SAP Girona 531/1999, 25 de Octubre de 1999
| Ponente | CARLES CRUZ MORATONES |
| Número de Recurso | 763/1998 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 531/1999 |
| Fecha de Resolución | 25 de Octubre de 1999 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona |
Audiència Provincial de Girona
Secció Primera
Pl. de la Catedral, núm. 2 - 17004 GIRONA
Rotlle núm. 763/98
Actuacions de procedéncia núm. 98/97
Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 GIRONA
SENTÈNCIA NÚM. 531/99
PRESIDENT
Im. Sr. FERNANDO FERRERO HIDALGO
MAGISTRATS
lm. Sr. CARLES CRUZ MORATONES (ponent)
lm. Sr. JOAN MANUEL ABRIL CAMPOY
Girona, vint-i-cinc d'octubre de mil nou-cents noranta-nou.
Aquesta Sala ha vist el Rotlle d'apel-lació núm. 763/98, en el qual ha estat part apel-lant Gabriel , representat per la procuradora Sra. ROSA MARIA TRIOLA VILA i dirigit pel lletrat
Sr. CARLES VIDAL RIVERA, i part apel- lada ODENTIS, S.A., representada per la procuradora Sra.
CARME RAMIO COSTA i dirigida pel lletrat Sr. MARIO PASCUAL VIVES i Gonzalo i Luis Pablo , representats pel procurador Sr. JOAQUIM
GARCES PADROSA i defensats pel lletrat Sr. JOSEP REYNER BOSACOMA, i dicta aquesta
sentència sobre la base dels següents
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 GIRONA, en les actuacions de MENOR QUANTIA núm. 98/97, incoades a instància de Gabriel , representat per la procuradora Sra. ROSA MARIA TRIOLA VILA i defensat pel lletrat Sr. CARLES VIDAL RIVERA, contra ODENTIS, S.A., representada per la procuradora ara, CARME RAMIO COSTA i defensada pel lletrat Sr. MARIO PASCUAL VIVES i contra Gonzalo i Luis Pablo , representats pel procurador Sr. JOAQUIM GARCES PADROSA i defensats pel lletrat Sr. JOSEP REYNER BOSACOMA, va dictar sentència amb data 27-10-1998, la decisió de la qual,literalment copiada, diu així: "DECIDEIXO: Que, estimando la excepción de prescripción alegada y desestimando la demanda interpuesta por la representación de Gabriel contra ODENTIS, Gonzalo y Luis Pablo , debo absolver y absuelvo a la parte demandada de la reclamación en su contra formulada, con expresa condena en costas a la parte actora" .
La part demandant va recórrer en apel-lació la sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, davant la qual, dins del termini legal i en la forma escaient, es van personar les parts litigants i, després dels tràmits corresponents, es va fixar (fla per a la vista d'alçada, que va tenir lloc en data 15 d' octubre de 1999, i a la qual van assistir eis lletrats i procuradors de les parts personades, que van al-legar el que van estimar convenients al seu dret per defensar els seus respectius interessos.
S'accepten els antecedents de fet que consten en la sentència recorreguda.
En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.
En la vista del recurs ha actuat com a ponent Im. Sr. CARLES CRUZ MORATONES.
FONAMENTS DE DRET
S'accepten els fonaments jurídics de la sentència apel-lada en total) que no contradigui els d'aquesta resolució.
Els supòsits de responsabilitat mèdica derívada d' un fet il-lícit civil han estat presents de manera progressiva en els Tribunals com a conseqüència d'una evolució de la societat espanyola cap a nivells d'exigéncia en qüestions d' assistència sanitària similar a la del nostre entorn geopolític. Això ha comportat que els nostres Tribunals hagin anat coneixent conflictes d'aquesta naturalesa i s'hagi anat formant un cos de notes comunes i reiterades per la jurisprudència del Tribunal Suprem que són aplicables tant a la responsabilitat contractual (normalment un arrendament de serveis entre el pacient i el professional sanitari) com a la responsabilitat extracontractual (la que es deriva d'aquell que causa dany a un altre sense que préviament estiguin units per cap vincle.jurídic). Respecte aquestes dues classes de responsabilitats cal dir que la jurisprudència ja ha admès que puguin ser exercitades de manera alternativa o subsidiària per part del perjudicat, o bé optant per una o per l'altra ( SSTS 18-2-97, 6-10-92,22-2-91 í 7-2-90 entre d'altres) i també que pel principi d'unitat de culpa civil" pugui ser modificat el punt de vista jurídic sobre el cas en qüestions d'aquesta naturalesa sense que aixó suposi una modificació de l'objecte litigiós. Es a dir, que es deixa en llibertat. als Jutges perqué encara que es fonamenti la demanda en responsabilitat contractual puguin condemnar per responsabilitat extracontractual (o viceversa) com es diu en la sentència de 18-2-97 i la de 9-6-98. Doncs bé, aquelles notes comunes es podrien sintetitzar en les següents
-
L'obligació exigible al professíonal sanitarí no és (de resultats (que guareixi sempre al malalt) sinó que és de mítjans, amb l'excepció dels casos de cirurgia estètica o d' intervencions quírúrgiques voluntáries (la denominada medicina voluntària) en les quals es pretén no guarir una determinada patologia sinó una millora en l'aspecte físic o estètic una transformació d'una activitat biológica ( SSTS 2-12-97, 11-2-97 i 25-4-94 , entre d'altres). Darrerament la jurisprudència també ha admés que quan el resultant ha estat un mal resultat, desproporcionat respecte altres casos similars, segons, les regles d'experència i el sentit comú i l'estat de la ciéncia í les círcunstàncies de temps i de NOC, pugui donar-se una exigència de responsabilitats ( STS 18-2~94 ). Fora d'aquests casos concrets, en la resta el professional sanitari està obligat no a guarir el pacient (la qual cosa no sempre és possible per diverses raons), sinó a proporcionar-li totes les atencions que requereíxi segons l'estat de la ciéncia en aquell moment i els medis que se li han posat a la seva disposició, i per aquesta raó es denomina una responsabilítat de mitjans ( SSTS 15-11-93,7-7-9,13,23-2-94 i 2-2-93 entre d' altres ). Aíxí doncs, en aquests casos la responsabilitat del professional no naixerà pel fet que no hagi guarit el pacient corri a resultat final (la qual cosa és inexigibie degut tant a la propia naturalesa mortal de la persona com al nivell de desenvolupament de la ciència, molts cops insuficient com recull la STS de 25-4-94 ) sinó que hagí sabut posar a la seva disposició els mitjans que li eren exigibles en un moment determinat, sigui quin sigui el resultat final, com s' explicará en el següent apartat,
-
Per establir quins són els mitjans que el professional sanitari ha de posar al servei del pacient han de ser aquells; que la lex artis ad hoc determini. És a dir que el professional sanitari ha de posar la diligència que la seva titulació, especialitat, condicions del malalt i mitjans posats a la seva disposició li eren exigibles en el moment de produir-se Pacte mèdic que és sotmès a anàlisi.C) Pel que fa a aquesta anàlisi de l'adaptació a la lex artis ad hoc no es pot partir amb carácter general de la prova de presumpcions ( article 1.253 del Codi Civil ) en contra del professional, sinó que ha de concórrer una actuació com a mínim culposa d'aquest encara que sigui en grau molt lleu ( SSTS 9-2-93,18-11-91,21-12-90 ). Pot tractar-se d'una negligència omissiva ( STS 7-6-88 ) o be d'una acció activa culposa ( STS 22-6-88 ). únicament i de manera excepcional s'ha admés la prova de presumpcions per unir l'actuació del professional al mal causat quan s'ha descartat l' existéncia de cap altra causa concorrent que no sigui l'actuació del professional sobretot referida a la institució o centre com a tal i en apilicació en concurrència amb l' article 1.903-4 del Cc i l' article 28 de la llei 226/84 de Consumidores y Usuarios, la denominada culpa virtual ( SSTS la ja esmentada de 91-6-98, 12-2-90 i 7-2-90, 12- 7-88 ).
-
La responsabilitat del professional -segons la jurisprudéncia majoritària - ha de ser sempre de carácter subjectiu o culpabilística (a diferència de la responsabilitat imputada a les Administracións públiques de Pámbit sanitari en el funcionament normal o anormal dels serveis...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba