SAP Barcelona 792/2005, 22 de Septiembre de 2005
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2005:7567 |
| Número de Recurso | 83/2005 |
| Procedimiento | PENAL |
| Número de Resolución | 792/2005 |
| Fecha de Resolución | 22 de Septiembre de 2005 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'Apel.lació nº 83/05-C
Procediment Abreujat nº 3/04
Jutjat Penal nº 4 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSÉ MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
D. DANIEL DE ALFONSO LASO
Barcelona, vint-i-dos de setembre de dos mil cinc
Vist en grau d'apel.lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 3/04 del Jutjat Penal nº 4 dels de Barcelona, en tràmit en
aquest tribunal amb motiu dels recursos formalitzats per les respectives representacions
processals dels coacusats Felipe, Juan i Rosendo contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 30 de novembre de 2004 per delicte de lesions i danys. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo absolver y absuelvo a Alonso de los delitos de lesiones y daños por los que venía acusado. Debo condenar y condeno a Rosendo como autor criminalmente responsable de un delito de daños, sin concurrir circunstancias modificativas, a la pena de SIETE MESES MULTA con cuota diaria de 5 euros y 105 dias de responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago, absolviéndole del delito de lesiones también imputado. Debo condenar y condeno a Juan y a Felipe como responsables en concepto de coautores, de un delito de lesiones y un delito de daños, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de DOS AÑOS DE PRISIÓN a cada uno, con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena, y a MULTA DE SIETE MESES con cuota diaria de 5 euros y 105 dias de responsabilidad prsonal subsidiaria caso de impago. Con imposición de las costas procesales en los términos indicados en el razonamiento jurídico VI de la presente resolución".
Admesos els recursos a tràmit per provisió de 2 de febrer de 2005, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per provisió de
14.7.05 es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat dia 21 de setembre per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat demanada pels recurrents ni considerar-la necessària el tribunal. Tercer.- En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions inútils.
FONAMENTS DE DRET
Atès el contingut de cada un dels tres escrits de recurs presentats contra la sentència, caldrà analitzar en primer lloc -per evidents raons de jerarquia normativa- el de l'apel·lant que al·lega vulneració del dret constitucional a la presumpció d'innocència.
Estudi del recurs formalitzat per la defensa de l'acusat Rosendo .
El recurrent fonamenta l'apel·lació en un escrit d'al·legacions que no reuneix els requisits formals de sistematització jurídica de cada un dels motius ( vulneració de drets, infracció de llei, trencament de forma,o error en la valoració de la prova) que recull l' art. 790 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre, la qual cosa obliga a la Sala a reconduir les disperses argumentacions que exposa sota els següents epígrafs, tot invertint d'afegitó l'ordre en què venen plantejats en el recurs: 1)-Vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència. 2)- Infracció de llei derivada d'aplicació indeguda dels arts. 109 i sgtes del Codi Penal en relació a les responsabilitats civils "ex delictu".
-
La defensa del recurrent conclou l' escrit de recurs ( foli 779) tot afirmant que no existeixen proves suficients que permetin inculpar-lo a títol de coautor dels delictes de lesions i danys materials dels quals se l'ha declarat responsable pel jutjat penal. Considera infringit el dret fonamental a la presumpció d'innocència previst en l' art. 24 CE i reclama, de forma subsidiària, que s'apliqui el principi jurídic "in dubio pro reo".
Tanmateix, no concreta pas perquè, quan i com s'ha produït aquesta hipotètica infracció de garanties constitucionals, precisió nominal inexcusable si tenim en compte que lluny de ser cert que en el judici no es va practicar cap prova de càrrec, ell mateix admet explícitament s'ha dut a terme la testifical de diverses persones. En realitat, allò que discuteix és la seva suficiència en clau de fiabilitat, i qüestiona l'encert de la jutge penal "a quo" a l'hora de valorar l'esmentada testifical.
Cal doncs rebutjar la censura genèrica d'haver estat condemnat sense proves, i declarar que s'han practicat en aquest afer proves de càrrec de naturalesa inequívocament incriminatòria, de caire testifical, documental mèdica i pericial, amb intervenció de les parts i sota els principis bàsics que exigeix la jurisprudència del nostre Tribunal Constitucional en analitzar l'abast de l' art. 24 CE relatiu a la presumpció d'innocència, que recullen entre moltes d'altres les STC 31/81 i 118/91 .
La sentència impugnada parteix de la consideració legal que la càrrega de la prova sobre el fet i l'autor correspon a qui acusa, i exposa amb detall els elements que ha tingut en compte per tal d'assolir l'objectiu de desvirtuació d'aquella presumpció constitucional amb un resultat condemnatori. Cal recordar que el Tribunal Constitucional ja va exigir des dels seus inicis que les proves de càrrec aportades a judici siguin vàlides i avaluables per l'òrgan jurisdiccional, - STC 70/85 - practicades amb immediació del tribunal sentenciador -STC 98/90 - i sota els principis de publicitat, oralitat i contradicció. Partint d'aquestes premisses, que en l'afer sotmès a judici es compleixen amb escreix, cal concloure que no es produeix infracció d'aquest dret fonamental sempre i quan la sentència relati uns fets que a criteri del jutjador han quedat provats amb l'anàlisi contrastat de les diferents proves practicades en el judici oral. Podrà discrepar-se d'aquella valoració, i reclamar que s'apliqui el principi "in dubio pro reo", però no pot argumentar-se amb coherència que no hi hagi prova vàlida, obtinguda amb intervenció de les parts i amb proscripció de tota indefensió. Correspon en exclusiva als òrgans jurisdiccionals encarregats de l'enjudiciament de les conductes, d'acord amb l' art. 117.3 CE, valorar els elements incriminatoris i exculpatoris de forma imparcial i objectiva, tot proporcionant als afectats una motivació racional, i així ho ha fet el jutge "a quo".
-
Tot seguit, fonamenta la defensa del recurrent la petició revocatòria de la condemna dictada en primera instància, en base a la hipotètica infracció dels arts. 109 a 116 del Codi Penal, atès que el "Fallo" de la sentència no inclou la determinació de les responsabilitats civils "ex delictu" que sí es recullen en el FD VI. Subsidiàriament, planteja que en cas de mantenir-se la solidaritat en el pagament de les indemnitzacions per danys al vehicle, ( en quan a les lesions al conductor aquest acusat ha estat absolt en la sentència d'instància), podria donar-se una plus petició si l'empresa titular de la discoteca davant la qual van succeir els fets o...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba