SAP Lleida 322/2014, 3 de Julio de 2014
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2014:610 |
| Número de Recurso | 616/2013 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 322/2014 |
| Fecha de Resolución | 3 de Julio de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
Rotlle núm. 616/2013
Procediment ordinari núm. 425/2012
Jutjat Primera Instància 1 Lleida
SENTÈNCIA núm. 322/2014
PRESIDENT:
IL·LM. SR. ALBERT GUILANYA FOIX
MAGISTRATS:
IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA
IL·LMA. SRA. MARIA CARMEN BERNAT ALVAREZ
Lleida, tres de juliol de dos mil catorze
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 425/2012, del Jutjat de Primera Instància 1 Lleida, en virtut del recurs interposat per AXA SEGUROS GENERALES, S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS, representada pel procurador Xavier Pijuan Sánchez i assistida pel lletrat Antoni Riba Esteve contra la sentència de data vint-i-vuit de maig de dos mil tretze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 616/2013. La part apel·lada són Pelayo representat pel procurador José L. Rodrigo Gil i assistit per la lletrada Marina Mas Mallada i SEGURCAIXA SOCIEDAD ANONIMA DE SEGUROS Y REASEGUROS, representada per la procuradora Astrid Notario Ruiz i assistida pel lletrat José Luis Gómez Gusi . És ponent d'aquesta resolució l'IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA, Magistrat d'aquesta Audiència Provincial .
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vint-i-vuit de maig de dos mil tretze, és la següent: " D E C I S I Ó:
Desestimo totalment la demanda formulada pel Sr. Pijuan en nom i representació de AXA SEGUROS GENERALES SA DE SEGUROS Y REASEGUROS contra SEGURCAIXA SA DE SEGUROS Y REASEGUROS I Pelayo, per estimació de la excepció de cosa jutjada i declaro l'ARXIU del present procediment i condemno a la part actora, AXA SEGUROS GENERALES SA DE SEGUROS Y REASEGUROS, al pagament de les costes d'aquest procediment.[...]"
Contra l'anterior sentència, AXA SEGUROS GENERALES, S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS va interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i al que es van oposar els demandats ; un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona. TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 3 de juliol de 2014 per a la votació i decisió.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS DE DRET
La sentència de primera instància desestima la demanda interposada per Axa, per apreciar que concorre l'excepció de cosa jutjada per preclusió de la possibilitat de reclamar en un segon procediment allò que podia haver-ho estat en un de previ, tot això en base als arts. 400, 222.2, 401, 78 i 412 de la LEC .
Els antecedents fàctics que porten a aquest pronunciament consisteixen en l'incendi que es va produir a la zona de la campana extractora de fums de la cuina del Bar Restaurant Lübeck, situat als baixos del carrer Pere de Cabrera núm. 10 de Lleida. El bar era propietat del Sr. Pelayo, assegurat per SegurCaixa. Axa va instar procediment verbal 359/12, seguit al Jutjat de primera instància núm. 3 de Lleida, contra el Sr. Pelayo i SegurCaixa en reclamació per via d'acció de subrogació de l' art. 43 de la LCA, dels danys causats al pis 4, 2, assegurat seu. Aquest procediment va se admès a tràmit per Decret de 22-3-12 i va acabar per Decret del Sr. Secretari de 9-5-12, per satisfacció extraprocessal de les pretensions del demandant ( art. 22 de la LEC ), i no per transacció judicial ( art. 19.2 de la LEC ), tal i com s'entesten en dir les parts litigants. Contemporani al procés que s'ha esmentat, AXA va instar el 20-3-12, l'actual procediment verbal núm. 425/12, del Jutjat de primera instància núm. 1 de Lleida, que també dirigeix contra el Sr. Pelayo i SegurCaixa, en exercici de l'acció de subrogació de l' art. 43 de la LCA, pels danys causats al pis 2, 1, també assegurat seu, i per la indemnització satisfeta a la companyia asseguradora de la comunitat de propietaris, que era Allianz.
En base a aquests antecedents, considera la resolució de primer grau que AXA podia haver plantejat les pretensions que demana en aquest segon procediment verbal, conjuntament amb les que va plantejar en el primer, atès que no havia cap obstacle que li ho impedís, per la qual cosa entén que està afectat pel principi de preclusió i per la cosa jutjada en base als artícles anteriorment esmentats, que donen lloc a la construcció dogmàtica de l'objecte virtual del procés. També es basa en diverses resolucions del Tribunal Suprem que es fan ressò d'aquesta doctrina.
No podem estar d'acord amb el sentit de la resolució de primera instància. No té en compte que cas de ser admesa la tesi que sosté, l'acumulació objectiva d'accions esdevindria obligatòria pel demandant, quan l' art. 71.2 de la LEC estableix de forma expressa el seu caràcter potestatiu pel demandant. També suposa oblidar que encara que entre l'anterior procediment i l'actual hagi una identitat subjectiva i una mateixa causa de demanar, consistent en el mateix incendi que afecta als veïns d'un determinat immoble i que s'inicia en un lloc determinat propietat d'un dels codemandats, en canvi, el títol jurídic no és el mateix. Així, en el primer procediment verbal 359/12, està constituït per la pòlissa d'assegurança que vinculava AXA amb el propietari del pis 4, 2; mentre que ara, procediment verbal 425/12, el títol jurídic és la pòlissa concertada entre AXA i el propietari del pis 2, 1. En tots dos procediments, AXA acciona per via de subrogació en les accions corresponents al seu assegurat contra el causant del dany ( art. 43 de la LCA ), per bé que al procedir la seva acció per via contractual, està sotmès als concrets pactes i condicions respectivament estipulats i, en especial, a les diferents cobertures específicament pactades en un i altre contracte. Així, ara AXA també reclama per la indemnitació que va pagar a l'asseguradora de la comunitat de propietaris per danys al continent, objecte de cobertura a la pòlissa del pis 2, 1, i que, en canvi, no són reclamats en relació a la pòlissa del pis 4, 1, que va donar lloc al judici verbal 359/12. El fet que el demandant pugui decidir potestativament si efectua o no una acumulació objectiva d'accions procedents de diferent títol, no del mateix, no impedirà, però, que el segon procediment pugui estar condicionat per l'efecte positiu de la cosa jutjada, arran d'allò que hagi estat declarat i/o admès en el procediment més antic.
Si s'examina la STS de 16-5-07, en la què troba suport la sentència de primera instància per concloure en la forma que ho fa, es pot comprovar que no és així si s'efectua una lectura completa del seu text, doncs, precisament, sosté la tesi contrària a la mantinguda per la resolució ara apel·lada. Diu aquesta resolució que: "La cosa juzgada ha de ser entendida como lo que se ha decidido en juicio contradictorio por sentencia firme, presumiéndose verdadera y concediendole la Ley carácter de irrevocabilidad, debiendo advertirse que sólo tiene trascendencia para los juicios futuros la cosa juzgada en sentido material, la que ha de entenderse concurrente, según unánime jurisprudencia en todos aquellos supuestos, por regla general, en los que haya resuelto sobre el fondo del negocio, excepción de naturaleza eminentemente perentoria, que requiere inexcusablemente la triple identidad que establece el artículo 1252 del Código Civil entre las cosas, las causas, las personas de los litigantes y la calidad con que lo fueron.
En cuanto a la causa, consiste en el hecho jurídico o título que sirva de base al derecho reclamado, es decir, en el fundamento o razón de pedir y no en la acción ejercitada, sin que la misma pueda alterarse por la nueva circunstancia de que los litigantes aduzcan argumentos o razones que no esgrimieron en el primero, pero que ya existían en la fecha de la interpelación judicial, siempre que la finalidad perseguida en ambos pleitos sea idéntica.
De estos conocidos e incuestionables razonamientos se deduce la imposibilidad de tomar en consideración el motivo esgrimido de concurrencia de la excepción perentoria de cosa juzgada. Habida cuenta de que en el presente pleito se ejercita distinta acción con distinta finalidad a lo ejercido en el anterior pleito, terminado por sentencia, que los recurrentes pretenden determinante de la aplicación de la excepción que invocan. De la lectura del fallo del anterior pleito que se ha transcrito, se comprende que se da lugar a la demanda derivada esencialmente de la previsión contenida en la estipulación 6 "Liberación de Avales y Fianzas", formulada por los actuales demandantes, así como no se da lugar a la demanda formulada por los actuales demandados sobre reclamaciones de cantidades por incumplimientos de previsiones contenidas en diversas cláusulas del contrato.
Y es que en el presente pleito los mismos demandantes formulan acción contra los mismos demandados con fundamento en distinta estipulación del mismo contrato, es decir, en la estipulación 3 "Precio". Es evidente que la finalidad de obtener el pago del precio de la cosa vendida no es la misma que la finalidad de obtener la liberación de avales y fianzas prestados por los actores en relación a deudas de la sociedad, cuyas participaciones transmiten.
Puede que sea oportuno señalar las referencias doctrinales al objeto virtual del proceso civil, en el sentido de que viene determinado, respecto del objeto principal y del accesorio (excepciones materiales), por los sujetos, "el petitum" y, finalmente, por todos los hechos y todos los fundamentos o títulos jurídicos que se hubieran podido aducir, aunque de hecho no se hiciesen valer en un determinado proceso. Y de lo expuesto se infiere que cuando se trate de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba