STSJ Cataluña 239/2014, 2 de Abril de 2014
| Ponente | JOAQUIN BORRELL MESTRE |
| ECLI | ES:TSJCAT:2014:3272 |
| Número de Recurso | 223/2012 |
| Procedimiento | RECURSO ORDINARIO (LEY 1998) |
| Número de Resolución | 239/2014 |
| Fecha de Resolución | 2 de Abril de 2014 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ QUARTA BARCELONA
Recurs núm.: 223/2012
SENTÈNCIA NÚM. 239/2014
President:
Il·Im. Sr. Eduardo Barrachina Juan
Magistrats:
II·Im. Sr. Joaquín Borrell Mestre
II·Ima. Sra. María Abelleira Rodríguez
Barcelona, 2 de abril de 2014
La Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha constituït per examinar aquest recurs entre les parts que s'esmenten tot seguit: com a part demandant, Valeriano, representat pel procurador Jaume Guillem Rodríguez i assistit per la lletrada Cristina Juventench Pibernat i, com a Administració demandada, CONSELLERIA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT, representada i assistida per la lletrada Gemma Navarro Sauleda. Hi és part codemandada l'entitat ZURICH INSURANCE PLC, SUCURSAL EN ESPAÑA, assistida pel procurador Joan Josep Cucala Puig i assistida pel lletrat Roberto Valls de Gispert.
Aquesta Secció ha pronunciat la Sentència següent en nom de SM el Rei.
Fets
Interposat el recurs en el termini establert en la Llei jurisdiccional, se li va donar el tràmit processal adequat, es va ordenar reclamar l'expedient administratiu i es va anunciar la incoació de les actuacions.
Un cop rebut l'expedient administratiu, es va posar de manifest en aquesta Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda, la qual va deduir en el termini legal. La part recurrent va al·legar els fets i fonaments de dret que va considerar necessaris, d'acord amb les seves pretensions, i va demanar a la Sala que dictés una sentència en què s'estimés el recurs, atès que els actes administratius impugnats eren contraris a l'ordenament jurídic.
Es va traslladar l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè el contestés, cosa que va fer en la forma legal i en el termini escaient. La part demandada va oposar-se a la demanda i va demanar a la Sala que dictés una sentència que confirmés els actes administratius objecte de recurs.
El resultat de la prova acordada consta a les actuacions.
Mitjançant una provisió es va declarar conclosa la discussió descrita i es va ordenar portar les actuacions a la vista per dictar sentència. Es va citar les parts i es va acordar que aquestes formulessin les conclusions per escrit, cosa que van fer. Es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 1d'abril de 2014 dia que van tenir lloc.
Hi ha actuat com a ponent el magistrat II·Im. Sr. Joaquín Borrell Mestre
Fonaments de dret
El Sr. Jaume Guillem Rodríguez, procurador dels tribunals, i Don. Valeriano, interposa recurs contenciós administratiu contra la resolució de 5 març 2012, del conseller de Territori i Sostenibilitat per la qual es va denegar la seva petició d'indemnització de la quantitat de #58,376.69 en concepte de responsabilitat patrimonial de l'Administració pels danys i perjudicis causats al recurrent a conseqüència de l'execució de les obres de la línia 9 del metro de Barcelona.
Indica el recurrent que aitals obres van afectar el negoci del qual era titular, situat en un local de l'immoble número 11 de l'avinguda Verge de Montserrat del Prat de Llobregat. I que l'afectació es va concretar en la pèrdua d'ingressos del seu negoci, un bar, i en els costos que li va generar la incomunicació del seu local, degut tot això a la durada d'aquelles obres. Exposa que, el mes de novembre 2008, l'empresa adjudicatària va iniciar l'execució de les obres per construir una estació de metro a la Línia 9, molt pròxima a l'establiment del seu bar ("As Fontiñas"), el qual es va veure afectat pel desviament del trànsit, el tall de la via pública i el tancament perimetral, quedant en una situació d'una gairebé total incomunicació, cosa que va provocar una caiguda molt notable de les vendes i de la rendibilitat del negoci, tant en concepte de dany emergent com de lucre cessant. Destaca que entre el 29 gener 2009 i el 3 febrer 2009, en el moment en què es va col·locar la tanca opaca, la zona no era accessible, ni transitable, ni per a vehicles ni per a vianants i, d'altra banda, durant les obres el bar va passar a estar al final d'un passatge de vianants sense sortida i sense visibilitat de comunicació amb l'altra avinguda principal, és a dir, amb l'avinguda del Pare Andreu de Palma.
Es remet als informes pericials respecte a la caiguda de les vendes i a l'estimació de les pèrdues sofertes així com el càlcul del lucre cessant; a la retirada d'unes màquines recreatives; i a l'acomiadament de dos treballadors. Considera que també acredita les pèrdues el crèdit ICO que La Caixa li va concedir i assenyala que el traspàs del negoci es va fer a favor seu l'any 2006 i que en la data d'inici de les obres a finals de 2008, que va ésser quan es va produir la baixada de les vendes, és a dir, quan el negoci ja estava obert des de feia tres anys.
Afegeix que les obres van superar la previsió de tres anys de durada efectuada per l'Administració i que es van paralitzar per falta de pressupost. Destaca que els rètols es van instal·lar el 23 abril 2009 és a dir cinc mesos després de l'inici de les obres i malgrat les sol·licituds que sobre això havia efectuat. Segons la seva opinió tot això acredita la falta d'organització i eficiència de la mateixa Administració que no va contribuir a pal·liar mínimament els efectes de l'aïllament i falta de visibilitat provocada per les obres.
Considera que els danys que ha patit són antijurídics, que no s'han produït per força major i que el nexe de causalitat queda acreditat perquè les obres són la causa del perjudici ja que si no s'haguessin realitzat el resultat no s'hauria produït. Insisteix que l'execució de la Línia 9 del metro va ser la que va provocar que el bar que regentava el reclamant passés d'estar ubicat en una avinguda principal (transitada per vehicles i vianants i al costat d'un encreuament amb una avinguda principal), al final d'un carreró sense sortida sense cap tipus de visibilitat i apartat del deambular habitual dels transeünts, els que ja no trobaven el bar de manera casual, ja que quedava invisible darrere del tancament perimetral per les bandes acústiques. Sol·licita que es dicti sentència "[... ] en virtut de la qual es declari la responsabilitat patrimonial de l'Administració pels danys i perjudicis causats a conseqüència dels fets exposats i les seves acreditades conseqüències i es condemni al Departament de Sostenibilitat i Territori de la Generalitat de Catalunya al pagament de la quantitat de #58,366.69 en què han quedat quantificats els danys ocasionats al recurrent."
L'advocada de la Generalitat de Catalunya s'oposa a les pretensions de la part actora. Manifesta que no es donen els requisits legals perquè sigui procedent la declaració de responsabilitat patrimonial de l'Administració, i destaca que sobre la qüestió de les molèsties i els inconvenients que es deriven de l'execució d'una obra pública existeix molta jurisprudència que declara que el ciutadà té un deure jurídic de suportarlos i que en aquest cas no considera que s'hagi produït sacrifici per al particular que sigui especialment desproporcionat i que no quedi compensat pel benefici general que origina l'obra pública.
Destaca a més que en tot...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba