SAP Barcelona 94/2014, 12 de Febrero de 2014
| Ponente | JOAQUIN BAYO DELGADO |
| ECLI | ES:APB:2014:1225 |
| Número de Recurso | 9/2013 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 94/2014 |
| Fecha de Resolución | 12 de Febrero de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 12ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE
BARCELONA
SECCIÓ Dotzena
ROTLLE NÚM: 9/2013-A
JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 1 MARTORELL
PROCEDIMENT ORDINARI 517/2010
S E N T È N C I A N ú m. 94/2014
Magistrats:
Il·lms. Srs.:
JUAN MIGUEL JIMÉNEZ DE PARGA GASTÓN
JOSÉ PASCUAL ORTUÑO MUÑOZ
JOAQUÍN BAYO DELGADO
En Barcelona, a doce de febrero de dos mil catorce
Vistes, en grau d'apel·lació, davant de la Secció Dotzena d'aquesta Audiència Provincial, les actuacions de Procediment ordinari, número 517/2010, seguides per Jutjat Primera Instància 1 Martorell, a instància del Sra. Carmela, representada pel Procurador Sr. ANTONIO URBEA ANEIROS i dirigida pel l'Advocat Sr. JORGE MORA HERNÁNDEZ contra el Sr. Plácido, representat per la Procuradora Sra. CARMEN RAMI VILLAR i dirigit per l'Advocada Sra. MIREIA LARGO CODORNIU. Aquestes actuacions estan pendents davant d'aquesta superioritat en virtut del recurs d'apel· lació interposat per demandada contra la Sentència que va dictar el dia 24 de febrer de 2011 el jutge d'aquell Jutjat. .
ANTECEDENTS DE FET
La part decisòria de la sentència apel·lada és del tenor literal següent: " DECISIÓ: Estimo la demanda interposada pel procurador Antoni Urbea Aneiros, en representació de Carmela contra Plácido, i declaro que els efectes econòmics del matrimoni celebrat entre Carmela i Plácido en data 7 de maig de 1977 van quedar sotmesos de forma ininterrompuda i constant al règim legal de la societat de guanys de Codi civil, amb expressa imposició de les costes causades.".
Contra la sentència anterior va interposar recurs d'apel·lació la part demandada mitjançant el seu escrit motivat, i es va donar trasllat a la part contrària, amb el resultat que consta a les actuaciones, que van elevar-se a aquesta Audiència Provincial.
Es va assenyalar per a votació i decisió el dia 5 de febrer de 2014.
En aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals. Hi ha actuat com a ponent el magistrat Il·lm.Sr. JOAQUÍN BAYO DELGADO.
FONAMENTS DE DRET
La sala no admet els fonaments de dret de la sentència apel·lada, tret d'allò en què coincideixen amb els següents.
La sentència de primera instància, la part dispositiva de la qual ha estat transcrita, és apel·lada pel demandat, que amb una valoració de la prova discrepant i una interpretació diferent de la legalitat aplicable pretén que es declari que el règim econòmic del seu matrimoni amb la demandant va ser el de separació de béns de la legislació catalana i que la demandant sigui condemnada en costes en ambdues instàncies.
L'apel·lada s'hi oposa i demana la confirmació de la sentència de primera instància.
Ha estat provat que el demandat, Plácido, va néixer a Chimeneas (Granada) el NUM000 de 1950 i, amb 12 anys, a l'estiu de 1962, va venir a Barcelona amb el seu pare i ha treballat i residit des d'aquell moment a Catalunya. No consta si el seu pare també va residir ininterrompudament a Catalunya durant 10 anys, fins a 1972. El 7 de maig de 1977 el demandat es va casar amb la demandant, Carmela, nascuda a Guadalajara. No van atorgar capítols matrimonials en cap moment.
Les dades d'estat civil es desprenen dels documents aportats i la residència es desprèn clarament de la testifical de la vista, on tots el testimonis són coherents i versemblants en afirmar la residència del demandat. També és compatible amb la documentació sobre vida laboral, on la discordança en el nom (la grafia "v/b" i "e/a" en el carnet -doc. 4.3, foli 39- és irrellevant). Per contra, els testimonis són més imprecisos sobre la residència del seu pare i la documentació de vida laboral reflecteix la seva alta a Chimeneas en 1962, 1963 i 1964 (durant tot l'any) i 1965, 1966 i 1973 (esporàdicament), i a Granada en 1973 (durant un mes).
De tot l'anterior resulta que el demandat va esdevenir major d'edat als 21 anys el NUM000 de 1971 segons l' article 1 de la Llei de 13 de desembre de 1943 (edat de 21 anys incorporada després també a la redacció de l' article 320 CC, per la Llei 22 de juliol de 1972). En aquell moment no portava 10 anys de residència a Catalunya. Tampoc el seu pare en portava, encara en la hipòtesi de residència des de 1962. En el moment del matrimoni el demandat tampoc no portava 10 anys de residència com a major d'edat (en portava 6 anys i tres mesos), però sí portava més de 10 anys de residència real a Catalunya.
En resoldre la qüestió del veïnatge civil del demandat, per a determinar el règim econòmic matrimonial, segons els articles 9.2 i 9.3 CC, en la redacció vigent en el moment del matrimoni (1977) -no afectats encara per l'eficàcia derogatòria de l' article 14 de la Constitució -, hem de descartar l'adquisició prèvia del veïnatge civil català estant sota la potestat parental del seu pare, que en qualsevol cas no l'havia adquirit ell mateix i tramés al fill menor segons el penúltim paràgraf de l' article 15 CC, en la redacció original, vigent en el moment de la majoria d'edat, 1971 (abans de la reforma de 1974, que només trasllada el precepte a l' article
14.4 CC ). Aquest és el cas al qual es refereixen les resolucions que el demandat va aportar ad exemplum amb la seva contestació a la demanda, a les quals podem afegir la recent d'aquest tribunal de 24 de juliol de 2013. Escau dir també que l' article 225.2 del Reglament del Registre Civil (RRC), en cap cas no pot afectar el principi d'unitat familiar aleshores vigent segons l'esmentat paràgraf de l' article 15 CC original: " En todo caso
, la mujer seguirá la condición del marido, y los hijos no emancipados la de su padre y, a falta de éste, la de su madre" . L' article 225.2 RRC (" no se computa el tiempo en que el interesado no pueda, legalmente, regir su persona "), aniria en contra d'una disposició legal, que no pot ser derogada per disposició reglamentària incompatible. Ara bé, seguir la condició del pare és canviar de veïnatge amb ell, no aprofitar la part del temps de la seva residència quan s'estava sota la seva potestat, contràriament al que pretén l'apel·lant en un dels seus motius de recurs.
La nostra qüestió és si el fill menor no emancipat s'aprofita de la seva pròpia residència i l'afegeix a la següent, ja com a major d'edat. Abans de la reforma de 25 de gener de 1978, l' article 225 RRC deia: "El cambio de vecindad civil se produce «ipso iure» por la residencia habitual durante diez años seguidos en provincia o territorio de diferente legislación civil, a no ser que antes de terminar este plazo el interesado formule la declaración en contrario. En el plazo para las declaraciones de vecindad ante el Encargado, no se computa el tiempo en que el interesado no pueda, legalmente, regir su persona." La primera part era consistent amb l'adquisició per residència decennal segons el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS 704/2015, 16 de Diciembre de 2015
...Blanca , contra la sentencia dictada el 12 de febrero de 2014 por la Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 12ª, recaída en el rollo nº 9/2013 -A, dimanante de los Autos de Juicio Ordinario 517/2010, tramitados en el Juzgado de Primera Instancia de Casar la sentencia recurrida, dejándol......
-
ATS, 25 de Febrero de 2015
...la sentencia dictada, con fecha 12 de febrero de 2014, por la Audiencia Provincial de Barcelona (sección 12ª), en el rollo de apelación nº 9/2013 , dimanante de los autos de juicio ordinario nº 517/2010 del Juzgado de Primera Instancia nº 1 de - Mediante diligencia de ordenación de fecha 19......