SAP Barcelona, 12 de Julio de 2004
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2004:9225 |
| Número de Recurso | 440/2004 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 12 de Julio de 2004 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'Apel.lació nº 440/04-C
Procediment Abreujat nº 73/04
Jutjat Penal nº 9 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
D. DANIEL DE ALFONSO LASO
D. VICTOR FERNANDEZ GONZALEZ
Barcelona, dotze de juliol de dos mil quatre
Vist en grau d'apel·lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 73/04 del Jutjat Penal nº 9 dels de Barcelona, en tràmit en
aquest tribunal amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Javier contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 29 de març de 2004 per delicte de lesions en l'àmbit familiar. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Javier como responsable criminalmente en concepto de autor de dos delitos de lesiones del art. 153 CP , con la concurrencia de la circunstancia atenuante analógica de embriaguez, a la pena de SIETE MESES DE PRISIÓN POR CADA DELITO, accesoria legal de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo, además de la prohibición de tenencia y porte de armas por un período de 2 años, así como la prohibición de acudir a la vivienda en la que resida María Consuelo y aproximarse a ella o comunicarse por cualquier medio durante un período de UN AÑO, a contar desde la firmeza de esta resolución".
Admès el recurs a tràmit per provisió de 18 d'abril de 2004, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal i adhesió parcial de la part acusadora particular, es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per provisió de 13 de maig 2004 es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat dia 25.6.04 per a deliberació, votació i decisió de la Sala. No s'ha celebrat vista pública en nohaver estat demanada pel recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
El recurrent fonamenta l'apel.lació en quatre motius complementaris a l'empara del que permet l' art. 790 de la Lecrim 38/02, de 24 d'octubre , que seran estudiats en el següent ordre: 1)- Vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència; 2)- Error en la valoració de la prova i conseqüent aplicació indeguda de l' art. 153 del Codi penal ; 3) Infracció del principi de proporcionalitat en la individualització de la pena; i 4)- Indeguda inaplicació de l'eximent incomplet de l' art. 21.1 en relació al 20.2 CP .
-
En quan a la denunciada vulneració de l' art. 24.1 CE aquest tribunal ha de consignar que l'apel.lant no explicita quin és el motiu de la presumpta infracció del principi constitucional que, al seu parer, ha comès el jutge d'instància. L'escrit de recurs no fa esment a cap dada concreta que ens permeti inferir s'ha produït aquesta vulneració del dret fonamental a ser considerat innocent llevat de prova en contrari que recull l'esmentada norma, interpretada en els termes recollits en les STC 31/81 i 124/90 , doncs l'estudi de la causa i de l'Acta del judici oral, palesa que en aquest procediment s'han practicat proves, i que la seva pràctica s'ha desenvolupat sota els principis d'oralitat, publicitat, i contradicció d'acusació i defensa, amb immediació del jutge que ha dictat sentència, la qual conté una motivació raonada de les proves que ha analitzat i han format la convicció de culpabilitat, d'acord amb el que preveu l' art. 741 Lecrim.
Una vegada més, cal recordar a la part apel·lant que no és pas el mateix -en clau constitucional- la inexistència absoluta de prova de càrrec que la discrepància (legítima) en la valoració més o menys incriminatòria de la efectivament practicada. Si existeix prova ( i en aquest cas n'hi ha, puix que en el judici es va practicar la testifical i la documental) aportada de forma lícita al plenari, la qüestió queda automàticament residenciada en determinar si ha estat o no suficient per a bandejar el principi "in dubio pro reo", car explícitament queda bandejada la presumpció constitucional preexistent abans de la vista oral. Cal doncs, desestimar aquest primer motiu de recurs per inexistència d'infracció de precepte constitucional causant d'indefensió.
-
En coherència amb aquest plantejament de fons sobre l'abast del material provatori aportat al plenari, al·lega la defensa de l'acusat com a segon motiu de recurs l'hipotètic error comès pel jutge "a quo" en la valoració de la prova de càrrec, i com a conseqüència jurídica, denuncia la infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 153 del Codi Penal vigent .
En recolzament d'aquesta tesi, tant en el primer apartat (erròniament titulat "infracció de l' art. 24 CE ") com en el següent, s'insisteix en que l'acció executada sobre la filla menor d'edat (sic: bofetón, zarandeo y lanzamiento contra el sofá), no reuneix pas els requisits objectius i subjectius mínims per a integrar el delicte de maltractament patern filial en l'àmbit familiar que recull l'actual art. 153.1 CP reformat per la llei orgànica 11/03 , car no es va ocasionar lesió de cap mena a la menor. A l'ensems, i en relació a l'agressió física soferta per la denunciant Sra. María Consuelo , es manté la tesi que en cap moment va existir ànim de provocar un dany corporal present ni futur, ja que la baralla va ser motivada pel fet que la parella conjugal té un caràcter molt fort i un nivell cultural molt baix, cosa que genera freqüents disputes verbals i frases amenaçadores, àdhuc de mort, però sense intencionalitat subjectiva de dur a terme l'amenaça. Conclou peticionant la lliure absolució, o subsidiàriament, una condemna per falta amb anul·lació de l'ordre de prohibició d'apropament.
La Sala és plenament conscient - a l'hora d'analitzar aquesta qüestió- que amb posterioritat a la interposició del recurs, ambdues parts (perjudicada i acusat) han presentat escrit conjunt on comuniquen al tribunal que s'han reconciliat, que han reanudat la convivència (malgrat existir una mesura cautelar), i que ambdós sol·liciten de comú acord s'anul·li l'ordre de protecció, tot rebaixant la pròpia part acusadora particular els fets a una simple falta de vexacions injustes de l' art. 620.2 del Codi penal , per la qual cosa demanen que es castigui al culpable amb una simple multa de 10 dies o amb treballs en benefici de la comunitat. D'acord amb el principi de legalitat que regeix...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba