STSJ Cataluña 16/2014, 13 de Marzo de 2014
| Ponente | JUAN MANUEL ABRIL CAMPOY |
| ECLI | ES:TSJCAT:2014:3097 |
| Número de Recurso | 92/2013 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 16/2014 |
| Fecha de Resolución | 13 de Marzo de 2014 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 92/2013
SENTÈNCIA núm. 16
President:
Excm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero
Magistrats:
Il lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy
Barcelona, 13 de març de 2014
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per la Sra. Bernarda , representada davant aquest Tribunal pel procurador Sr. Albert Magne Català Soto i dirigida per l'advocada Sra. Mª Antonia Capella Munar, contra la Sentència dictada per la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Tarragona el 12 de març de 2012 , i interlocutòria d'aclariment de 10 de maig de 2012 , en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Valls el 28 d'agost de 2009 en el procediment de divorci núm. 276/05. El Sr. Juan Miguel , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat en aquest Tribunal pel procurador Sr. Ricard Simó Pascual i dirigit per l'advocada Sra. Carmen Valverde García.
El procurador Sr. Francisco Moreno Soler, en representació de Doña. Bernarda , va formular demanda de judici de divorci núm. 276/05 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 2 de Valls. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 28 d'agost de 2009, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"ESTIMAR parcialmente la demanda interpuesta por el Procurador Sr. Moreno en nombre y representación de Doña. Bernarda contra Don. Juan Miguel , representada por la Procuradora Sra. Fermín y estimo parcialmente la demanda reconvencional interpuesta por la Procuradora Sra. Fermín en nombre y representación de Juan Miguel y debo decretar y decreto el DIVORCIO DEL MATRIMONIO QUE CELEBRARON AMBOS LITIGANTES EL DÍA 17 de Noviembre de 1978, ACORDANDO COMO MEDIDAS DE LA SITUACIÓN QUE SE CONSTITUYE LAS SIGUIENTES:
-
- Se atribuye el uso de la vivienda conyugal sita en Vimbodi Cta. DIRECCION000 a los hijos Lucas i Andrea , que convivirán con Doña. Bernarda y ello hasta la hija Andrea cumpla la edad de 27 años.
-
- Establece una pensión Alimenticia para la hija mayor de edad y hasta quecumpla la edad de27 años o bien posea trabajo estable de 250 euros.
Se establece a su vez una pensión Alimenticia para el hijo Lucas de 200 euros.
El Sr. Juan Miguel deberá abonar la mitad de las operaciones del hijo Lucas en los términos expuestos en el Fundamento quinto.
-
- Se establece que la Sra. Bernarda deberá abonar Don. Juan Miguel en concepto de indemnización acorde con el Fundamento Séptimo la cantidad de 75.000 euros.
-
- Se procede a liquidar el Régimen Económico matrimonial acorde con el Fundamento Octavo de la presente resolución.
-
- No se establece Pensión Compensatoria a favor de la Sra. Bernarda .
-
- Sin que proceda pronunciamiento sobre las costas".
Segon. Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 1a de l' Audiència Provincial Tarragona, la qual va dictar Sentència amb data 12 de març de 2012 , amb la següent part dispositiva:
"ESTIMANDO en parte el recurso de apelación interpuesto por Dª Bernarda contra la sentencia de fecha 28 de agosto de 2009, dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 2 de Valls debemos REVOCAR Y REVOCAMOS PARCIALMENTE dicha resolución:
en lo que se refiere a la pensión alimenticia de los hijos comunes de los litigantes, que se fija en la cantidad de 3000 Euros mes para cada uno de ellos.
se deja sin efecto la condena de la Sra. Bernarda a pagar la cantidad de 75.000 Euros en favor del Sr. Juan Miguel .
se deja sin efecto la liquidación del régimen económico matrimonial de los litigantes.
No se hace pronunciamiento respecto de las costas causadas por el recurso interpuesto por Dª Bernarda .
Se condena Don. Juan Miguel al pago de las costas causadas por su impugnación a la sentencia".
En data 10 de maig de 2012 es va dictar Interlocutòria, amb la següent part dispositiva:
"Haber lugar a efectuar aclaración solicitada por la representación del Sr. Juan Miguel y debe sustituirse la expresión numérica "3000" del Fallo de la Sentencia por la expresión "300", ambas referidas al importe de los alimentos a satisfacer por el Sr. Juan Miguel "
Tercer. Contra la Sentència anterior, Doña. Bernarda va interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 28 d'octubre de 2013, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 27 de febrer de 2014, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il lm. Don. Joan Manel Abril Campoy.
PRIMER .- La representació processal de la Sra. Bernarda va interposar recurs d'infracció processal i de cassació contra la sentència, de data 12 de març de 2012, dictada per la Secció 1ª de l'Audiència Provincial de Tarragona . Esdevé procedent analitzar, en primer lloc, el recurs extraordinari d'infracció processal. En aquest sentit, la recurrent el fonamenta en els següents motius. En primer terme, a l'empara de l' article 469.1.2 LEC , en relació als articles 218.2 LEC , considera que la sentència recorreguda infringeix el referit precepte perquè en el procediment ha restat acreditada la situació d'incapacitat del fill del matrimoni, Lucas , i no ha estat presa en consideració per la sentència. Així, entén que de la documental es desprèn de forma clara que el fill té una disminució física del 71%, de manera que necessita una persona que l'acompanyi per anar en transport públic o pels seus desplaçaments, el seu procés invalidant és progressiu i consta que percep una pensió no contributiva per import de 328,44 euros, el cost econòmic del material ortopèdic, els rebuts de l'Associació del que pateixen d'espina bífida i la seva inscripció a la Universitat. En segon terme, a l'empara de l' article 469.1.4 LEC , en relació a l' article 24 C.E ., es denuncia error a la valoració de la prova perquè incorre en arbitrarietat, irraonabilitat o errada manifesta que comporta la vulneració de la tutela judicial efectiva amb infracció de l' article 326.1 LEC . Entén que s'incideix en una errònia valoració de la prova quant al temps de limitar el temps d'ús de l'habitatge familiar. Manifesta que de la documentació aportada s'evidencia que el FJ1 no s'adequa a la realitat quan indica que no existeix una situació en la que necessàriament el fill només pugui viure a l'habitatge familiar. Afirma que dels documents 37 a 70 s'extreu que no és així i que les paraules del fill, a la prova testifical, estan fora de context. Sustenta també que la sentència s'equivoca quan indica que quan el fill Lucas finalitzi els seus estudis podrà adquirir una posició social i laboral autònoma i podrà desaparèixer la causa de l'ús de l'habitatge, atès que no s'ha provat que la situació física del fill tingui alguna relació amb la finalització dels seus estudis. Afegeix que és cert que l'article 233-20 CCC no fa referència als fills majors d'edat incapacitats, però s'ha d'entendre que els mateixos poden ésser assimilats als fills menors d'edat o al cònjuge més necessitat de protecció. Considera que les sentències de les Audiència Provincials que esmenta i una del Tribunal Suprem ( STS 5-04-1990 ) refereixen situacions excepcionals que recolzen una atribució de l'ús sense limitació temporal. Conclou, finalment, que els errors patents són l'afirmació que no existeix una situació en la que necessàriament el fill només pugui viure a l'habitatge conjugal i que la causa de l'ús de l'habitatge pot desaparèixer quan el fill Lucas assoleixi una posició social i laboral autònoma.
SEGON .- Quant al primer dels motius del recurs d'infracció processal, la part recurrent, a l'empara de l' article 469.1.2 LEC , denuncia la vulneració de l' article 218.2 LEC , perquè entén que la sentència de la Sala no conté una motivació adequada al no haver tingut en compte la situació d'incapacitat del fill del matrimoni Lucas , la qual es desprenia de la prova practicada.
Des d'aquesta òptica, l' article 218.2 LEC disposa que les sentències s'han de motivar, tot expressant els raonaments fàctics i jurídics que portin a l'apreciació i valoració de les proves, així com a l'aplicació i interpretació del dret. La motivació haurà d'incidir en els diferents elements fàctics i jurídics del plet, considerats de forma individual i en conjunt, ajustant-se sempre a les regles de la lògica i de la raó. I aquesta Sala, en relació al deure de motivació, ha tingut ocasió de pronunciar- se en repetides vegades. Així, tant la STSJC de 14-01-2008 (" Per comprovar si la Sentència incorre en el vici invocat ha d'examinar-se si s'ha produït una motivació suficient per resoldre les qüestions formulades oportunament en el plet i si la motivació explicitada resulta arbitrària o manifestament infundada com succeiria si estigués basada en un error palès en la determinació o selecció del material de fet per no haver-lo considerat en el seu conjunt. No obstant això, no fa falta fer una anàlisi detallada de totes les proves practicades, atès que és suficient que la Sentència raoni o posi de manifest clarament els elements fàctics que ha tingut en compte de manera que permeti el seu control pel tribunal de cassació") , com la de 6-02-2012 (" La motivación como requisito interno de la resolución judicial, no obliga a otra cosa que a exponer en la sentencia de una manera comprensible los fundamentos de hecho y de derecho que integran el proceso lógico-jurídico de la decisión que se adopte y constituyen...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba