SJCA nº 17 202/2014, 16 de Mayo de 2014, de Barcelona
| Ponente | FEDERICO VIDAL GRASES |
| Fecha de Resolución | 16 de Mayo de 2014 |
| Número de Recurso | 99/2014 |
Jutjat Contenciós Administratiu núm. 17 de Barcelona
Procediment Abreujat Rapid 99/14 M2
SENTÈNCIA Nº 202/2014
Barcelona, setze de maig dos mil catorze
Federico Vidal Grases, Magistral del Jutjat Contenciós Administratiu número 17 de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat el lletrat José Bravo Herrera, en representació de Adrian , Anselmo . Baltasar , Calixto , Claudio , Dionisio , Erasmo , Maribel , Fermín , Gervasio , Hugo , Jesús i Raimunda contra l'Ajuntament de Palafolls , representat i defensat per la lletrada Marta Lluis i Dixon . Dicto sentència en nom de SM el Rei.
PRIMER. El dia 04/03/14 va entrar al Jutjat Degà d'aquesta ciutat un escrit de demanda de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en el qual, després de concretar la resolució objecte de recurs, al·legava els fets i fonaments de dret que estimava aplicables al cas i sol· licitava que s'estimés en els termes que hi exposava. La part actora no va sol·licitar ni prova ni vista.
SEGON.- Per Decret de 10/03/14 després d'esmenar els defectes trobats , es va procedir a reclamar l'expedient administratiu. L'administració demandada no va sol·licitar vista ni prova, per la qual cosa el procediment va quedar pendent de Sentència.
TERCER.- En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals, excepte el termini per dictar sentència a causa de raons estructurals i permanents.
QUART . . OBJECTE DEL PROCEDIMENT.
Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de Adrian , Anselmo . Baltasar , Calixto , Claudio , Dionisio , Erasmo , Maribel , Fermín , Gervasio , Hugo , Jesús i Raimunda , contra el Decret 12/02/2013, de data 20 desembre 2013 que desestima la sol·licitud d'abonament de la part proporcional de la paga extra corresponent al mes de desembre 2012
CINQUÈ.- PRETENSIONS I AL·LEGACIONS DE LES PARTS.
La part actora exposa que tots els recurrents són funcionaris de l'ajuntament. Com a fonaments de dret al·lega vulneració de l' articulo 9.3 CE ; la innecessària de plantejar qüestió d'inconstitucionalitat; la resolució implica una infracció del principi de seguretat jurídica i de prohibició de la retroactivitat i per tot això sol·licita:
"Declare nulo, anule o revoque y deje sin efecto el acto objeto del recurso.
Condene la administración pública al abono de la parte proporcional de la paga extraordinaria correspondiente al mes de diciembre 2012 devengada desde el uno de julio al 14 julio 2012, con exclusión de todos los complementos dejado de percibir, más los intereses que procedan.
Con expresa imposición de costas devengadas este proceso la administración demandada."
L'Administració demandada s'oposa a la pretensió de l'actor, al·lega en primer lloc una relació d'antecedents els que em remeto i al·lega sobre la conformitat de l'acord de suprimir íntegrament la paga extraordinària de desembre 2012 el que és un ajuntament per mandat del DL 20/2012 de 13 juliol. Presumpció de legalitat de l'actuació administrativa com a conseqüència de la presumpció de constitucionalitat del RD 20/2012. Subsidiàriament al·lega plus petició i sol·licita que es desestimi la demanda i en cas de ser més recurs s'estimi l'excepció de plus petició.
PRIMER .- En primer lloc cal indicar que el Jutjat comparteix essencialment els arguments de la part actora en relació amb la innecessarietat de plantejar qüestió de constitucionalitat davant el Tribunal Constitucional .
A aquests efectes l' article 163 CE estableix que:
"Cuando un órgano judicial considere, en algún proceso, que una norma con rango de ley, aplicable al caso, de cuya validez dependa el fallo, pueda ser contraria a la Constitución, planteará la cuestión ante el Tribunal Constitucional en los supuestos, en la forma y con los efectos que establezca la ley, que en ningún caso serán suspensivos.".
Els articles 35 i següents LOTC , estableixen la suspensió del procediment exclusivament en relació amb el seguit davant el Jutjat o Tribunal instant de la qüestió, no en relació amb els restants.
I això és així perquè l' article 5 LOPJ estableix que:
"2 cuando un órgano judicial considere, en algún proceso, que una norma con rango de ley, aplicable al caso, de cuya validez dependa fallo, puede ser contraria a la constitución, planteará la cuestión ante el tribunal constitucional, con arreglo a lo que establece sobre orgánica
-
- Procederá el planteamiento de la cuestión de inconstitucionalidad cuando por vía interpretativa no sea posible la acomodación de la norma del ordenamiento ."
En conseqüència amb aquest cos legal, cal indicar que la formulació de la qüestió d'inconstitucionalitat, o, si escau la suspensió del procediment a l'espera del resultat d'alguna de les qüestions d'inconstitucionalitat formulades, no és un dret de les parts el que resulti obligat a l'òrgan judicial quan l'hi demani una part.
La formulació d'una qüestió d'inconstitucionalitat o, si escau la suspensió del procediment és una obligació del Jutjat o Tribunal si es troba en el supòsit de l' article 5 LOPJ , és a dir si alberga dubtes sobre si alguna norma, aplicable i de la validesa de la qual depengui la fallada pugui ser contrària a la constitució.
I en conseqüència, si hi ha dubtes procedeix o formular la qüestió o suspendre. I si no hi ha dubtes no procedeix d'una ni una altra opció, sinó prosseguir el procediment fins a dictar sentència.
El propi Tribunal Constitucional ha declarat que el plantejament de qüestions d'inconstitucionalitat o, el que es aquí el mateix la suspensió a l'espera del seu resultat, és una prerrogativa exclusiva i no revisable de l'òrgan jurisdiccional ( art 31 LOTC ), per resoldre els dubtes que el mateix pugui tenir sobre la constitucional d'una llei que es reveli decisiva en la fallada dictada.
SEGON.- Dit l'anterior, convé aclarir que en aquest procediment no es discuteix sobre la constitucionalitat del RDL 20/12, ja que el mateix ja ha estat declarat ajustat la constitució pel Tribunal Constitucional en diferents resolucions ( AATC 179/2011, de 13 de desembre i 162/2012, de 13 de setembre ). En conseqüència no existeix cap dubte sobre la constitucionalitat d'aquesta norma.
Aquí no s'està estudiant la constitucionalitat del RDL 20/12, sinó una qüestió molt més simple consistent a determinar com s'han interpretat i aplicar les normes de cobertura per part de l'administració
Tampoc existeix cap dubte sobre la irrellevància constitucional de la qüestió aquí plantejada, que es redueix a una qüestió de legalitat ordinària sobre la retroactivitat de les lleis i en relació amb la meritació de pagues extres o nòmines.
TERCER.- D'altra banda tampoc procedeix la suspensió, o el que és el mateix la presentació de qüestió d'inconstitucionalitat quan segons l' article 5 LOPJ quan per via interpretativa "no sigui possible l'acomodació de la norma de l'ordenament constitucional"
Per tant, contrari sensu, no és necessari plantejar la qüestió d'inconstitucionalitat quan per via interpretativa sigui possible l'acomodació de la norma a l'ordenament constitucional. Això últim és el que succeeix en el cas jutjat, perquè davant el silenci de la norma que suprimeix la paga extraordinària de nadal al personal laboral del sector públic existeixen eines i principis tants constitucionals com a laborals que permeten donar una solució acomodada i ajustada a la Carta Magna, mitjançant una interpretació harmònica i conformement als criteris establerts pel nostre ordenament a les normes d'aplicació, i sense necessitat per res de suspendre a l'espera de la resolució del Tribunal Constitucional
A més aquesta norma implica una alternativa entre dur a terme una interpretació conforme a la constitució o el plantejar qüestió d'inconstitucionalitat.
En un altre ordre de coses és de notar que a dia d'avui, són majoria els Jutjats o Tribunals que han optat per no plantejar aquesta qüestió ni suspendre el procediment, per tenir clara la irrellevància constitucional de l'assumpte plantejat i la possibilitat de resoldre el cas mitjançant l'aplicació de les normes ordinàries i la seva interpretació constitucional. Encara que per descomptat aquest argument manca d'importància posat que el realment importa és d'una banda l'existència de dubtes, que no existeixen, i per una altra la possibilitat de resoldre-ho mitjançant l'acomodació de la norma...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba