SAP Barcelona 629/2004, 7 de Junio de 2004
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2004:7437 |
| Número de Recurso | 400/2004 |
| Procedimiento | PENAL |
| Número de Resolución | 629/2004 |
| Fecha de Resolución | 7 de Junio de 2004 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'Apel.lació nº 400/04-C
Procediment Abreujat nº 26/04
Jutjat Penal nº 9 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
D. DANIEL DE ALFONSO LASO
Barcelona, set de juny de dos mil quatre
Vist en grau d'apel·lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 26/04 del Jutjat Penal nº 9 dels de Barcelona, en tràmit en
aquest tribunal amb motiu del/s recurs/os formalitzat/s per la representació processal dels
coacusats Enrique i Jose Daniel , contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 5
de març de 2004 per delictes de robatori amb violència. Ha
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Enrique y a Jose Daniel como responsables en concepto de autores de un delito de robo con violencia e intimidación, subtipo uso de arma, sin que concurran circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de CUATRO AÑOS DE PRISIÓN, accesoria de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo por el tiempo de la condena, y al abono de las costas procesales. Los penados no se acercarán a la víctima Gregorio en un período de 5 años. Dése a los efectos intervenidos el destino legal".
Contra l'esmentada resolució van interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació les defenses respectives d'ambdós acusats. Admesos a tràmit per provisió de 25 de març de 2004, i prèvia impugnació del Ministeri Fiscal, es van remetre les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per provisió de 30 d'abril es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat dia 19 de maig d'enguany per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol·licitada percap dels recurrents ni considerar-la necessària el Tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta el relat fàctic de la sentència apel·lada, al qual cal adicionar els següents dos paràgrafs:
"El acusado Enrique ( de 37 años de edad) es una persona adicta al consumo de sustancias estupefacientes por via parenteral endovenosa, sin que haya podido objetivarse ni la antigüedad de dicha drogodependencia, ni la dosis diaria de consumo. Su capacidad cognitiva está plenamente conservada, si bien la volitiva en relación al control de sus impulsos en aquellos actos dirigidos a obtener dinero para continuar sufragando su adicción o nuevas dosis, está moderadamente disminuída .
El acusado Jose Daniel (de 34 años de edad) es también persona adicta al consumo de sustancias estupefacientes por via parenteral, en concreto, heroína y cocaína, que se inyecta desde los 20 años de edad; dicha drogodependencia es concurrente con un consumo crónico abusivo de alcohol y un coeficiente intelectual de tipo "borderline", lo que en conjunto incide de forma relevante tanto en su capacidad cognitiva como volitiva, sin llegar a anularlas".
FONAMENTS DE DRET
S'admeten els consignats en la sentència d'instància excepte en allò que s'oposin als d'aquesta resolució en quan a la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal.
Estudi del recurs formalitzat per la defensa del coacusat Enrique .
El recurrent fonamenta l'apel·lació en dos motius que articula d'acord amb l' art. 795 Lecrim 7/88 , avui ordinal 790 de la llei 38/02 de 24 d'octubre : 1) Error en la apreciació de la prova relativa a l'autoria del fet; 2) Infracció de llei per inaplicació de l'eximent complet ( art. 20.2 ) o subsidiàriament incomplet ( art. 21.1 en relació al 20.2 CP ) derivada d'haver actuat el culpable sota la directa influència de la seva drogodependència continuada al consum abusiu de substàncies estupefaents.
-
Impugna en primer lloc la defensa lletrada d'aquest coacusat, i sota la tesi d'un hipotètic error del jutge penal en la valoració de la prova, la sentència que el condemna en primera instància a títol d'autor d'un delicte de robatori amb violència i intimidació previst i penat en l' art. 242.1 y 2 del Codi Penal , tot afirmant que escau aplicar al cas el principi jurídic "in dubio pro reo", atès que llevat del denunciant Sr. Gregorio no hi ha cap testimoni presencial objectiu i fiable de l'acció depredatòria imputada, alhora que resta valor incriminatori a la testifical del perjudicat i a la complementària dels Agents de l'Autoritat que van detenir als avui coacusats en possessió de les peces de convicció (navalla i 2 pots de trankimazin), puix que no es va ocupar pas en poder del detingut cap joia de les que la víctima afirmava havia estat desposseït.
La Sala no aprecia cap error en la valoració de la prova imputable al jutge penal, malgrat les afirmacions autoexculpatories (en legítim exercici del seu dret de defensa) de l'acusat, atès que la sentència s'ha motivat d'acord amb les proves testificals i peces de convicció aportades al judici, que permeten verificar la constatació objectiva de l'ús de "vis física" sobre la persona denunciant, amb l'ànim tendencial inequívoc d'apoderar-se d'objectes de propietat aliena, en aquest cas dos pots de barbitúrics ansiolítics.
El silogisme causal explicat per la "jutge a quo" respecte de la seva plena convicció que l'acusat (en règim de cooperació necessària amb l'altre recurrent Sr. Jose Daniel ) va fer ús de la violència física i intimidació que recull l' art. 242.2 CP , és a dir, amb l'ajut d'una arma blanca, es recolza en una pluralitat de proves testificals directes (Agents de l'Autoritat i víctima) i un nombre adicional d'indicis incriminatoris plurals que -analitzats en conjunt- bandegen tot dubte raonable sobre l'excusa explicada per l'autor, és a dir, que tot plegat es va limitar a una disputa verbal generada per un deute entre toxicòmans pendent de liquidar.
Afirma el recurrent, que la medicació decomisada era de la seva propietat, i no pas del Sr. Gregorio , i que li havia estat receptada el 26 d'agost per la Dra. María Virtudes , malgrat que en el moment de la intervenció policial no duia la documentació damunt. En recolzament d'aquesta hipòtesi, va aportar en la fase de qüestions prèvies prevista en l' art. 787.1 Lecrim 38/02 , un certificat expedit en data 11.2.04 per l'ICS de Badalona, on efectivament consta que la Dra. María Virtudes va prescriure al pacient Sr. Enrique una recepta de "trankimazin" de 2 mg i 50 unitats, amb regularitat quinzenal, a fi de continuar sota controlmèdic el tractament de deshabituació farmacològica amb dosi de 3 comprimits/dia. L'estudi d'aquesta documental (foli 206) palesa que si els fets imputats van succeir el dia 13.9.03, la medicació prescrita ja havia estat íntegrament exhaurida per l'acusat, car ja havien transcorregut 17 dies des de l'anterior lliurament. És a dir, com amb encert va valorar la jutge penal "a quo", no es posa pas en dubte que l'acusat sigui toxicòman i que en aquelles dates seguís un tractament deshabituador amb "trankimazin", però si la darrere prescripció facultativa va ser el dia 26.8.03 i la dosi de consum terapèutic era de 3 unitats/dia, el 13 de setembre ja havia consumit tota la medicació subministrada. En conseqüència, de cap manera queda justificada la tinença dels dos pots de 50 unitats noves quan va ser detingut, llevat que les hagués sostret amb violència al...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba