SAP Barcelona 391/2014, 12 de Junio de 2014
| Ponente | JOAQUIN BAYO DELGADO |
| ECLI | ES:APB:2014:6157 |
| Número de Recurso | 323/2013 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 391/2014 |
| Fecha de Resolución | 12 de Junio de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 12ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE
BARCELONA
SECCIÓ Dotzena
ROTLLE NÚM: 323/2013-A
JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 8 SABADELL
MODIFICACIÓ MESURES SUPÒSIT CONTENCIÓS 1393/2011
S E N T È N C I A N ú m. 391/2014
Magistrats:
Il·lms. Srs.:
JUAN MIGUEL JIMÉNEZ DE PARGA GASTÓN
MYRIAM SAMBOLA CABRER
JOAQUÍN BAYO DELGADO
En Barcelona, a doce de junio de dos mil catorce
Vistes, en grau d'apel·lació, davant de la Secció Dotzena d'aquesta Audiència Provincial, les actuacions de Modificació mesures supòsit contenciós, número 1393/2011, seguides per Jutjat Primera Instància 8 Sabadell, a instància del Sr. Herminio, representat per la Procuradora Sra. Mª DOLORES RIFA GUILLÉN i dirigit per l'Advocada Sra. LUZ FERNÁNDEZ MARTÍNEZ contra la Sra. Luisa, representada pel Procurador Sr. SERGI BASTIDA BATLLE i dirigit per l'Advocada Sra. ESTHER BORRÀS i PÉREZ. Aquestes actuacions estan pendents davant d'aquesta superioritat en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la part actora contra la Sentència que va dictar el dia 3 de desembre de 2012 el jutge d'aquell Jutjat. Ha intervingut el Ministeri Fiscal com a IMPUGNANT.
ANTECEDENTS DE FET
La part decisòria de la sentència apel·lada és del tenor literal següent: "FALLO: " No modificar la sentencia de 14 de julio de 2009, dictada por el Juzgado de Primera Instancia Nº 5 de Sabadell, en los autos de divorcio 1087/09, con imposición de las costas procesales a la parte actora.".
Contra la sentència anterior va interposar recurs d'apel·lació la part actora mitjançant el seu escrit motivat; es va donar trasllat a la part contrària, amb el resultat que consta a les actuacions, que van elevar-se a aquesta Audiència Provincial.
Es va assenyalar per a votació i decisió el dia 4 de juny de 2014.
En aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals.
Hi ha actuat com a ponent el magistrat Il·lm. Sr. JOAQUÍN BAYO DELGADO. FONAMENTS DE DRET
La sala no admet els fonaments de dret de la sentència apel·lada, tret d'allò en què coincideixin amb els següents.
La sentència de primera instància, la part dispositiva de la qual ha estat transcrita, és apel·lada pel demandant, que amb una valoració probatòria i una interpretació legal diferents pretén que la guarda de les dues filles comunes, de 9 i 7 anys, sigui atorgada de forma compartida, sense pensió alimentària i amb compte conjunt per a despeses de les filles, o subsidiàriament, que s'ampliï el seu règim de relació amb elles, de manera que hi hagi pernoctes en els dies intersemanals.
El Ministeri Fiscal (amb una terminologia obsoleta) impugna la sentència -s'adhereix al recurs, diu- per tal que, tot mantenint el règim de vacances, el pare tingui a les nenes els caps de setmana alterns des de la sortida de l'escola el divendres fins a l'entrada el dilluns, els dijous des de la sortida de l'escola fins a l'entrada els divendres, i els dimarts des de la sortida de l'escola fins a les 20:00 hores. El jutjat va donar trasllat del escrit a les altres parts, sense donar el termini legal a l'apel·lant per a contestar, però això no ha causat indefensió perquè l'apel·lant justament demana, com a règim subsidiària a la custòdia compartida, l'ampliació del règim amb pernoctes.
L'apel·lada s'hi oposa i demana la confirmació de la sentència de primera instància, la qual cosa suposa el manteniment del conveni regulador de 5 de maig de 2009, aprovat per la sentència de divorci de 14 de juliol de 2009 .
Vist que en les actuacions no apareix cap element de connexió amb altre marc normatiu en el moment de la demanda, s'ha d'aplicar el dret civil català a les mesures en discussió en virtut de la seva territorialitat, segons els articles 14.1 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i 111.3.1 del Codi Civil de Catalunya (CCCat ), com fa la sentència de primera instància. Concretament, per raó de la data de la demanda, la matèria està regida pel Llibre Segon CCCat.
La sentència de primera instància parteix, en primer lloc, de la l'exigència d'un canvi de circumstàncies des del conveni de divorci. Aquest tribunal no pot admetre aquesta premissa perquè, hem reiterat (SAP de 15 de maig 2013 i moltes altres) que " com la qüestió debatuda és la custòdia dels menors, cal tenir en compte que la disposició transitòria tercera [del Llibre Segon CCCat ], en el seu punt 3, per via d'excepció, permet demanar la modificació del règim de custòdia sense canvi de circumstàncies. [...]
Tanmateix, quant al criteri a aplicar, en tot cas també dèiem que " l'absència de canvi de circumstàncies no eximeix els tribunals d'apreciar elements que facin la custòdia compatida més beneficiosa per als menors, en una nova anàlisi de les circumstàncies presents, tenint sempre com a criteri rector l'interès del menor ", en sintonia amb els articles 5 de la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i la adolescència, 39...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 71/2015, 14 de Octubre de 2015
...contra la sentencia de 12 junio 2014 dictada por la Sección 12ª de la Audiencia Provincial de Barcelona en su Rollo de apelación núm. 323/2013 , dimanante del procedimiento de modificación de medidas de divorcio núm. 1393/11 seguido ante el Juzgado de Primera Instancia núm. 8 de Sabadell. D......