SAP Barcelona 1126/2004, 9 de Diciembre de 2004
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2004:14712 |
| Número de Recurso | 960/2004 |
| Procedimiento | PENAL |
| Número de Resolución | 1126/2004 |
| Fecha de Resolución | 9 de Diciembre de 2004 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'Apel·lació nº 960/04-C
Procediment Abreujat nº 182/03
Jutjat Penal nº 4 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
D. DANIEL DE ALFONSO LASO
Barcelona, nou de desembre de dos mil quatre
Vist en grau d'apel·lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 182/03 del Jutjat Penal nº 4 dels de Barcelona, en tràmit en
aquest tribunal amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat
Enrique contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 6 de juny de 2004 , per delicte de robatori amb violència. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a los acusadoa Enrique y Daniel como autores responsables de un delito de robo con violencia intentado, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena para cada uno de DIECIOCHO MESES DE PRISIÓN, asi como al pago de las costas procesales. En concepto de responsabilidad civil deberán indemnizar conjunta y solidariamente a Alejandro en 6 euros, por la sustracción de la certera no recuperada".
Contra l'esmentada resolució va interposar dins de termini legal recurs d'apel·lació la defensa de l'acusat Enrique . Admès a tràmit per provisió de 18 d'octubre de 2004, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per interlocutòria de
24.11.04 es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat dia 1 de desembre per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol·licitada pel recurrent niconsiderar-la necessària el Tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduïda a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
El recurrent fonamenta l'apel·lació en dos motius -recollits en un escrit que no reuneix els requisits de sistematització jurídica que exigeix l' art. 790 de la llei 38/02 de 24 d'octubre -, que seran estudiats per la Sala en clau de tutela judicial efectiva sota els següents epígrafs: 1) Error en la valoració de la prova de càrrec sobre l'autoria ; 2) Infracció de llei per inaplicació del paràgraf 3er de l'art. 242 del Codi Penal .
-
El primer argument d'impugnació de la condemna dictada pel jutjat penal contra el recurrent, es recolza en error en l'apreciació de la prova i subseqüent vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència ( art. 24.2 CE ) que -al seu parer- ha comès el jutge d'instància, atès que la prova testifical practicada en el plenari no ha estat prou fiable com per a bandejar un "error in personam" en la identificació dels autors del delicte.
L'escrit de recurs no fa esment a cap dada específica que ens permeti inferir s'ha produït aquesta vulneració en els termes recollits en la STC 124/90 , doncs es limita a afirmar de forma ambigua que existeixen prou contradiccions entre la versió del robatori que va donar el perjudicat i la que han explicat en el judici oral els Agents de l'Autoritat que van detenir Enrique en companyia de Daniel , versions prou aclaridores de que els autors de l'intent de robatori van ser unes altres persones ( es parla de 4 o 5 que van escometre simultàniament la víctima), per la qual cosa, justifica l'aplicació del principi jurídic "in dubio pro reo".
L'estudi de la causa i de l'Acta del judici oral palesa que la pràctica de les proves s'ha desenvolupat sota els principis d'oralitat, contradicció en debat públic d'acusació i defensa, amb immediació del jutge que ha dictat sentència, la qual conté una motivació raonada de les proves que han format la seva plena convicció de culpabilitat, d'acord amb el que preveu l' art. 741 Lecrim . Cal recordar que el Tribunal Constitucional ja va exigir des dels seus inicis que les proves de càrrec aportades a judici siguin vàlides i avaluables per l'òrgan jurisdiccional, - STC 70/85 - practicades amb immediació del tribunal sentenciador STC 98/90 - i sota els principis de publicitat, oralitat i contradicció - STC 31/91 -. Partint d'aquestes premisses jurisprudencials, que en l'afer sotmès a judici es compleixen amb escreix, cal concloure que no es produeix pas infracció d'aquest dret fonamental a la presumpció d'innocència sempre i quan la sentència relati uns fets que -a criteri del imparcial jutjador- han quedat provats amb l'anàlisi contrastat de les diferents proves...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba