SAP Barcelona 351/2014, 19 de Marzo de 2014
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2014:3208 |
| Número de Recurso | 310/2013 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 351/2014 |
| Fecha de Resolución | 19 de Marzo de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal ( Secció 10ª)
Recurs d'apel·lació nº 310/13-C
Procediment Abreujat nº 113/13
Jutjat Penal nº 1 d'Arenys de Mar
S E N T È N C I A
Il.lms/a magistrats/ada
Sra. MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA
Sra. CARMEN SANCHEZ ALBORNOZ BERNABÉ
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, dinou de març de dos mil catorze
Vist en grau d'apel·lació per la Secció desena de l'Audiència provincial, la causa de procediment abreujat nº 113/13 del Jutjat Penal nº 1 dels d'Arenys, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Onesimo, contra la sentència condemnatoria dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 16 de juliol de 2013, per delicte de furt i danys. Ha estat designat ponent l'il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la primera sentència apel·lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno al acuado Onesimo como autor de un delito de hurto en grado de tentativa, en concurso medial con una falta de daños en la propiedad ajena, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de CUATRO MESES y QUINCE DÍAS de prisión, con multa de 15 días y cuota de 6 euros diarios, que generará una responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas, penas que se sustituyen por su expulsión del territorio nacional por plazo de 5 años, a contar desde su efectiva salida. Le impongo las costas procesales. Comuníquese esta sentencia a la Autoridad gubernativa. Dése a los efectos intervenidos el destino legal".
Contra dita resolució condemnatòria va interposar recurs d'apel·lació la defensa de l' acusat. Admès a tràmit per provisió de 9 de setembre de 2013, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat el dia 22.11.13. Per interlocutòria de 26.12.13 es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn preestablert i es va assenyalar el dia 12 de febrer 2014 per a deliberació, votació i decisió del recurs. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol·licitada per la part recurrent ni considerarla necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS S'accepta el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
-
La defensa lletrada del recurrent fonamenta l'apel·lació de la sentència condemnatòria en dos motius subsidiaris, a l'empara del que permet l' art. 790 de la llei 38/02 de 24 d'octubre, d'enjudiciament criminal abreujat. Consisteixen en: A) Error en la valoració de la prova i vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència; B) Infracció de precepte legal per aplicació indeguda de l' art. 234 CP .
Després de negar tota participació en el delicte imputat, argumenta en primer lloc a fi i efecte de justificar la petició revocatòria de la condemna imposada per delicte de furt, que no existeix prova de càrrec directa de la seva participació en la sostracció de les peces de coure i cables del camping, i atès que en el moment de la detenció policial no se li va ocupar cap estri adient per a tallar dites peces, demana s'apliqui al cas el principi " in dubio pro reo ".
La Sala, ateses les nostres funcions revisores de: a) l'existència de prova de càrrec; b) la legalitat constitucional en la seva obtenció i aportació a judici; i ©) la seva eficàcia incriminatòria, no pot sinó concloure que l'anàlisi valoratiu sobre l'autoria i culpabilitat efectuat pel jutge penal és encertat d'acord als criteris de raonabilitat de l' art. 741 Lecrim, ja que gaudeix de motivació sil·logística adient i roman emparat per les regles més elementals de la lògica, sense que la defensa hagi introduït elements mínimament fonamentats -llevat de la seva personal versió- per a poder aplicar al cas el principi " in dubio pro reo ", com recullen les STS de 16 de gener de 1997 i 28 d'octubre de 2000 . La sentència impugnada parteix de la consideració legal que la càrrega de la prova sobre el fet i l'autor correspon a qui acusa, i exposa amb detall els elements que ha tingut en compte per tal d'assolir l'objectiu d'enervació de la presumpció constitucional d'innocència prevista en l' art.
24.2...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba