STSJ Cataluña 8148/2013, 13 de Diciembre de 2013
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2013:13551 |
| Número de Recurso | 2415/2013 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 8148/2013 |
| Fecha de Resolución | 13 de Diciembre de 2013 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
IL·LM. SR. ENRIQUE JIMÉNEZ ASENJO GÓMEZ
Barcelona, 13 de desembre de 2013
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 8148/2013
En el recurs de suplicació interposat per Eulogio a la sentència del Jutjat Social 1 Tarragona de data 10 de gener de 2013 dictada en el procediment núm. 668/2010, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, ACTIVA MUTUA i CONSTRUCTORA NORAY, S.A., ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En data 7 d'octubre de 2010 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de gener de 2013, que contenia la decisió següent: " Que desestimando la demanda formulada por D. Eulogio, defendido por el Letrado D. Jordi-Joan Serra Bertomeu, contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social y Tesorería General de la Seguridad Social, representados por la Letrada del Cuerpo de la Administración de la Seguridad Social Dª. María Teresa Castellá Molina; la entidad ACTIVA MUTUA, defendida y representada por la Letrada Dª. Laia Bessó Montlleó; y la mercantil CONSTRUCTORA NORAY, S.A., defendida y representada por el Letrado D. Joan Antón Barranchina Cros, debo confirmar y confirmo la resolución administrativa impugnada "
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
El actor, Eulogio, mayor de edad, con DNI nº NUM000, está afiliado al Régimen General de la Seguridad Social con nº NUM001 . Al tiempo de causar baja temporal derivada de accidente de trabajo el día 6 de noviembre de 2008 estaba prestando sus servicios como albañil bajo la dependencia de la mercantil CONSTRUCTORA NORAY, S.A., con una antigüedad de 22 de septiembre de 2008 (doc. nº 1 a 7 actor). El trabajador fue dado de alta con fecha 10 de junio de 2009 por la mutua demandada. La causa del alta fue por mejoría, que le permite realizar su trabajo habitual (doc. nº 8 y 9 actor y doc. nº 8 mutua).
El actor nuevamente causó baja médica por enfermedad común en fecha 6 de julio de 2009 por dorsalgia, siendo dado de alta en fecha 14 de junio de 2010 con propuesta de incapacidad (doc. nº 10 a 52 actor y doc. nº 10, 11 y 12 mutua).
Incoado expediente de incapacidad permanente con nº NUM002 a instancia del trabajador por solicitud de 29 de junio de 2010 recayó resolución de la D. P. de Tarragona del I.N.S.S. con fecha registro de salida 1 de julio de 2010 por la que se declaró que el trabajador no estaba afecto de ningún grado de incapacidad permanente por "no alcanzar las lesiones que padece un grado suficiente de disminución de su capacidad laboral, para ser constitutivas de una incapacidad permanente, según lo dispuesto en el artículo 137 de la Ley General de la Seguridad Social, aprobada por Real Decreto Legislativo 1/1994, de 20 de junio (BOE 29/06/94) en relación con el artículo 136.1 de la misma disposición en la redacción dada por la ley 42/1994, de 30 de diciembre (BOE 31/12/94)." (expediente administrativo).
Emitido informe médico de síntesis en fecha 14 de junio de 2010, en base al cual formuló propuesta la Comisión de Evaluación de incapacidades (C.E.I.) el 23 de junio de 2010, las secuelas que se objetivan son las siguientes:
"DORSALGIA; LUMBALGIA; NO LIMITACIONES FUNCIONALES INVALIDANTES ACTUALES" (expediente administrativo).
La base reguladora por situación de incapacidad permanente derivada de enfermedad profesional es de 1.369,89 euros y la derivada de enfermedad común es de 1.017,81 euros. La base reguladora derivada de la incapacidad permanente parcial es de 1.430,41 euros derivada de accidente de trabajo y de 938,80 euros derivada de enfermedad común.
La fecha de efectos es de 14 de junio de 2010 (fecha reconocimiento por el ICAM).
(conformidad de las partes procesales)
Presentada por la actora la oportuna reclamación previa el 2 de agosto de 2010, solicitando una incapacidad permanente total y subsidiariamente parcial derivada de accidente de trabajo o de enfermedad común, se dictó Resolución de la D.G. de Tarragona del INSS de 27 de agosto de 2010 desestimando la reclamación. Con carácter previo, la CEI, en reunión de 26 de agosto de 2010, propuso al INSS la desestimación de la reclamación previa "ya que no aparecen dolencias ni limitaciones que no fueran tenidas en cuenta y debidamente valoradas cuando se efectuó la propuesta de fecha 23/06/2010 en consideración a las secuelas objetivas y demás circunstancias que pudiesen afectar a su capacidad de ganancia real" (expediente administrativo).
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència que desestima la demanda formulada per incapacitat permanent total, derivada d'accident de treball, presenta recurs la part actora, que ha no estat impugnat. La demanda interessa la declaració de contingència professional així com el grau d'incapacitat total o subsidiàriament parcial, amb dret a la prestació corresponent. Amb caràcter subsidiari formula també la pretensió dels mateixos graus d'incapacitat per contingència comuna.
Com primer motiu del recurs, a l'empara del article 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social, sol licita el recurrent la revisió dels fets provats. S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:
-
l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;
-
que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;
-
que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i
-
que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.
En base als paràmetres plantejats s'ha d'examinar la revisió interessada per recurrent, que demana, en primer lloc modificar la professió que consta en el fet provat primer, per la de peó, pretensió que basa en els documents aportats que consten als folis 56, 59, 60 a 63, 105, 124, 126, 129 i 131.
La proposta ha de ser atesa, ja que en el contracte de treball aportat (foli 56, doc. 1), en les nòmines (folis 60 al 63) i en el certificat d'empresa (foli 59), consta la única i reiterada referència a la professió de l'actor com a peó de la construcció. Professió que es valora també per l'ICAM (incorporant però una referència equívoca ja que diu "peón-albañil"), en la sol licitud de l'actor (foli 126), en el 129 i 131 (valoracions de l'ICAM que refereixen peó de paleta, que s'han d'entendre com a peó de construcció). Efectivament la professió és una dada bàsica per a valorar la situació incapacitant i per tant té transcendència per a resoldre el litigi. Per tant, es valora l'existència d'un error material del jutjador quan estableix la professió del demandant com a paleta (albañil), induïda per l'error d'expressió de l'ICAM, doncs la categoria professional del demandant consta en tota la documentació relativa al contracte aportada, sense contradicció com a peó. Per la qual cosa s'ha d'atendre el recurs i modificar el fet provat primer, en el sentit proposat, és a dir, que la professió del demandant és peó de la construcció.
El segon motiu del recurs, també per la via de l' article 193 b) de la LRJS, interessa que s'incorpori un fet provat nou, sisè, que digui:
"Por el Dr. Pedro Enrique del Servicio de Cirugía i Traumatologia del Hospital Joan XXIII de Tarragona emite en fecha 1-6- 2010 un informe de asistencia de urgencias en el que constata: "Contractura dorso lumbar palable, no dolorosa. Rigidez del tronco. Movilidad pasiva y activa conservadas, limitadas por dolor. Dolor a la palpación de apófisis espinosas a nivel de D10-D12 Bragard Lasegue ".
Cita com a document de contrast el que consta al foli 112 de les actuacions.
Ja que així consta i el document no ha estat valorat en la sentència de instància, ha de ser incorporat el que es proposa als fets provats, doncs podria ser transcendent atès l'objecte del judici, relatiu a les patologies que pateix l'actor i les limitacions que li provoquen, havent-se de valorar com un error per omissió. Així l'assistència descrita per l'Hospital públic que va atendre al beneficiari, pot tenir relació amb el curs de la malaltia que és objecte del procediment, ja que es discuteix també la continuïtat del procés anterior i el fet de la possible recaiguda.
Per la mateixa via revisora es demana que s'incorpori un nou fet provat, setè, que indiqui: " Séptimo: En día 12/08/11, se...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba