SAP Lleida 269/2014, 4 de Junio de 2014
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2014:489 |
| Número de Recurso | 5/2013 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 269/2014 |
| Fecha de Resolución | 4 de Junio de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIENCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Sección Segunda
El Canyaret, s/n
Rollo nº. 5/2013
Procedimiento ordinario núm. 146/2012
Juzgado Primera Instancia 5 Lleida (ant.CI-5)
SENTENCIA nº 269/2014
Ilmos./as. Sres./as.
PRESIDENTE
D. ALBERT MONTELL GARCIA
MAGISTRADAS
DÑA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
DÑA. MARIA DEL CARMEN BERNAT ALVAREZ
En Lleida, a cuatro de junio de dos mil catorce
La Sección Segunda de esta Audiencia Provincial, constituída por los señores anotados al margen, ha visto en grado de apelación, las actuaciones de Procedimiento ordinario número 146/2012, del Juzgado de Primera Instancia 5 de Lleida (ant.CI-5), rollo de Sala número 5/2013, en virtud del recurso interpuesto contra la Sentencia de fecha 2 de noviembre de 2012 . Es apelante la parte demandada BANCO MARE NOSTRUM, SA, representado por la procuradora MªJOSÉ ALTISENT CAMARASA y defendido por el letrado CARLES BARUTEL MANAUT. Es apelada la parte demandante CONSTRUCCIONES LLAUD, S.A., representada por la procuradora MACARENA OLLE CORBELLA y defendida por el letrado FERNANDO SALES . Es ponente de esta sentencia el Magistrado Don ALBERT MONTELL GARCIA
.
VISTOS,
La transcripción literal de la parte dispositiva de la Sentencia dictada en fecha 2 de noviembre de 2012, es la siguiente:
"
FALLO
ESTIMO la demanda interpuesta por la representación procesal de CONSTRUCCIONES LLAUD, S.A., y, en consecuencia: 1) DECLARO la nulidad del contrato marco de operaciones finacnieras suscrito entre las partes en fecha treinta y uno de enero de 2.007 y del documento de confirmación posterior.
2) En consecuencia, CONDENO a las partes a restituirse recíprocamente las prestaciones conforme a las bases de cálculo y conforme a la operación de liquidación aportada por la parte actora, debiendo CAIXA D'ESTALVIS DEL PENEDÉS pagar a la actora la cantidad de CINCUENTA Y TRES MIL DOSCIENTOS CINCUENTA Y NUEVE EUROS CON UN CÉNTIMO (53.259,01 Euros), más los intereses legales correspondientes.
Todo ello con expresa condena en costas de la parte demandada. [...]"
Contra la anterior sentencia, BANCO MARE NOSTRUM, SA interpuso un recurso de apelación que el Juzgado admitió, dio traslado a la parte contraria que se opusó al mismo, y seguidos los trámites pertinentes, remitió las actuaciones a esta Audiencia, Sección Segunda.
La Sala decidió formar rollo y designar magistrado ponente a quien se entregaron las actuaciones para que, una vez deliberada, propusiera a la Sala la resolución oportuna. Se señaló el dia 4 de junio de 2013 para la votación y decisión.
En la tramitación de esta segunda instancia se han observado las prescripciones legales esenciales del procedimiento.
. Banco Marenostrum, SA, interpone recurso de apelación contra la sentencia de primera instancia que estima la demanda y declara la nulidad del contrato de permuta financiera o swap suscrito entre las partes en fecha 31-1-07, al apreciar la concurrencia de error en el consentimiento prestado al suscribir tal contrato, considerando que existe un déficit informativo sobre elementos esenciales del producto que constituyen un error excusable. La recurrente alega, en un extenso escrito de apelación, la inexistencia de error en el consentimiento en el funcionamiento esencial del contrato; inexistencia de una situación de conocimiento de la bajada de tipos en el momento de contratación; inexistencia de error en la cancelación, interesando se revoque la sentencia en el sentido de desestimar la demanda interpuesta, con imposición de las costas de primera instancia a la actora.
Con carácter previo a la resolución del recurso es necesario referirnos a las recientes sentencias dictadas por esta Sala en supuestos similares al que ahora nos ocupa, en las que nos referíamos a la naturaleza jurídica de operaciones financieras del tipo de la que ahora se examina, y a los principales criterios o pautas que se considera preciso analizar a la hora de resolver las controversias surgidas en torno a ellas, en especial cuando se plantea la nulidad del contrato por vicio del consentimiento. Nos referimos a las sentencias de 4-7-13 ( nº 264/2013), de 17-7-13 ( nº 285 y 286/2013), de 30-7-13 ( nº302/2013), de 28-11-13 ( nº 468/2013 ), y de 7-2-14 (nº 94/14 ), que por su evidente paralelismo con el presente caso se transcriben parcialmente, en todo aquello que resulta plenamente extrapolable al supuesto ahora enjuiciado.
Decíamos en la sentencia nº286/2013 (y en la nº285) que: "SEGON. Com a primera qüestió cal palesar que darrerament sovintegen els assumptes en que la base de la discussió és un tipus de contracte financer conegut com a swap, o contracte de permuta financera. De fet aquesta Sala darrerament s'hagut de pronunciar sobre diversos d'aquest contractes i ja d'inici hem fet avinent que aquesta figura pot pactar-se sota diverses modalitats, la qual cosa pot arribar a incidir, amb diferent abast, en la solució que es pugui arribar a adoptar a les controvèrsies que es puguin produir entre les parts contractants.
Una de les seves modalitats és justament la referida a tipus d'interès, en el qual, al contracte de swap, les parts fixen un capital nominal que només realitza una funció de referència, és a dir, no és objecte d'intercanvi real entre ells, i que s'anomena capital nocional. Sobre aquest capital les parts poden haver de realitzar entregues dineràries a la contrapart segons quin sigui el resultat d'aplicar-li un determinat coeficient de tipus d'interès preestablert, i que pot ser diferent per a cada contractant. En realitat, no es tracta realment d'interessos, atès que, com s'ha dit, no hi ha cap entrega de capital. Segons quins siguin el termini i evolució del tipus d'interès pactat, sorgeix per a una o altra part contractual l'obligació d'efectuar el pagament de la quantitat resultant. El capital nocional es pot indexar a tot tipus de referències (evolució d'un tipus d'interès, divises, futurs, IPC, accions, actius de renda variable, valors de renda fixa etc,), per bé que en el cas dels swap d'interès es vincula a l'evolució d'un tipus d'interès determinat. Per tant, es caracteritza per ser un contracte sinal·lagmàtic, atípic, normalment d'adhesió, en el qual té una gran importància l'aleatorietat, el què fa que se'l consideri un producte financer de caire especulatiu que, per tant, implica l'assumpció d'un risc. No es tracta, doncs, d'un producte d'estalvi ni d'una assegurança. Ítem més, pot tenir una finalitat exclusivament especulativa, en el qual les parts normalment no el vinculen a un altre producte financer que prèvia o coetàniament hagin pogut concertar. Però també pot tenir una finalitat de cobertura, supòsit en el qual normalment està relacionat amb una o vàries operacions de préstec o crèdit amb un tipus d'interès variable, que integraran el capital nocional, de manera que el prestatari es protegeix de les possibles oscil·lacions a l'alça que pugui tenir l'evolució dels tipus d'interès. No cal dir que també es poden produir contractes de permuta financera en què concorrin ambdues finalitats, és a dir, l'especulativa unida amb la de protecció davant els possibles increments dels costos financers.
La seva possible funció de cobertura, que no és l'única, va fer que les entitats financeres comercialitzessin aquest tipus de producte amb empara d'una legislació que, precisament, pretenia protegir als particulars, persones físiques o jurídiques, de les conseqüències excessivament perjudicials provocades per l'ús generalitzat dels tipus d'interès variable en tot tipus d'operacions de préstecs i crèdit. Efectivament, coincidint en èpoques de pujades dels tipus d'interès referencials més utilitzats en la pràctica bancària, el legislador va reaccionar intentant fomentar la contractació d'instruments de cobertura, per la qual cosa va dictar la Ley 36/2003, d'11 de novembre, de mesures de reforma econòmica. Així, el seu art. 19 establia que: "las entidades de crédito informarán a sus deudores hipotecarios con los que hayan suscrito préstamos a tipo de interés variable, sobre los instrumentos, productos o sistemas de cobertura del riesgo de incremento del tipo de interés que tengan disponibles", i afegia que: "la contratación de la citada cobertura no supondrá la modificación del contrato de préstamo hipotecario original".
Dintre d'aquest marc legal hi tenien encaix típic els veritables contractes d'assegurança que, a canvi d'una prima, cobreixen el risc que suposa l'augment del tipus d'interès de referència pactat. Però també n'hi podien tenir altres figures diferents, com el contracte de permuta financera, que té l'avantatge de produir l'efecte de suprimir o, si més no, modular, l'efecte d'un tipus d'interès variable pactat en una escriptura de préstec amb garantia hipotecària, transformant-lo en la pràctica en un tipus d'interès fix, o molt proper a allò que és un tipus d'interès fix, sense haver d'afrontar les diferents despeses necessàries per canviar una hipoteca d'interès variable a una hipoteca d'interès fix (comissions bancàries, despeses notarials, registrals...), i sense haver de pagar tampoc una prima, com succeeix amb les autèntiques assegurances. Succeeix, però, que el swap, per la seva naturalesa financera i especulativa, està sotmès a la Llei 24/1988, del Mercat de Valors, (art. 2.2) que regula els contractes d'opcions, futurs, permutes, acords de tipus d'interès a termini i altres contractes d'instruments financers derivats, relacionats amb valors, divises, tipus d'interès o rendiments, o altres instruments financers derivats, índexs financers o mesures financeres que es poden liquidar en espècie o en efectiu. Amb la reforma feta per la Llei 47/2007, de 19 de desembre, que transposa a l'ordenament jurídic espanyol la ...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba