SAP Barcelona 1084/2005, 6 de Junio de 2005
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2005:10584 |
| Número de Recurso | 169/2005 |
| Procedimiento | APELACIóN PENALES RáPIDOS |
| Número de Resolución | 1084/2005 |
| Fecha de Resolución | 6 de Junio de 2005 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'Apel.lació nº 169/05-C
Procediment Abreujat nº 47/05
Jutjat Penal nº 9 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
D. DANIEL DE ALFONSO LASO
Barcelona, sis de juny de dos mil cinc
Vist en grau d'apel·lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 47/05 del Jutjat Penal nº 9 dels de Barcelona, en tràmit en
aquest tribunal amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Jose Ramón
, contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 24 de març de 2005 per delicte de lesions en l'àmbit familiar. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr.
SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Jose Ramón, en situación de prisión preventiva por esta causa desde el 30.12.04, como responsable criminalmente en concepto de autor de un delito contra la integridad moral por maltrato habitual y de dos delitos de lesiones, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a las penas de: por el primer delito, DOS AÑOS DE PRISIÓN con la accesoria de prohibición de porte o tenencia de armas por un período de 5 años, y prohibición de acercamiento a la persona o domicilio de la perjudicada María Cristina, a una distancia no inferior a 1000 metros, y/o de comunicar con ella por cualquier medio durante 4 años. Por cada uno de los dos delitos de lesiones, se le impone la pena de DIEZ MESES DE PRISIÓN con la accesoria de prohibición de acrcarse a la perjudicada durante 2 años, a distancia mínima de 1.000 mts, o de ponerse en contacto con ella por cualquier medio. El acusado deberá indemnizar a la Sra. María Cristina en 320 euros por las lesiones causadas, así como al pago de las costas del procedimiento. Las penas de prisión impuestas se sustituyen por la expulsión del territorio nacional durante 10 años, contados desde la fecha de su expulsión efectiva, y en todo caso mientras no haya prescrito la pena".
Admès el recurs a tràmit per provisió de 21 d'abril de 2005, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per interlocutòria de 26 de maig es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat dia 1.6.05 per a deliberació, votació i decisió de la Sala. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat demanada pel recurrent ni considerarla necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
El recurrent fonamenta l'apel.lació en dos motius de caire subsidiari a l'empara del que permet l' art. 790 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre, que articula ( en un escrit on no respecta la jerarquia normativa, per la qual cosa seran estudiats en ordre invers per la Sala)) sota els següents epígrafs: 1) Vulneració del dret constitucional a la presumpció d'innocència; 2) Error en la valoració de la prova i conseqüent aplicació indeguda dels arts. 153 i 173 del Codi penal .
-
Argumenta en primer lloc la defensa de l'acusat que s'ha vulnerat l' art. 24.1 i 2 de la CE atès que la condemna s'ha dictat per simple convicció subjectiva de la jutge penal "a quo", malgrat no existir cap prova de càrrec objectiva que avali la culpabilitat de l'acusat.
Tanmateix, l'escrit de recurs no fa esment a cap dada concreta que ens permeti inferir s'ha produït aquesta vulneració del dret fonamental a ser considerat innocent llevat de prova en contrari que recull l'esmentada norma, interpretada en els termes recollits en les STC 31/81 i 124/90, doncs l'estudi de la causa i de l'Acta del judici oral, palesa que en aquest procediment s'han practicat proves vàlides en dret, en concret la testifical, la documental mèdica i la pericial forense. La seva pràctica s'ha desenvolupat sota els principis d'oralitat, publicitat, i contradicció d'acusació i defensa, amb immediació del jutge que ha dictat sentència, la qual conté una motivació raonada sobre l'abast incriminatori de les proves que ha analitzat i han format la convicció plena de culpabilitat, d'acord amb el que preveu l' art. 741 Lecrim .
No estem doncs davant d'una condemna arbitrària, sinó davant d'un veredicte judicial que es recolza en proves aportades al plenari per les parts ( acusació i defensa) en règim d'igualtat. La qüestió a debatre ha de ser així una altra, en seu de suficiència o no de l'eficàcia provatòria de les esmentades testifical i documental, cosa que ens situa en un pla jurídic aliè al principi constitucional que ara s'al·lega.
Encara en clau constitucional, malgrat no citar explícitament la vulneració de l' art. 14 CE, l'escrit de recurs dóna a entendre que l'actual legislació tracta de forma injustament distinta l'agressió masculina vers la muller o parella afectiva dins l'àmbit familiar, en comparació amb idèntiques agressions d'aquesta vers el marit, com -afirma- va succeir en aquest afer.
La Sala ja ha resolt en anteriors sentències que des de l'entrada en vigor de la reforma introduïda en els arts. 153 i 173 del Codi penal per la llei 11/03 de 29 de setembre, i encara més a partir de l'actual llei orgànica 1/04 de 28 de desembre integral contra la violència de gènere, el legislador ordinari ha optat per una política d'enduriment progressiu de les conductes violentes executades per l'home dins l'àmbit familiar, sens dubte motivat per l'inadmissible nombre d'agressions que cada any es produeixen derivades d'un mal entès rol de domini masculí front de la dona. Les dades estadístiques avalen la necessitat d'aquesta concreta política legislativa de discriminació positiva en l'exercici del "ius puniendi", atès que sistemàticament el 91% de les víctimes són de sexe femení.
Tanmateix, un dels elements que ha provocat encesos debats entre juristes defensors i detractors de les esmentades reformes legals, ha estat si atorgar al sexe femení de la víctima de l'agressió un valor més alt de protecció en clau d'augment de la sanció, i configurar-lo com a element objectiu del nou tipus penal agreujat, respecta o no el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba