SAP Barcelona, 3 de Febrero de 2003
| Ponente | ROSER BACH FABREGO |
| ECLI | ES:APB:2003:994 |
| Número de Recurso | 700/2002 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 3 de Febrero de 2003 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 3ª |
SENTENCIA Núm.
Magistrats/ades:
Il.lm. Sr. GUILLERMO CASTELLÓ GUILABERT
Il.lma. Sra. ANA INGELMO FERNANDEZ
Il.lma. Sra. ROSER BACH FABREGÓ
Barcelona, tres de febrer de dos mil tres.
VIST, en grau d'apel.lació, davant la Secció Tercera d'aquesta Audiéncia Provincial,
aquest rotllo d'apel.lació núm. 700/2002-D, que dimana del procediment abreujat núm. 151/2002,
procedent del Jutjat Penal núm. 3 de Barcelona, seguit per un delicte de robatori amb força en
establiciment, contra Cesar . Aquestes actuacions estar
pendents davant d'aquesta superioritat en virtut del recurs d'apel.lació interposat per Cesar , contra la Senténcia que va dictar el día 30 de Septiembre de 2002 el jutge
d'aquell Jutjat, compareixent-hi com a part apel.lada.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la Senténcia objecte d'apel.lació és del tenor literal següent: "FALLO: Que he de condenar y condeno a Cesar como autor de un delito de robo con fuerza previsto y penado en los arts. 237, 238.3º, 240 del Código Penal de 1995 a la pena de PRISION DE TRES AÑOS, inhabilitación especial del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, e indemnizar a la empresa THISA en 98.766 pesetas o euros por los daños materiales y al pago de las costas procesales"
Un cop admés el recurs i d'acord amb el que estableix l'article 795.4rt de la Lleid'enjudiciament criminal, no essent preceptiva la citació a termini i la compareixença de les parts, es van seguir els trámits legals d'aquesta alçada i les actuacions van quedar vistes per a senténcia.
En aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals.
Hi ha actuat com a ponent la magistrada Il.lma. Sra. ROSER BACH FABREGÓ.
S'accepten els fets provats i els fonaments de dret que es consignen en la senténcia apel.lada.
FONAMENTS DE DRET
S'al.lega per la part apel.lant com a primer motiu d'impugnació vulneració del principi de presumpció d'innocéncia, i nullitat de la prova pericial dactiloscópia. Addueix el recurrent que la prova es va practicar sense intervenció del Jutge Instructor, o del Ministeri Fiscal, de manera que no reuneix les garanties necessáries per a la seva validesa.
La validesa de les la prova pericial sobre empremtes dactilars recollides pels funcionaris de pólicia ha estat admesa per reiterada jurisprudéncia, que ha establert que la facultat de la policía de detectar, recollir i identificar les empremtes dactilars existents en el lloc dels fets está compresa entre les dinvestigació i recollida defectes, instruments i proves del delicte que els articles 282 i 786.2-a) LECr atribueixen a la policía judicial, i l'article 11.1 g) de la LO 2/1986 atorga als Cossos i Forces de Seguretat. El descobriment i documentació dels senyals digitals i la seva posterior identificació són tasques que exigeixen una especialització técnica, de la que gaudeixen els funcionaris de la policía científica, a la quals correspon la realització d'aquestes investigacions; sens perjudici que les conclusions d'aquestes investigacions hagin d'accedir al Jutjat i al Tribunal sentenciador, per a que, sotmeses a contradicció, pugin assolir el valor de proves. (STS de 20 de gener de 1998 i 4 de setembre de 2000, entre moltes altres).
En el supósit que ara s'examina, consta degudament documentada la inspecció ocular en el transcurs de la qual es van recollir les empremptes dactilars, i els funcionaris policials que la van realitzar van declarar com a testimonis a lacte del judici oral, així com també van ratificar els informes dactiloscópics els périts que els van realitzar, de manera que s'ha de concloure que la prova referida es va realitzar amb totes les garanties legalment previstes i va accedir al plenari en condicions de contradicció i immediació.
El motiu ha de ser desestimat.
En el seu segon motiu d'impugnació la part apel.lant al.lega infracció del principi de presumpció d'innocéncia.
La presumpció d'innocéncia consagrada a l'article 24 CE, que com a presumpció iuris tantum suposa que a tot acusat de la perpetració d'una infracció criminal se'l reconeix innocent en tant no es demostri el contrari, s'assenta sobre dues idees essencials: d'una banda, el principi de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba