SAP Barcelona 495/2014, 25 de Abril de 2014
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2014:4783 |
| Número de Recurso | 8/2014 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 495/2014 |
| Fecha de Resolución | 25 de Abril de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal (secció 10ª)
Recurs d'apel·lació nº 8/14-C
Procediment Abreujat nº 231/13
Jutjat Penal nº 5 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms/a magistrats/ada
Sra. MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA
Sr. JOSÉ MARIA PLANCHAT TERUEL
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, vint-i-cinc d'abril de dos mil catorze
Vist en grau d'apel·lació per la Secció 10ª de l'Audiència Provincial, el procediment abreujat nº 231/13 del Jutjat Penal nº 5 dels d'aquesta capital, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Pedro Jesús, contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 12 de novembre de 2013, per delicte de robatori amb intimidació executat en casa habitada. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno al acusado Pedro Jesús como autor de un delito de robo en casa habitada, concurriendo las circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal agravante de abuso de superioridad y atenuante de drogadicción, y le impongo la pena de TRES AÑOS Y SEIS MESES de prisión,, con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena, así como al abono de las costas procesales. Deberá indemnizar a los Sres. Daniel y Crescencia en la suma de 3.560 euros por los objetos sustraídos y no recuperados, más la de 580 euros por los daños materiales causados en su domicilio, sumas que devengarán el interés legal".
Contra l'esmentada resolució va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 12 de desembre de 2013, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat. Per diligència d'ordenació de 17.1.14 es va designar magistrat ponent i es va assenyalar el proppassat dia 9 d'abril 2014 per a deliberació, votació i decisió de la Sala, sense celebració de vista pública atès que ni ha estat sol·licitada pel recurrent ni la considera necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
-
El recurrent fonamenta l'apel·lació en dos motius complementaris a l'empara del que permet l' art. 790 de la llei 38/02 de 24 d'octubre, consistents en: 1) Vulneració del dret constitucional a la presumpció d'innocència previst en l' art. 24.2 CE, i subseqüent error en la valoració de la prova; 2) Infracció de llei derivada d'inaplicació de la circumstància eximent incomplet ( art. 20.1 i 21-2 CP) per drogadicció.
S'impugna en primer lloc la condemna dictada en primera instància pel jutge penal tot al·legant que en el judici oral no es va practicar cap prova de càrrec que avali -sense dubtes raonables- la coautoria imputada en relació al robatori executat el dia 9 de juny de 2010 en l'interior d'un habitatge, negada per l'acusat i òrfena a criteri de la defensa de dades objectives perifèriques que la corroborin. Després de matisar que manca una identificació fiable per part de la perjudicada, conclou sol·licitant es declari la lliure absolució i s'apliqui el principi jurídic " in dubio pro reo".
La tesis ha de ser desestimada. Ateses les nostres acotades funcions revisores de la legalitat i coherència de la sentència condemnatòria dictada en primera instància, una vegada examinada amb cura l'acta del judici oral i la gravació audiovisual en CD que la complementa, no apreciem cap indefensió vulneradora de drets fonamentals en els termes recollits en les STC 31/81 i 124/90 que configuren la presumpció constitucional d'innocència, atès que l'estudi integral de la causa palesa que en aquest procediment s'han aportat diverses proves obtingudes de forma lícita ( art. 11.1er LOPJ), vàlides en dret i de caire incriminatori. Constatem també que la seva pràctica en el plenari s'ha desenvolupat sota els principis d'oralitat, publicitat, contradicció d'acusació i defensa, amb immediació de la jutge que ha dictat sentència, la qual conté una motivació raonada ( art. 120.3er CE) sobre el seu abast i com les ha analitzat per a formar la plena convicció de culpabilitat, d'acord amb el que recull l' art. 741 Lecrim.
Una vegada més, cal recordar que no és pas idèntica -en clau d'àmbit constitucional- la inexistència absoluta de prova de càrrec que la discrepància (legítima però obviament parcial i esbiaixada) en la valoració de la que efectivament es va practicar en el judici oral. En el primer cas, podriem estar davant d'una resolució arbitrària; en el segon, estem davant...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba