SAP Barcelona 396/2006, 18 de Abril de 2006
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2006:4350 |
| Número de Recurso | 263/2005 |
| Procedimiento | PENAL |
| Número de Resolución | 396/2006 |
| Fecha de Resolución | 18 de Abril de 2006 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'apel·lació nº 263/05-C
Procediment Abreujat nº 214/04
Jutjat Penal nº 9 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSÉ MARIA PIJUAN CANADELL
D. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, divuit d'abril de dos mil sis
Vist en grau d'apel.lació davant aquesta Secció desena de l' Audiència provincial, la causa procedent de procediment abreujat nº 214/04 del Jutjat Penal nº 09 dels de Barcelona, en tràmit en aquest
tribunal amb motiu dels recursos formalitzats per la representació processal dels coacusats Felipe i Bartolomé contra la sentència condemnatòria dictada per
l'esmentat òrgan unipersonal el dia 24 de maig de 2005 per delicte de lesions. Ha estat designat
ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo absolver y absuelvo a Alfonso de la falta de coacciones e injurias que se le imputaba, declarando de oficio las costas. Debo condenar y condeno a los acusados Bartolomé y a Juan Manuel como autores criminalmente responsable de un delito de lesiones con uso de instrumento peligroso, sin concurrir circunstancias modificativas, a la pena de DOS AÑOS DE PRISIÓN con la accesoria legal de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo. Asimismo, se les condena al pago de las costas procesales a partes iguales".
Contra l'esmentada sentència van interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació les defenses lletrades d'ambdós acusats. Admesos a tràmit per provisió de 21 de juny de 2005, i prèvia impugnació del Ministeri Fiscal a l'ensems que recíproca dels afectats, es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per provisió de 22.3.06 es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn preestablert i es va senyalar el proppassat 29 de març per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat demanada per cap dels recurrents ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal. FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.
FONAMENTS DE DRET
S'accepten els de la sentència apel·lada llevat en allò que s'oposin als d'aquesta resolució. Atès que una de les defenses ha plantejat com a qüestió prèvia en el seu recurs la nul·litat d'actuacions per infracció de garanties processals, caldrà analitzar en primer lloc dita incidència puix la seva hipotètica estimació faria innecessari l'estudi i resolució de la resta de motius d'impugnació de la sentència.
Estudi del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Bartolomé .
-
La defensa del recurrent fonamenta el seu extens escrit d'apel.lació en un tres motius subsidiaris a l'empara del que permet l' art. 790 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre, consistents en: 1) Trencament de garanties processals; 2) Error en la valoració de la prova; i 3) Infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 148.1 del Codi penal.
Argumenta -en síntesi- a fi de justificar la seva tesi de nul·litat d'actuacions amb retroacció del curs processal a la fase d'instrucció, que s'ha vulnerat el seu dret a personar-se a títol de part acusadora particular atès que no se li ha fet en el decurs de la tramitació del procediment l'oferiment d'accions que preveu l' art. 109 de la Lecrim, malgrat constar que va resultar lesionat amb motiu dels fets objecte de la denúncia recíproca.
L'estudi de l'Acta del judici oral ( foli 190) palesa que dita qüestió incidental ja va ser resolta de forma motivada en el mateix acte del plenari a l'empara del que ordena l' art. 786.2 Lecrim. A l'inici de la vist oral, la defensa lletrada de l'acusat Sr. Bartolomé va tornar a plantejar quelcom que ja havia estat debatut en fase d'instrucció, és a dir, si la seva pretensió d'exercir a l'ensems l'acusació particular contra el coimputat Sr. Felipe havia estat formalitzada de forma extemporànea o no. La interlocutòria de 21.9.04 dictada pel Jutjat d'Instrucció nº 6 de Barcelona es va pronunciar en el sentit de considerar que dita acció només podia instarse amb antelació al tràmit de conclusions provisionals que recull l' art. 783.1 en relació amb el 784, per la qual cosa, i malgrat ser cert "ab initio" que en tractar-se d'una presumpta agressió recíproca caldria haver informat des d'un principi als detinguts del seu dret a instar accions penals i civils de forma conjunta amb la defensa, la presentació de l'escrit de conclusions provisionals ( foli 92) hauria esmenat aquell dèficit, sense possibilitat de retroacció del procediment.
La Sala, no tant sols ha de deixar clara constància que comparteix plenament aquesta interpretació jurídica subsanadora, sinó que ha de recordar que contra dita interlocutòria ( que resolia el recurs de reforma formalitzat contra la provisió de 31.7.04) no es va interposar pas el preceptiu recurs d'apel· lació previst en l' art. 766.2 Lecrim, per la qual cosa, estem davant d'una decisió judicial que gaudeix ja de valor de "cosa juzgada" inamovible.
La llei reconeix a la defensa el dret de replantejar en qualsevol moment de la tramitació de la causa hipotètiques vulneracions de drets fonamentals a l'empara de l' art. 238.2 de la LOPJ 19/03, però exigeix que s'hagi exahurit d'antuvi la via dels recursos ordinaris. En conseqüència, al·legar ara que s'ha produït indefensió proscrita en seu constitucional quan des de la seva primera declaració a títol d'imputat ha gaudit de defensa lletrada, i per tant, ha pogut -sense necessitat d'informació judicial- exercir l'acusació particular sense fer-ho fins que ja havia caducat el tràmit, esdevé inadmisible en dret, com ens recorda la jurisprudència en la STC 157/03 de 15 de setembre.
Escau doncs rebutjar "ad limine" la pretensió de nul·litat d'actuacions, en no considerar el tribunal que s'hagi produït cap infracció rellevant de garanties processals ni indefensió en el recurrent.
-
El segon motiu de recurs es construeix sota la figura de l'error en la valoració de la prova que s'imputa a la jutge "a quo", tot afirmant la defensa de l'apel·lant que no estem pas davant d'una agressió recíprocament acceptada sinó front d'una escomesa unilateral del taxista Sr- Felipe, qui va sortir de l'interior del vehicle amb l'arma blanca a les mans. Després de fer una extensa valoració subjectiva de l'abast de les proves personals i materials practicades en el plenari, i tot delimitant la conducta de l'acusat Sr. Bartolomé a una simple actitud defensiva, conclou que caldria haver respectat el principi constitucional de presumpció d'innocència previst en l' art. 24 CE, amb emissió d'una sentència absolutòria vers ell.
Constatem que la pràctica de les proves ( interrogatori de'ambdós acusats, testifical i pericial) s'ha desenvolupat sota els principis d'oralitat, contradicció en debat públic d'acusació i defensa, amb immediació del jutge que ha dictat sentència, la qual conté una motivació raonada sobre les dades que han format la seva plena convicció de culpabilitat, d'acord amb el que preveu l' art. 741 Lecrim. Cal recordar que el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba