SAP Barcelona 305/2005, 14 de Abril de 2005
Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
ECLI | ES:APB:2005:3563 |
Número de Recurso | 758/2004 |
Procedimiento | PENAL |
Número de Resolución | 305/2005 |
Fecha de Resolución | 14 de Abril de 2005 |
Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'Apel·lació nº 758/04-C
Procediment Abreujat nº 161/04
Jutjat Penal nº 02 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSE MARIA PIJUAN CANADELL
D. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, catorze d'abril de dos mil cinc
Vist en grau d'apel·lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 161/04 del Jutjat Penal nº 2 dels de Barcelona, en tràmit en
aquest tribunal amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Darío contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 25 de maig de 2004 per delicte de lesions. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui
exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Darío como autor responsable de un delito de lesiones, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de OCHO MESES DE PRISIÓN, e inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, así como al pago de las costas procesales. Deberá indemnizar a Ángel Daniel en 630 euros por las lesiones causadas. Le absuelvo libremente del otro delito de lesiones que se le imputaba, con declaración de oficio de las costas procesales causadas, en # parte. Y debo absolver y absuelvo a Rogelio de los dos delitos de lesiones que se le imputan, con declaración de oficio de 2/4 partes de las costas".
Contra l'esmentada resolució va formalitzar recurs l'acusat Darío . Admès a tràmit per provisió de 26 de juliol de 2004, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per provisió de 27.1.05 es va designar magistrat ponent i es va assenyalar el proppassat dia 13 d'abril per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver-la demanat el recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal. FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions inútils.
FONAMENTS DE DRET
S'accepten els de la sentència llevat en allò que s'oposin als d'aquesta resolució.
El recurrent fonamenta l'apel·lació en dos motius subsidiaris, que seran examinats per la Sala en ordre invers al que vénen resenyats en l'escrit d'apel·lació, atesa la seva distinta jerarquia jurídica, d'acord amb el que permet l' art. 790 de la llei 38/02 de 24 d'octubre : 1)- Vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència; 2)- Infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 147 del Codi Penal, atès que considera els fets constitutius d'una falta de l' art. 617.1CP .
-
En el primer motiu de recurs, la defensa considera que s'ha infringit l' art. 24 CE atès que l'acusat ha estat condemnat com a autor d'un delicte sense tenir en compte la declaració del metge forense en el judici oral. El motiu ha de ser desestimat.
La Sala 2ª del Tribunal Suprem ha anat consolidant la doctrina del Tribunal Constitucional en la praxis de la valoració de la prova d'acord amb el dret constitucional a la presumpció d'innocència que recull l' art. 24.2 CE, tot matisant que l'estricte respecte d'aquest principi consisteix en que els tribunals de la jurisdicció ordinària s'abstinguin de tot pronunciament condemnatori llevat que arribin a una convicció plena de la culpabilitat de la persona acusada de participar en el delicte, convicció que s'ha de fonamentar en proves obtingudes lícitament - art. 11 LOPJ - i analitzades de forma silogísticament raonada d'acord amb els paràmetres de l' art. 741 Lecrim . En conseqüència, sempre que el jutge "a quo" ha gaudit de proves documentals,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba