SAP Barcelona, 22 de Diciembre de 2003
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2003:8100 |
| Número de Recurso | 603/2003 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 22 de Diciembre de 2003 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'apel·lació nº 603/03-C
Procediment Abreujat nº 290/02
Jutjat Penal nº 22 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSÉ MARIA PIJUAN CANADELL
D. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, vint-i-dos de desembre de dos mil tres
Vist en grau d'apel.lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la
causa procedent de procediment abreujat nº 290/02 del Jutjat Penal nº 22 dels de
Barcelona, en tràmit en aquest tribunal amb motiu del/s recurs/os formalitzat/s per la
representació processal de l'acusat Rubén contra la sentència dictada
per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 23 de desembre de 2002. Ha estat designat
ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Rubén como autor responsable de un delito de lesiones cometido con instrumento peligroso, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de TRES AÑOS Y SEIS MESES DE PRISIÓN, inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, y pago de las costas procesales. En concepto de responsabilidad civil deberá indemnizar a Benito en la cantidad de 30.000 euros por las lesiones causadas ".
Admès el recurs a tràmit per provisió de 15 de maig de 2003, prèvia impugnació pel Ministeri Fiscal i de l'Acusació Particular personada, es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per provisió de 30 de setembre es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat 19.11.03 per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat demanada pel recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel.lada.
FONAMENTS DE DRET
S'accepten els de la sentència apel·lada llevat en allò que s'oposin als d'aquesta resolució.
D'acord amb el que permet l'art. 795 de la Lecrim 7/88, avui ordinal 790 de la llei 38/02, de procediment criminal abreujat, el recurrent fonamenta el seu escrit d'apel.lació en un únic motiu: Vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència i infracció de la tutela judicial efectiva, derivats de la nul·litat radical de la prova de reconeixement en roda de presos que ha servit de base a la condemna, per manca de garanties formals en la seva realització, amb infracció de l'art. 11.1 de la LOPJ
-
Argumenta l' apel·lant que el reconeixement fotogràfic inicial que va dirigir la investigació de l'autoria de l'agressió executada amb arma blanca vers l'acusat, es va dur a terme per l'Autoritat policial sense respectar les garanties formals exigibles, atès que només es van ensenyar als dos testimonis presencials un total de sis fotografies. Alhora, imputa als funcionaris una conducta espúrea inductiva en relació a la persona a identificar, la qual cosa va influir de forma determinant en el resultat positiu de la diligència. Dita irregularitat, hauria -a l'ensems- contaminat en relació causal les ulteriors rodes de presos practicades a l'empara de l'art. 368 de la Lecrim, cosa que afectaria a la seva validesa jurídica atesa la connexió d'antijuridicitat.
La Sala ha de deixar constància d'antuvi que l'art. 11.1 de la LOPJ prohibeix que tota prova aportada al judici amb infracció de drets fonamentals sigui considerada vàlida, la qual cosa obliga a analitzar amb cura si efectivament (com al·lega la defensa) les rodes de reconeixement practicades en aquesta causa han estat "contaminades" per alguna irregularitat substancial precedent comesa en el curs de la investigació policial que va conduir a la detenció de Rubén com a presumpte autor de l'agressió lesiva executada amb una arma blanca el dia 9 de novembre de 2001, i a la seva posterior condemna d'acord amb el subtipus agreujat previst en l'art. 148.1 del Codi penal, a títol d'autoria directa prevista en l'art. 28 del Codi Penal , reservat per imperatiu legal als fets en que en la relació causal entre l'acció física executada i el resultat lesiu objectivat per l'informe mèdic hi intervé un arma o instrument perillós. Així ho recull de forma constant la jurisprudència del nostre Tribunal Suprem, entre moltes d'altres les STS de 31.3.89, 27.5.00 i 11.5.01.
Els criteris fixats per la jurisprudència en orde a determinar la il·licitud i validesa d'una prova relacionada amb la identificació del culpable, es poden resumir en : a) que la diligència d'identificació fotogràfica inicial en seu policial s'hagi efectuat de forma regular i imparcial, és a dir, amb exhibició d'un nombre plural de fitxes de sospitosos; b) que no sigui incompatible amb el resultat de la ulterior roda de presos davant del jutge instructor; c) que els testimonis no hagin estat coaccionats ni induïts en cap sentit concret; i d) que les característiques físiques dels subjectes a identificar siguin similars. Així ho recullen entre moltes d'altres, les STS de 16.2.94, 10.12.98 i 23.03.01. Al seu torn, la STC 103/95 matisa que en...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba