STSJ Cataluña 8284/2013, 17 de Diciembre de 2013
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2013:14465 |
| Número de Recurso | 2881/2013 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 8284/2013 |
| Fecha de Resolución | 17 de Diciembre de 2013 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
IL·LM. SR. ENRIQUE JIMÉNEZ ASENJO GÓMEZ
Barcelona, 17 de desembre de 2013
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 8284/2013
En el recurs de suplicació interposat per Previsión Sanitaria Nacional a la interlocutòria del Jutjat Social
5 Barcelona de data 9 de novembre de 2008 dictada en el procediment Execucions núm. 645/2012 en el qual s'ha recorregut contra la part Araceli, ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En fase d'execució de sentència i en data 3 de setembre de 2012 es dictà interlocutòria per la que es desestimava l'execució sol.licitada.
Contra aquesta interlocutòria la part ejecutada va interposar recurs de reposició i realitzats els tràmits legals pertinents, van quedar les actuacions pendents de resolució i es va resoldre per interlocutòria de data 7 de febrer de 2013, la qual va desestimar el dit recurs.
Contra aquesta interlocutòria la part ejecutada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
El recurs de suplicació es presenta contra la interlocutòria dictada pel Jutjat Social número 5, en execució de sentència ferma, de la prestació de viduïtat reconeguda a la part executant amb càrrec a l'entitat "Previsión Sanitaria Nacional", que va formular oposició que ara reitera. La sentència que s'executa, dictada pel Jutjat Social 22 dels de Barcelona, en data 15- 02-2010, va condemnar a Previsión Sanitaria Nacional (PSN) a abonar a la part actora Araceli, la pensió de viduïtat de 304,11 euros mensuals, des del 9 de novembre de 2008. La sentència va ser confirmada per la d'aquesta Sala Social de 02-05-2011 i va esdevenir ferma.
El primer motiu del recurs, amb fonament en l'apartat a) de la Llei reguladora de la jurisdicció social, interessa la nul litat de les actuacions, per infracció dels articles 238 i 240 de la LRJS, en relació amb la Disposició Addicional Única del Reial Decret 565/2010, de 7 de maig, pel que es determinen els drets que, com a conseqüència de la extinció del règim AMF- AT, es reconeixen als beneficiaris del citat Règim, en virtut dels arguments següents:
1r.- Disposició Addicional Única del Reial Decret 565/2010, titulada liquidació del règim AMF-AT, amb el contingut literal que diu:
"Se encomienda al Consorcio de Compensación de Seguros la liquidación del régimen asegurador a que se refiere el capítulo III de este Real Decreto. A tal efecto, Previsión Sanitària Nacional SN, Mutua de Seguros y Reaseguros a Prima Fija proporcionará al Consorcio de Compensación de Seguros los datos de los afectados en el plazo de un mes desde la entrada en vigor de este Real Decreto"
2 n.- L'article 240 de la LRJS, quan diu: "1. Quienes, sin figurar como acreedores o deudores en el título ejecutivo o sin haber sido declarados sucesores de unos u otros, aleguen un derecho o interés legítimo y personal que pudiera resultar afectado por la ejecución que se trate de llevar a cabo, tendrán derecho a intervenir en condiciones de igualdad con las partes en los actos que les afecten."- "2. La modificación o cambio de partes en la ejecución debe efectuarse, de mediar oposición y ser necesaria prueba, a través del trámite incidental previsto en el artículo 238. Para que pueda declararse, es requisito indispensable que el cambio sustantivo en que se funde, basado en hechos o circunstancias jurídicas sobrevenidos, se hubiere producido con posterioridad a la constitución del título objeto de ejecución."
3r.- En el recurs de reposició interposat per la part executada es va sol licitar que es cités al "Consorcio de Compensación de Seguros" al incident d'execució, ja que és l'òrgan encarregat de liquidar el Règim de la AMF-AT, sense que s'hagués estimat aquesta pretensió.
La falta de litisconsorci passiu necessari ha de donar lloc a la nul litat de la resolució judicial sempre i quan s'hagi causat indefensió a alguna de les parts que puguin resultar afectades per la resolució judicial que es dicti. En el cas que ens ocupa, el "Consorcio de Compensación de Seguros", no resulta condemnat al pagament de la pensió de jubilació establerta en la sentència i tal com valora el magistrat de instància, seria a la part executant a qui podria perjudicar la seva ulterior obligació, si realment constés con el successor del deute obligacional, fet que ni es dedueix de les actuacions, doncs del text literal de precepte es dedueix que PSN ha de proporcionar les dades en el termini de un mes, des de l'entrada en vigor del Reial Decret, moment posterior al de la sentència dictada, però no resulta a priori la seva responsabilitat directe en el pagament de la pensió declarada. Com argumenta la resolució d'execució, seria a la part executant a qui correspondria instar la extensió de l'execució contra terceres entitats, cosa que no s'ha efectuat i per tant la pretensió del recurrent, que podria provocar un inútil efecte dilatori, ha de decaure. A més a més, en el cas que ens ocupa, no resulta tampoc infringit l' article 240 LRJS ja que si bé el títol executiu és anterior a la disposició que es cita, no s'ha acreditat la successió i tal com du el magistrat de instancia, la pretensió d'ampliació del títol executiu es formula de forma extemporània en el recurs de reposició, sense haver promogut l'incident que regula el citat precepte.
Amb fonament en l' article 193 c) de la LRJS, es considera pel recurrent que la sentència ha vulnerat l' article 239 de la LRJS, indicant que era declarativa de drets i per tant no podia ser executada i que no establia una condemna de futur.
La valoració del recurrent no es basa en la lectura íntegra ni de l'aplicació literal de la sentència que s'executa. Tal com molt bé raona la resolució impugnada, la sentència si bé estimava el dret de la demandant, també contenia una decisió clarament condemnatòria al pagament de la pensió de viduïtat que ara s'executa, amb determinació clara de un valor i de l'inicií de la prestació, havent-se d'entendre, a manca d'altre límit temporal que era vitalícia. Per tant no s'aprecia la infracció al legada, ja que la condemna a la entitat demandada és perfectament executable pels períodes que s'han reclamat per la part demandant, tal com ha estimat el magistrat del jutjat social i pels períodes posteriors mentre es vagi meritant la pensió estimada a la part actora, fins que existeixi una causa legal d'extinció del dret, en tractar-se d' una prestació periòdica generant mes a mes la obligació de la condemnada de sufragar-la.
El tercer motiu del recurs, presentat també amb fonament en l' article 193 c) de la LRJS, al lega la vulneració de la Disposició Addicional 18ena de la Llei 55/1999, de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, per a l'any 2000, articles 6, art. 8 i Disposició addicional única del Reial Decret 565/2010, de 7 de maig, pel que es determinen uns drets que, com a conseqüència de la extinció del règim AMF-AT, es reconeixen als beneficiaris del citat règim, també cita l' article 2.2 del Codi Civil i l'article 271 de la L.E.Civil. Dedueix de tot això el recurrent que no procedeix l'execució de la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba