STSJ Cataluña 1885/2014, 12 de Marzo de 2014
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2014:3006 |
| Número de Recurso | 184/2014 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 1885/2014 |
| Fecha de Resolución | 12 de Marzo de 2014 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUT I MIGUEL
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT IL·LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ
Barcelona, 12 de març de 2014
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 1885/2014
En el recurs de suplicació interposat per Fátima ( Repres.hijos Amparo . Anton ) a la sentència del Jutjat Social 7 Barcelona de data 5 de julio de 2013 dictada en el procediment núm. 1150/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, MUTUA ASEPEYO, MATEPSS NUM. 151 i ALLIANZ COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A., ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En data 27 de novembre de 2012 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de juliol de 2013, que contenia la decisió següent:
" Que desestimando la demanda promovida por Fátima por sí y en nombre y representación de sus hijos menores de edad, Amparo y Anton, frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL la TESOERERIA GENERAL E LA SEGURIDAD SOCIAL, MUTUA ASEPEYO y ALLIANZ COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS S.A., debo absolver a las partes demandadas de la pretensión deducida en su contra. "
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
-
- Humberto trabajador de la empresa ALLIANZ COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS S.A., en situación de alta, con antigüedad de 8-2-1998 y categoría profesional GII-N4, falleció el 21-9-2011.
-
- El actor, hospedado en el Hotel Muntanyà de la localidad de Seva, como consecuencia de una Convención organizada por la empresa dirigida a los Directores de Sucursal/Delegación, Comerciales y Asesores Vida, los días 20 y 21 de septiembre de 2011. 3º.- Sobre las 5:30 horas del día 21 de septiembre, encontrándose mal el causante, tras intentar ser reanimando por el SEM, falleció sobre las 8:00 horas, como consecuencia de un shock cardiogénico por infarto agudo de miocardio.
-
- La actora y sus hijos tienen reconocidas las pensiones de viudedad y orfandad, derivadas de enfermedad común, con efectos 22-9-2011, sobre una base reguladora de 2743,49 #.
-
- El 19-9-2012 la parte actora presenta un escrito de reclamación previa a la vía jurisdiccional solicitando que se declare la defunción como accidente de trabajo. Resolución de 10-10-2012 desestima la reclamación previa con remisión a la Mutua del escrito, que en fecha 29-10-12 denegó la solicitud considerando que el fallecimiento no era accidente de trabajo.
-
- Base reguladora: 38.761,20 #. Fecha de efectos: 19-6-2012
Contra aquesta sentència la part demandante va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar la mutua ASEPEYO. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència que desestima la demanda presentada per declaració de contingència de la pensió de viduïtat i orfanesa, presenta recurs la part actora, que ha estat impugnat per la Mútua d'accidents de treball.
El primer i únic motiu del recurs, es presenta per la via de l' article 193 c) de la LRJS, al legant que la sentència infringeix l' article 115-1, 115-2 i 115-3 de la LGSS, quan estableix que la mort del causant no és accident laboral sinó malaltia comuna, desestimant la demanda. Al lega també la jurisprudència relativa a la qualificació d'accidents de treball, quan es tracta de morts sobtades, encara que siguin malalties comunes, i concretament infarts de miocardi, entenent que si la malaltia apareix en temps i lloc de treball queda emparada per la presumpció de laboralitat. Així cita la STS de 29-09-1998, 23-07-00, entre altres. Cita també altres sentències de tribunals inferiors que no constitueixen jurisprudència.
Per valorar els motius de censura jurídica, s'ha de partir de què el concepte d'accident de treball que ofereix l' article 115 de la LGSS, no és un concepte mèdic, sinó jurídic, i per tant, es determina la contingència a partir d'uns paràmetres vinculat a un sistema de presumpcions legals, que són les que s'han de valorar en el cas concret. Així, l' art. 115.3 de la Llei General de la Seguretat Social, R.D. Leg. 1/1994, de 20 de maig, diu que es presumirà, salvant prova en contrari, que són constitutives d'accident de treball les lesions que pateixi el treballador durant el temps i en el lloc de treball.
Aplicant aquest precepte, la doctrina judicial ha vingut interpretant generalment l' article 115 LGSS -és a dir, la determinació del concepte d'accident de treball- com tota lesió que pateixi el treballador amb ocasió de l'exercici de la seva feina. El nexe causal entre lesió i laboral es presumeix legalment, si bé es tracta d'una presumpció que accepta prova en contra ( SSTS 7 març 1987, 29 setembre 1988, UD 22 setembre 1998, etc.), en tenir naturalesa "iuris tantum" .
La doctrina unificada, així, ha vingut considerant (entre moltes d'altres, SSTS 10 gener 1981, UD 18 octubre 1996, 18 juny 1997, 12 juliol 1999, 23 novembre 1999, etc.) que, en exercici de la dita presumpció, els infarts de miocardi o altres afectacions cardiovasculars similars ocasionades al llarg de la prestació laboral o com conseqüència de la mateixa han de ser considerades com accident de treball. L'existència de factors de riscs o prèvies malalties esdevenen intranscendents -llevat, de nou prova en contrari- per a la conceptuació com a laboral del fet causant ( SSTS 16 febrer 1989, UD 27 desembre 1995, 27 gener 1997, 23 gener 1998, 23 juliol 1999, etc.). Aquesta línia doctrinal s'ha eixamplat també respecte a aquells supòsits en els què la mort o l'infart esdevé fora de l'horari laboral, però té un clar nexe causal amb la feina, si bé en aquest cas es precisa acreditació probatòria (entre d'altres, STS UD 15 novembre 1999 ), llevat que el treballador es trobi en missió per compte de l'empresa, en que regeix la presumpció general ( STS UD 24 setembre 2001 ). Si bé és cert que la doctrina també ha dit que no es considerarà accident de treball si l'infart ocorre quan el treballador desplaçat està descansant i que no es considerarà laboral si ocorre durant el trajecte d'anar i venir del treball STS 08-10-2009, recurs CUD 1871/2008 ), STS 08-10-2009, recurs 1871/2008, que diu:
De una parte, el fallecimiento se produce fuera de horas y del lugar de trabajo entendiendo por éste el que circunstancialmente venga determinado por las gestiones a realizar al tratarse de un viajante, y de otra, el fallecimiento se debe a un infarto de miocardio, lo que extrae el factor causante del accidente en sentido estricto cuando no concurren hora y lugar de trabajo como establecen las sentencias antes citadas de 30 de junio de 2004 (RCUD. 4211/2003 ), 16 de julio de 2004 (RCUD. 3484/2003 ) y las que ellas se citan: 4 de julio de 1.995 (RCUD. 1499/1994 ), 20 de marzo de 1.997 (RCUD. 2726/1996 ), 16 de noviembre de 1998, (RCUD. 502/1998 ), 31 de diciembre de 1998, (RCUD. 722/1998 ), 30 de mayo de 2000 (RCUD. 468/1999 ), 11 de diciembre de 2000 (RCUD. 4181/1999 ) y 30 de mayo de 2.002 ...
En relació a l'infart com a accident de treball el TS ha dictat una àmplia doctrina que es descriu en la sentència de 27-09-2007, recurs SUD 853/2006, amb cita de les sentències de 23-3-68, 9-10-70, 22-3-85, 4-11-88, 27-6-90, 27-12-95 (rcud 1213/95 ), 15-2- 96 (rcud 2149/95 ), 18-10-96, (rcud 3751/95 ), 27-2-97 (rcud 2941/96 ), 23-1-98, (rcud 979/97 ), 18-3-99 (rcud 5194/97 ), 12-7-99, (rcud 4702/97 ) 23-11-99 (rcud. 2930/98 ), 25-11-02 (rcud.235/02 ), 13-10-03 (rcud. 1819/02 ) y 30-1-04 (rcud. 3221/02 ), entre d'altres, que han reconegut l'infart de miocardi patit en temps i lloc de treball, com a accident de treball.
Cal citar també la sentència del TS de 6 de març de 2007 ( ROJ: STS 2115/2007 ) recurs 3415-2005, que recull la sentència de instància, per la similitud del cas concret, quan valora:
"La noción de accidente en misión ha sido aceptada por la doctrina de esta Sala como una modalidad específica de accidente de trabajo, en la que se produce un desplazamiento del trabajador para realizar una actividad encomendada por la empresa. La misión integra así dos elementos conectados ambos con la prestación de servicios del trabajador: 1º) el desplazamiento para cumplir la misión y 2º) la realización del trabajo en que consiste la misión. La protección del desplazamiento presenta cierta similitud con la del accidente "in itinere", en la medida en que el desplazamiento se protege en cuanto que puede ser determinante de la lesión, como en el caso de la sentencia 26 de diciembre de 1988, sobre la insuficiencia cardíaca por una crisis de asma durante un vuelo en avión que impidió que el trabajador fuese debidamente atendido, con lo que sin el desplazamiento el resultado lesivo no se hubiese producido. En cuanto al accidente que se produce en la realización del trabajo que constituye el objeto de la misión, su régimen es el normal del artículo 115.1 de la Ley General de la Seguridad Social . Pero no todo lo que sucede durante la misión tiene una conexión necesaria con el trabajo, cuando ni es propiamente desplazamiento, ni tampoco realización de la actividad laboral. Así la sentencia de 10 de febrero de 1983 excluyó de la consideración de accidente de trabajo el fallecimiento de un trabajador en misión en Nigeria; fallecimiento que se produjo un domingo, día de descanso, por asfixia por inmersión, al...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 20 de Enero de 2015
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 12 de marzo de 2014, en el recurso de suplicación número 184/2014 , interpuesto por Dª Filomena en su nombre y el de sus hijos menores Ruth y Amadeo , frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº......