SAP Barcelona, 21 de Noviembre de 2003
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2003:6822 |
| Número de Recurso | 536/2003 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 21 de Noviembre de 2003 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'Apel·lació nº 536/03-C
Procediment Abreujat nº 62/02
Jutjat Penal nº 12 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSE MARIA PIJUAN CANADELL
D. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, vint-i-un de novembre de dos mil tres
Vist en grau d'apel·lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 62/02 del Jutjat Penal nº 12 dels de Barcelona, en tràmit en
aquest tribunal amb motiu del/s recurs/os formalitzat/s per la representació processal de l'acusat
Alonso contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 24 de
febrer de 2003. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de
la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Jesus Miguel y a Alonso como autores responsables de un delito de hurto de uso de vehículo a motor, concurriendo en el primero de ellos la circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal agravante de reincidencia, y les impongo las siguientes penas: Para Jesus Miguel la de CINCO MESES de multa a razón de 12 euros diarios, con arresto personal subsidiario en caso de impago, así como las costas por mitad. Para Alonso la pena de TRES MESES de multa a razón de 12 euros diarios, con arresto personal subsidiario en caso de impago, así como las costas procesales por mitad".
Admès el recurs a tràmit per provisió de 14 de maig de 2003, prèvia impugnació formalitzadapel Ministeri Fiscal, es van trametre les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per provisió de 2 de setembre es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat dia 22 d'octubre per a deliberació, votació i decisió de la Sala. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol·licitada per la part recurrent ni considerar-la necessària el Tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel.lada.
FONAMENTS DE DRET
El recurrent fonamenta l'apel·lació en un únic motiu a l'empara del que autoritza l'art. 795 de la Lecrim 7/88, avui ordinal 790 de la llei 38/02: Vulneració de la presumpció constitucional d'innocència i error en la valoració de la prova de càrrec respecte de l'autoria del furt d'ús de vehicle a motor imputat, amb conseqüent infracció de llei per aplicació indeguda de l'art. 244.1r CP/95.Subsidiariament, reclama l'aplicació de l'art. 62 amb la conseqüent reducció de pena, en considerar que -en tot cas- el delicte s'hauria truncat en fase de temptativa.
-
El recurs ha de ser desestimat. La Sala 2ª del Tribunal Suprem ha anat consolidant la doctrina del Tribunal Constitucional en la praxis de la valoració de la prova d'acord amb el dret constitucional a la presumpció d'innocència que recull l'art. 24.2 CE, tot matisant que l'estricte respecte d'aquest principi consisteix en que els tribunals de la jurisdicció ordinària s'abstinguin de tot pronunciament condemnatori llevat que arribin a una convicció plena de la culpabilitat de la persona acusada de participar en el delicte, convicció que s'ha de fonamentar en proves obtingudes lícitament - art. 11 LOPJ- i analitzades de forma silogísticament raonada d'acord amb els paràmetres de l'art. 741 Lecrim. En conseqüència, sempre que el jutge "a quo" ha gaudit de proves documentals, testificals, pericials, o de qualsevol altra classe admesa en dret, i les declara vàlides tot entrant en el seu anàlisi, es compleix i respecta aquest principi constitucional, doncs queda bandejada l'arbitrarietat en la valoració jurídica, com ordena la STC de 9.07.01.
Qüestió distinta (i en puritat jurídica àdhuc incompatible amb l'anterior, malgrat que amb excessiva freqüència les defenses lletrades confonen ambdós conceptes) és la discrepància de la part apel· lant en quan a l'abast incriminatori suficient o no de les proves practicades en el judici oral, ja que hom pot no compartir -legítimament- les conclusions a que arriba el jutjador després d'efectuar el pertinent silogisme racional. Però llavors, ja no es tracta pas de presumpció d'innocència constitucional sinó de càrrega de la prova i aplicació del principi jurídic "in dubio pro reo".
En aquest context, s'argumenta com a motiu de revocació de la condemna dictada en primera instància contra l'acusat a títol...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba