SAP Barcelona 190/2014, 5 de Mayo de 2014
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2014:4219 |
| Número de Recurso | 567/2012 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 190/2014 |
| Fecha de Resolución | 5 de Mayo de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 1ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ PRIMERA
ROTLLE NÚM. 567/2012
Procedent del procediment Ordinari núm. 1757/2010
Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. 12 Barcelona
S E N T È N C I A NÚM. 190
Barcelona, 5 de maig de 2014
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per els Magistrats Il·lma. Sra. Mª Dolors PORTELLA LLUCH, Il·lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA i Il·lm. Sr. Antonio RECIO CORDOVA, la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel·lació número 567/2012, interposat contra la sentència dictada en data 13 de febrer de 2012 en el procediment núm. 1757/2010, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 12 Barcelona. Ha estat recurrent Jose Maria PUIG-DORIA SA i apel·lat SEGUROS CATALANA OCCIDENTE, S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS. Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: " Que estimando la demanda interpuesta por SEGUROS CATALANA OCCIDENTE contra JOSÉ MARÍA PUIG-DORIA, S.A., DEBO CONDENAR Y CONDENO a la demandada a abonar a la actora la suma de DIECISEIS MIL DOSCIENTOS VEINTIÚN EUROS CON TREINTA Y TRES céntimos, más los intereses legales desde la presentación de la demanda, con imposición a la demandada de las costas procesales causadas."
Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel·lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il·lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
Catalana Occidente, SA reclama a qui ha estat la seva assegurada les primes corresponents a l'anualitat juliol del 2010 a 2011 de dues pòlisses que tenia concertades amb aquesta entitat.
Explica que la seva assegurada li va comunicar més enllà del termini de preavís legalment previst que no volia prorrogar les pòlisses i per tant van quedar automàticament prorrogades.
La demandada oposa que va comunicar a l'asseguradora que volia canviar de corredor però Catalana Occidente no ho va acceptar i aquesta negativa és el que va determinar la resolució dels contractes.
La sentència estima la demanda perquè fou un cop transcorregut el termini de preavís que l'ara demandada va comunicar la seva voluntat de no renovar les pòlisses no havent quedat acreditat que la raó fos la pèrdua de confiança amb el corredor ni que aquesta fos la causa de no voler prorrogar els contractes. Recorre la demandada que denuncia, en primer lloc, que la sentència ha incorregut en incongruència per omissió en no haver valorat ni resolt tots els motius que es van esgrimir a l'escrit de contestació. Insisteix que el litigi s'ha produït perquè l'asseguradora es va a negar a acceptar un canvi de corredor i fou aquesta negativa la que va motivar la resolució dels contractes. Finalment invoca la doctrina dels actes propis en relació a un e- mail enviat des d'una sucursal d'Igualada. Sol·licita que es desestimi la demanda.
La demandant s'oposa al recurs i sol·licita que es confirmi la sentència dictada en la primera instància. Sosté, en síntesis que l'assegurat no pot imposar a l'asseguradora un corredor distint de l'acceptat contractualment sobretot en unes pòlisses complexes com les que els vinculaven. Respecte els "actes propis" addueix que es va utilitzar aquesta sucursal com un equivocat canal de comunicació, sigui per desconeixement sigui amb voluntat de confondre.
Amb certa reiteració ha assenyalat la jurisprudència que la incongruència és la relació entre la súplica de la demanda i la part dispositiva de la sentència ( SSTS de 27 de maig de 1996, 18 de novembre de 1996, 29 de maig, 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997, 11 de febrer, 10 de mar ç i 27 d'octubre de 1998, 10 d' abril de 2002, 28 de juny de 2006 entre d'altres).
També constitueix doctrina jurisprudencial que la incongruència ex silentio o omissiva s'apreciarà quan es deixin incontestades i sense resoldre alguna de les pretensions mantingudes per la part actora i/o els mitjans de defensa de la demandada a no ser que l'omissió es pugui interpretar com a desestimació tàcita ( SSTS 29 de gener i 2 de juny del 2010 ).
En el cas que s'examina i en contra del que entén l'apel·lant, la sentència dictada en la primera instància no ha incorregut en el vici de incongruència perquè els raonaments de les sentències no han d'abastar totes les al×legacions efectuades ni tan sols els fets provats. Al que han de referir-se són als aspectes fàctics que serveixen de base als fonaments jurídics que duen al jutge o tribunal a la seva decisió ( STS de 27 de maig de 1996 ).
En aquest mateix sentit, raona el Tribunal Constitucional que la incongruència ex silentio és l'omissió o falta total de resposta i que l' article 24 CE no garanteix que es doni una resposta detallada a totes i cada una de les qüestions.
A aquests efectes s'ha de distingir entre les meres al·legacions adduïdes per fonamentar les pretensions del que són les pretensions pròpiament dites. Així, no es pot apreciar incongruència " si el ajuste es sustancial y se resuelven, aunque sea genéricamente, las pretensiones, no existe incongruencia, pese a que no haya pronunciamiento respecto a las alegaciones concretas no sustanciales [...] pues sólo la omisión o falta total de respuesta, y no la respuesta genérica y global a la cuestión planteada, entraña una vulneración de la tutela judicial efectiva " ( SSTC 187/2000, de 10 de juliol, 24/2010 de 27 d'abril i 51/2010 de 4 d'octubre ).
Altrament, com ha assenyalat el Tribunal Suprem, el requisit de la congruència no es planteja de igual manera en relació a les pretensions de la demandant o amb l'oposició del demandat. Respecte a aquesta darrera la incongruència " sólo puede producirse si el demandado ha opuesto excepciones materiales " ( SSTS de 17 maig de 2001, 6 juny de 2013 i 27 de febrer de 2014 ).
En el present cas, la sentència dictada en la primera instància ha examinat la qüestió controvertida i ha donat resposta motivada a la pretensió exercida. El fet que en la fonamentació jurídica no es faci referència a totes les al·legacions o arguments esgrimits per la part demandada no vicia la sentència d'incongruència, d'acord amb la doctrina exposada, perquè cap d'aquells arguments són bàsics o fonamentals sinó merament instrumentals.
Catalana Occidente formula demanda en reclamació de les primes de dues pòlisses que tenia subscrites amb José Maria Puig-Doria SA amb una simplicitat expositiva que no respon al que efectivament ha succeït.
No es tracta realment que la prenedora hagi de pagar la prima de l'anualitat compresa entre el juliol del 2010 i el del 2011 per haver comunicat la seva voluntat de no prorrogar les...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba