SAP Lleida 80/2014, 20 de Febrero de 2014
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2014:240 |
| Número de Recurso | 510/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 80/2014 |
| Fecha de Resolución | 20 de Febrero de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
El Canyaret, s/n
Rotlle núm. 510/2012
Procediment ordinari núm. 14/2010
Jutjat Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Balaguer
SENTÈNCIA núm. 80/2014
PRESIDENT:
IL·LM. SR. ALBERT GUILANYA FOIX
MAGISTRATS:
IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA
IL·LMA. SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
Lleida, vint de febrer de dos mil catorze
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 14/2010, del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm, 2 de Balaguer, en virtut del recurs interposat per la part actora AUTOCAMIONS MORERA SL, representat per la procuradora Maria José Echauz Gimenez i assistit pel lletrat Rafael Gil Lemus i per la part demandada Miguel, representat per la procuradora Ares Jené Zaldumbide i assistit per la lletrada Marta Montserrat Aragonés contra la sentència de data dotze de setembre de dos mil onze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 510/2012. Ambdues parts s'han personat, en el present rotlle d'apel·lació, com part apel·lant i apel·lada. És ponent d'aquesta resolució L'IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA, Magistrat d'aquesta Audiència Provincial.
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data dotze de setembre de dos mil onze, és la següent: "DECISIÓ.
Que estimando en partela demanda principal interpuesta por el Procuradora Doña ELISABET GUARNE TAÑA actuando en nombre y representación de AUTOCAMIONS MORERA S.L. contra D. Miguel
, debo condenar y condeno a la demandada a pagar a la actora la suma de 10.452,48 euros; con los intereses legales de demora desde la interposición de la demanda y los procesales desde la notificación de la presente sentencia y sin hacer expresa imposición de las costas de la demanda principal.
Que desestimandola demanda reconvencional interpuesta por la Procuradora Doña SILVIA BERGE ARRONIZ actuando en nombre y representación de D, Miguel contra AUTOCAMIONS MORERA S.L. absuelvo a la reconvenida de las pretensiones frente a ella deducidas, con imposición a la reconviniente de las costas derivadas de la reconvención. - [...]"
Contra l'anterior sentència, Autocamiones Morera, S.L. i Miguel van interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i al mateix temps es van oposar, cadascun d'ells, a l'apel·lació interposada de contrari; un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 19 de febrer de 2014 per a la votació i decisió.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS DE DRET
El recurs interposat pel Sr. Miguel qüestiona la regularitat processal de la prova pericial judicial practicada pel perit Sr. Apolonio a instància de la societat demandant. Considera que s'han infringit els arts. 336, 337, 338, 339 i 136, tots ells de la LEC, perquè el perit no va presentar el seu dictamen dintre del termini concedit pel Jutjat, que per interlocutòria d'11-11-10, havia de ser-ho cinc dies abans del 21-3-11, data fixada per a la celebració de l'audiència prèvia. També es queixa que a l'audiència prèvia es va admetre un altra vegada la pràctica de la prova pericial judicial fixant com a nova data de presentació cinc dies abans del dia fixat per a la celebració del judici, assenyalat pel 20-5-11. Considera que la necessitat d'aquesta prova era constatable en el moment d'interposar la demanda o, com a molt, al contestar la reconvenció, per la qual cosa s'hauria d'haver aportat amb l'escrit de demanda o cinc dies abans de l'audiència prèvia per mandat de l' art. 337 de la LEC . Considera infringit el principi de preclusió i que se l'ha deixat en indefensió atès que no ha pogut aportar un informe confeccionat pel seu perit per a rebatre l'informe del perit judicial. També considera que s'ha aportat l'informe pericial de forma extemporània perquè havent estat fixat el dia del judici pel 20-5-12, no el va aportar fins el dia 17. Finalment, considera que el perit ha anat més enllà dels extrems que havien de constituir l'objecte de la perícia, atès que una part important del seu dictamen s'ha dedicat a analitzar i desvirtuar les proves pericials aportades pel demandat ara apel·lant.
L'argumentació del recorrent no pot ser admesa atès que efectua una barreja de la normativa reguladora de la prova pericial, afegit al fet que no té en compte totes les circumstàncies objectives que s'han produït en el procés. De la regulació que realitza la vigent LEC de la prova pericial es constata que n'estableix dos tipus diferents, fins el punt que el Tribunal Suprem qualifica aquest sistema com a sistema mixt o dual. Així, es pot diferenciar, per una banda, la prova pericial confeccionada a fora del procés, per perits triats directament per cada part litigant; confeccionada de forma unilateral per la part i, en conseqüència, sense intervenció de la part contrària; i on el perit només pot ser objecte de tatxa ( art. 343.1). Aquesta modalitat de prova pericial es caracteritza perquè ha de ser aportada amb la demanda o la contestació a la demanda (o si escau amb la reconvenció o amb la contestació a la mateixa), per bé que la LEC també preveu la possibilitat que es posposi la seva introducció al procés en un moment posterior en uns supòsits concrets previstos als arts. 265.1.4, 336.1 i 337.1 de la LEC . Aquesta modalitat també preveu una altra excepció, pel que fa al moment de la seva proposició i aportació al procés, pels supòsits en què la necessitat de la seva aportació sorgeix pel contingut de la contestació a la demanda o a les al·legacions complementàries efectuades a l'audiència prèvia (arts. 265.3, 338.1 i 426).
En canvi, junt amb aquesta modalitat, la llei en regula una altra totalment diferent, on la prova pericial es realitza no a fora del procés si no a dintre; el perit no el tria la part litigant si no que el designa el Jutjat; es practica amb intervenció de la part contrària i on el perit no pot ser objecte de tatxa però sí, en canvi, de recusació (arts. 330 a 346). Aquest modalitat de prova pericial és compatible amb l'anterior, de forma que les parts poden presentar amb la demanda i contestació la seva prova pericial i, a més, poden demanar la realització d'aquesta prova pericial judicial ("també podran sol·licitar..." diu l' art. 339.2 de la LEC ). A més, la seva realització és més laboriosa i exigeix esmerçar més tràmits i temps, atès que el Jutjat ha de designar un perit d'entre els que figurin a les llistes facilitades pels diferents col·legis professionals dintre dels cinc dies següents a la contestació a la demanda (art. 339.3 i 341); el perit ha d'acceptar el càrrec i, si no ho fa, se'n designa un altre (art. 342); pot demanar provisió de fons abans de començar a actuar; com que l'activitat del perit ja es fa dintre del procés aquí sí que les parts poden estar presents i hi poden intervenir ( art. 345); i finalment, ha de presentar el seu dictamen dintre del termini que li hagi fixat el Tribunal ( art. 346), davant el Secretari ( art. 289.3). L'únic que diu l ' art. 346 de la LEC sobre el moment de presentació del dictamen és que ha de ser dintre del termini fixat pel Tribunal, però que, en tot cas, haurà de ser abans del dia assenyalat pel judici, doncs el mateix precepte preveu que, un cop presentat el dictamen, el Secretari n'ha de donar trasllat a totes les parts per a que indiquin si consideren que el perit ha d'assistir al judici per efectuar aclariments i explicacions (sobre aquest règim dual de la prova pericial, vide les SSTS d'11-3-13, 7-3-13, 14-3-11, 13-12-11, 27-12-10 i 22-12-10 ).
És cert que, en el supòsit que ara es planteja, per provisió d'11-11-10, la Sra. Jutge de primera instància va admetre la proposta de prova pericial sense efectuar cap mena de consideració al respecte, per bé que cal entendre que la va considerar pertinent i útil, ex. art. 339.2 de la LEC, sense que el demandat ara apel·lant interposés recurs de reposició contra la seva admissió ( art. 285.2 de la LEC ). A més, va establir com a termini per a la presentació del dictamen el de cinc dies abans de la data fixada per a l'audiència prèvia, que va ser pel 21-3-11. El primer perit designat va renunciar al càrrec l'1-12-10, per la qual cosa es va nomenar en aquell mateix dia Don. Apolonio, qui va acceptar el càrrec el 16-12-10 i va demanar una provisió de fons de 2.400 #. Aquesta provisió es va consignar al compte del Jutjat el 4-2-11, cosa que va comunicar al perit l'11-2-11. Arribat el 21-3-11, dia de l'audiència prèvia, el perit encara no havia fet arribar al Jutjat el seu dictamen, per la qual cosa el Sr. Jutge va admetre la seva pràctica i va fixar com a termini el de cinc dies abans de la celebració del judici, senyalat pel 20-5-11.
Tot i que la part ara apel·lant va recórrer aquesta decisió i va formular protesta, oblida que ens trobem davant un supòsit en el qual una prova declarada pertinent no s'havia practicat dintre del termini fixat per causa no imputable a cap de les parts, per la qual cosa es tracta d'un dels supòsits expressament previstos a l' art. 270.1.1 de la LEC, que posat en relació amb l'art. 271.1, permet en aquests casos la seva pràctica abans del dia del judici o, si no fos tampoc possible per causa no imputable a les parts, permet la seva realització com a diligència final (art. 435.1.2). I efectivament, el dictamen pericial no estava fet a el dia de l'audiència prèvia, 21-3-11, perquè tal i com indica el perit al seu informe, no va examinar el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba