-
- El fill Imanol va néixer a Barcelona el dia NUM003 -1992 i segons ressurt de la certificació de naixement només consta determinada la filiació materna. En el moment d'atorgament de l'escriptura pública el fill encara era menor d'edat, malgrat només restessin 14 dies per a obtenir la majoria d'edat.
-
- Quatre dies abans de l'atorgament de l'escriptura pública de compravenda, la Sra. Virtudes , àvia del menor i parent més proper, va prestar el consentiment familiar a la venda, segons l' article 153.2.b) del Codi de Família . El dia 23-09-2010 va prestar el consentiment a la venda el Sr. Ignacio , oncle del menor.
-
- Presentada l'escriptura de compravenda al Registre de la Propietat de Barcelona, el dia 2-11-2010 la Registradora va dictar un acord de suspensió de la inscripció, fonamentat en una única causa o motiu: es considera insuficient el consentiment prestat solament pels parents més propers de la línia materna i, com que el criteri general en l'alienació de béns immobles dels menors és l'autorització judicial, al no haver parents de les dues línies no existeix altra solució que acudir a l'autorització judicial.
-
- Interposat recurs governatiu pel Notari que va autoritzat l'escriptura pública de 14-05-2010, i emès l'informe de la Registradora que es ratifica en la seva qualificació, la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques va dictar resolució de 30-03-2011, en virtut de la qual es desestimava el recurs interposat pel Notari i es confirmava l'acord de qualificació de la registradora de la propietat núm. 6 de Barcelona.
SEGON .- Per Interlocutòria d'aquesta Sala, de data 19-12-2013, es van admetre els motius segon i tercer del recurs interposat per la Generalitat de Catalunya.
El motiu segon del recurs de cassació denuncia la infracció dels articles 151.1.a , 153.2.b i 138.2 del Codi de Família en relació amb l' article 424-6 CCCat (abans art. 149 Codi de Successions ). Entén la recurrent que la sentència recorreguda ha interpretat de forma errònia allò establert a l' article 424-6.1a CCCat , quan estima que l'autorització dels parents més pròxims (un de cada branca) pot ésser substituïda pels parents de la única branca. Assenyala que, en sintonia amb el que va exposar la Resolució de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, l'exigència d'autorització, judicial i dels parents, es troba en la protecció de l'interès del menor. Aleshores, en aplicació estricta d'aquest principi, la Generalitat va sustentar que la intervenció de les dues línies diferents garanteix i suposa una major objectivitat. Si, en canvi, s'autoritza pels parents d'una sola branca l'eventual conflicte d'interessos no restaria protegit. La sentència d'apel·lació argumenta amb el recurs a l'analogia legis, però cal assenyalar que el recurs a l'autorització dels dos parents està pensat per famílies amb dues branques de parents i això no es dóna en la família monoparental, i la seva finalitat és la protecció dels menors. La negativa al recurs al consentiment dels parents en les famílies monoparentals no significa discriminar-les. El legislador requereix els dos parents de dues branques familiars per l'existència de més antagonismes i més possibilitats de control de la decisió. Afegeix que en el cas concret, existeix un abús clar de la figura de l'autorització substitutiva.
El tercer motiu del recurs de cassació denuncia una incorrecta interpretació d'allò que s'estableix a l' article 111-2 i 111-9 CCCat en relació a l' article 5.1 LOPJ i art. 4.1 CC . Sustenta la recurrent que la interpretació analògica no es pot aplicar en el present cas, per quant no hi ha identitat de raó, atès que el legislador en les successives normatives respecte de l'exigència de la confluència de les dues branques ha estat constant, a la vegada que es tracta d'una norma...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba