SAP Barcelona, 3 de Marzo de 2004
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2004:2712 |
| Número de Recurso | 792/2003 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 3 de Marzo de 2004 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'Apel.lació nº 792/03-C
Procediment Abreujat nº 390/00
Jutjat Penal nº 09 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSÉ MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
D.DANIEL DE ALFONSO LASO
Barcelona, tres de març de dos mil quatre
Vist en grau d'apel·lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 390/00 del Jutjat Penal nº 09 dels de Barcelona, en tràmit en
aquest tribunal amb motiu del/s recurs/os formalitzat/s per la representació processal dels
coacusats Arturo i Claudia , contra la sentència
dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 30 d'abril de 2003. Ha estat designat ponent l'Il.lm
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Arturo y a Claudia como autores responsables de un delito de robo con fuerza en las cosas, an grado de tentativa, con la concurrencia de la circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal agravante de reincidencia, a la pena de ONCE MESES DE PRISIÓN e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio durante el tiempo de la condena, así como al pago de las costas procesales a partes iguales. Hágase entrega definitiva a los perjudicados de los efectos intervenidos y ya entregados en depósito provisional".
Admesos ambdós recursos a tràmit per provisió de 17 de juny de 2003, i prèvia impugnació pel Ministeri Fiscal, es van remetre les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per interlocutòria de 29 d'octubre es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat 18.2.04 per a deliberació, votació i decisió de la Sala, sense celebrar vista pública en no considerar- la necessària el tribunal ni haver-la sol·licitat els apel·lants.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
Es ratifiquen íntegrament els que conté la sentència apel·lada, en tot allò que no contradigui als d'aquesta resolució.
Ambdós recurrents fonamenten llur respectiva apel·lació en idèntics motius, per la qual cosa, i a fi d'evitar reiteracions innecessàries alhora que dotar a aquesta resolució d'una millor sistemàtica expositiva, es resoldran de forma conjunta.
A l'empara del que permet l'art. 795 de la Lcrim 7/88 d'enjudiciament criminal abreujat, avui recollit amb idèntica redacció en l'ordinal 790 de la reforma introduïda per la llei 38/02 de 24 d'octubre, recolzen la petició de revocació de la sentència condemnatòria dictada en els següents motius: 1) Infracció de precepte constitucional per vulneració de l'art. 24.2 CE, en seu de presumpció d'innocència. 2) Error en l'apreciació de la prova practicada en el judici oral; i 3) Infracció de llei derivada d'aplicació indeguda de l'art. 237 en relació al 238.2 del Codi Penal.
-
La Sala 2ª del Tribunal Suprem ha anat consolidant la doctrina del Tribunal Constitucional en la praxis de la valoració de la prova d'acord amb el dret constitucional a la presumpció d'innocència que recull l'art. 24.2 CE, tot matisant que l'estricte respecte d'aquest principi consisteix en que els tribunals de la jurisdicció ordinària s'abstinguin de tot pronunciament condemnatori llevat que arribin a una convicció plena de la culpabilitat de la persona acusada de participar en el delicte, convicció que s'ha de fonamentar en proves obtingudes lícitament - art. 11 LOPJ- i analitzades de forma silogísticament raonada d'acord amb els paràmetres de l'art. 741 Lecrim. En conseqüència, sempre que el jutge "a quo" ha gaudit de proves documentals, testificals, pericials, o de qualsevol altra classe admesa en dret, i les declara vàlides tot entrant en el seu anàlisi, es compleix i respecta aquest principi constitucional, doncs queda bandejada l'arbitrarietat en la valoració jurídica, com ordena la STC de 9.07.01.
Qüestió distinta (i en puritat jurídica àdhuc incompatible amb l'anterior, malgrat que amb excessiva freqüència les defenses lletrades confonen ambdós conceptes) és la discrepància de la part apel· lant en quan a l'abast incriminatori suficient o no de les proves practicades en el judici oral, ja que hom pot no compartir -legítimament- les conclusions a que arriba el jutjador després d'efectuar el pertinent silogisme racional. Però llavors, ja no es tracta...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba