SAP Barcelona 189/2014, 5 de Mayo de 2014
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2014:4218 |
| Número de Recurso | 686/2012 |
| Procedimiento | VERBAL - COGNICIóN |
| Número de Resolución | 189/2014 |
| Fecha de Resolución | 5 de Mayo de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 1ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ PRIMERA
ROTLLE NÚM. 686/12
Procedent del procediment verbal núm 153/11
Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. nº 1 de Barcelona
S E N T È N C I A NÚM. 189
Barcelona, a cinc de maig de dos mil catorze.
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, actuant com Tribunal Unipersonal, ha vist el recurs d'apel·lació número 686/12 interposat contra la sentència dictada en data 19 de juliol de 2011 en el procediment núm. 153/11, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Barcelona . Ha estat recurrent ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L. i apel·lat GENERALI ESPAÑA, S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS i pronuncia en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "Estimo íntegramente la demanda promovida por VITALICIO SEGUROS contra FECSA-ENDESA y condeno a la demandada a pagar a la actora 2.148 euros, con los intereses legales de demora desde la presentación de la demanda. Se imponen las costas procesales a la parte demandada."
Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel·lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.
Fonamenta la decisió del Tribunal d'aquesta resolució la Magistrada Il·lma. Sra. María Dolors MONTOLÍO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
Generali España, SA, a l'empara de l' article 43 de la Llei de contracte d'assegurança( LCA ),reclama a Endesa Distribución Eléctrica, SL els 2.148 # que ha abonat en concepte de indemnització al seu assegurat pels danys causats en el motor del ventilació d'una torre de refrigeració a causa d'una important oscil·lació de tensió que va tenir lloc el 20 de maig del 2009.
La demandada al·lega que aquell dia no es va produir cap incidència.
La sentència estima la demanda i recorre la demandada. Addueix l'apel·lant que no és suficient que l'asseguradora hagi pagat al seu assegurat perquè la seva reclamació hagi de ser estimada. Afegeix que la demandant ha de demostrar la concurrència dels requisits per apreciar l'acció de responsabilitat que exercita i en el present cas, la prova practicada no acredita que el dia 20 de maig de 2009 es produís una incidència que causés els danys pels que es reclama.
L' article 43 LCA concedeix a l'asseguradora que ha indemnitzat al seu assegurat per un determinat sinistre la possibilitat de poder exercir els drets i accions que per raó d'aquell sinistre li puguin correspondre vers el responsable. Evidentment, com al·lega l'apel·lant, el sol fet que l'asseguradora hagi indemnitzat el seu assegurat d'acord amb les obligacions contractualment contretes ( pòlissa d'assegurança) no significa que automàticament hagi de prosperar l'acció que exercita contra qui entén que és el causant dels danys. No ho ha fet així però el Jutjat i per tant aquesta concreta al· legació no ha de tenir més virtualitat. El Jutjat ha estimat la demanda en considerar que la prova practicada permetia tenir per acreditat que el motor de ventilació va resultar danyat a causa d'una oscil·lació de tensió. La demandada pot discrepar de la valoració que se n'ha fet de la prova practicada però la discrepància amb aquesta valoració és una qüestió molt diferent al que es planteja en aquella concreta al·legació.
Reiteradament ha assenyalat la jurisprudència que la imputació de responsabilitat, qualsevol que sigui el criteri que s'utilitzi( subjectiu o objectiu), exigeix com a requisit indispensable, la determinació de nexe causal entre l'agent i la producció del dany ( SSTS 11 de febrer de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba