SAP Barcelona 2/2014, 8 de Enero de 2014
| Ponente | JOAN FRANCESC URIA MARTINEZ |
| ECLI | ES:APB:2014:634 |
| Número de Recurso | 27/2013 |
| Procedimiento | PROCEDIMIENTO ABREVIADO |
| Número de Resolución | 2/2014 |
| Fecha de Resolución | 8 de Enero de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 22ª |
Audiència Provincial de Barcelona
Secció Vint-i-dosena
Rotlle procediment abreujat núm. 27/2013
Referència de procedència:
JUTJAT INSTRUCCIÓ 32 BARCELONA
Diligències Prèvies núm. 905/2012
SENTÈNCIA NÚM. 2/2014
Magistrats/des:
Joan Francesc Uría Martínez
Francesc Abellanet Guillot
Patricia Martínez Madero
La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona, en procediment Abreujat núm. 27/2013, procedent del Jutjat Instrucció 32 Barcelona, dimanant de les Diligències Prèvies núm. 905/2012, per delicte contra la salut pública, contra Eliseo, nacionalitzat a Espanya amb DNI núm. NUM000, nascut a Terrassa el dia NUM001 /70, fill de/d' Ildefonso i de/d' Salome i amb domicili a Gelida (Barcelona), Urbanització DIRECCION000, Parcel·la NUM002 bústia NUM003 ; Romulo, nacionalitzat a Itàlia amb passaport italià núm. NUM004, nascut a Savona el dia NUM005 /76 i amb domicili Savona, DIRECCION001, NUM006 ; i Elisenda, nacionalitzada a Itàlia amb passaport italià núm. NUM007, nascuda a Savona el dia NUM008 /80, filla de/d' Agustín i de/d' Natalia i amb domicili Savona, DIRECCION002, NUM009 NUM010 .
Han estat parts els acusats Eliseo, representat pel procurador Alfredo Martínez Sánchez i defensat pel lletrat Andrés Framis Albiol; Romulo, representat per la procuradora Marta Negredo Martín i defensat pel lletrat Wilhelm Mayer Catalán; i Elisenda, representada pel procurador Jaime Lluch Roca i defensada pel lletrat José Vicente Rubio Eire; i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.
Barcelona, vuit de gener de dos mil catorze.
Antecedents de fet
A la fase intermèdia d'aquesta causa, instruïda pel Jutjat d'instrucció núm. 32 de Barcelona amb el núm. 905/2012 de diligències prèvies, el Ministeri fiscal formulà acusació contra Eliseo, Romulo i Elisenda, com a autors responsables d'un delicte contra la salut pública referit a substància que causa dany greu a la salut, en quantitat de notòria importància, dels articles 368 i 369.1.5a del Codi penal (en endavant Cp), sol·licitant la imposició de les penes de 8 anys de presó i multa de 219912 euros, a cadascú, així com la condemna en costes i el decomís de la substància i els diners intervinguts.
En tràmit de qualificació provisional, les defenses sol·licitaren la lliure absolució dels acusats, postulant subsidiàriament, la defensa de Romulo, la concurrència de la circumstància prevista a l' article
20.2n o 21.2a Cp .
Al judici oral, desprès de la pràctica de la prova i en tràmit de conclusions, el Ministeri fiscal modificà llur qualificació provisional afegint la sol·licitud d'imposició, a tots els acusats, de la pena accessòria d'inhabilitació per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna; la defensa de Romulo també modificà la seva, en el sentit de, subsidiàriament a la pretensió absolutòria, postular la concurrència de les circumstàncies atenuants de drogoaddicció i dilacions indegudes, dels articles 21.2a i 21.6a Cp, respectivament; i les defenses de Eliseo i Elisenda elevaren a definitives llurs qualificacions provisionals, sense cap modificació.
Fets provats
Cap a les 21:10 hores del dia 3 de març de 2012, Romulo, major d'edat i sense antecedents penals, sortí d'un l'immoble situat a la plaça del Centre de Barcelona duent una bossa dins la qual hi havien uns paquets que contenien cocaïna destinada a la venda a tercers. La substància, distribuïda en tres paquets, tenia un pes net de 1003 g, 1000 g i 996 g, i una riquesa en cocaïna base del 55% ± 2%, dels 56% ± 2% i del 63% ± 3%, respectivament, essent la quantitat total de cocaïna base de 552 g ± 20 g, 560 g ± 20 g i 627 g ± 30 g. Romulo havia adquirit la cocaïna per 120000 euros, coneixent la quantitat, la qualitat i el destí de la substància.
Minuts desprès de sortir de l'immoble, i quan anava en cotxe acompanyat de Eliseo, major d'edat i sense antecedents penals computables, i de Elisenda, major d'edat i sense antecedents penals, Romulo i els seus acompanyants van ésser detinguts per agents de policia, que intervingueren la bossa amb la substància. Al moment de la detenció, Eliseo duia un embolcall que contenia 0,927 g nets de cocaïna amb una riquesa del 55% ± 2%, i 885 euros, que li van ésser intervinguts.
Posteriorment, en l'habitació de l'hotel Tryp Condal Mar que a Barcelona ocupaven aquells dies Romulo i Elisenda, es van trobar i intervenir 8000 euros, i a l'interior del cotxe que els mateixos feien servir, una bossa de Elisenda amb 780 euros, i una cartera de Romulo amb 90 euros.
Fonaments de dret
Al començament del judici oral, la defensa de Romulo plantejà com a qüestió prèvia un seguit d'irregularitats que considerava produïdes a la instrucció de les diligències policials, inclosa la redacció de l'atestat inicial, i la instrucció judicial, que afectaven, al seu parer, diversos drets fonamentals, des del dret a la tutela judicial efectiva fins el dret de defensa. Aquesta qüestió, recolzada per les altres defenses, i a la qual s'oposà el Ministeri fiscal, la vàrem desestimar llavors, i la defensa que la plantejà insistí en el seu plantejament en tràmit d'informe, afegint-hi una sèrie de consideracions sobre hipotètiques infraccions pels agents que intervingueren en la investigació policial, concretament vulneració del dret al secret de les comunicacions telefòniques, provocació del delicte o intervenció d'agent provocador, hipòtesis aquestes que, deia, permetrien explicar l'èxit de la intervenció policial del dia 3 de març, tot i que admetia la inexistència de prova acreditativa de cap d'aquestes hipòtesis, de les que considerava més probable la darrera, això és, que l'actuació de Romulo va venir condicionada per la influència determinant d'un ignot agent provocador.
Val a dir que en la seva opinió, fos quina fos la hipòtesi que s'acceptés, el resultat seria el mateix, la nul·litat de l'actuació policial i de totes les proves derivades.
Sobre la qüestió prèvia, tal com va ésser plantejada al començament del judici ja vàrem donar resposta, i ara només cal donar-li una major concreció. És conegut que la nul·litat de ple dret, en tot cas, i els defectes de forma en els actes processals que impliquin absència dels requisits indispensables per assolir la seva finalitat o determinin indefensió efectiva, es fan valer per mitjà dels recursos legalment establerts contra la resolució de què es trac ti ( article 240.1 de la Llei orgànica del poder judicial ), i els defectes que es prediquen produïts en la fase d'investigació, policial o judicial, van poder ser denunciats durant la instrucció judicial de la causa, i de fet van ésser objecte de recursos devolutius, recursos que va resoldre la Secció sisena d'aquesta Audiència en un sentit contrari a les pretensions de les defenses recurrents. Així les coses, aquest Tribunal, de la mateixa Audiència, ha de mantenir el criteri de la Secció sisena i no modificar-lo, com se'ns ha demanat en tràmit de qüestions prèvies, perquè com diu la recent STS 673/2013, de 17 de setembre, al seu fonament jurídic primer: "... Uno de los principios esenciales del proceso, ínsito en la garantía del artículo 24 de la Constitución, es la intangibilidad de las decisiones contra las que no cabe recurso. Esa condición concurría en la decisión de la Sección de la Audiencia que aceptó la decisión de remisión del Juzgado de lo Penal. Por ello, cuando la sección Tercera de aquélla dicta la decisión ahora recurrida, está vulnerando frontalmente de manera evidente dicha garantía. La diversidad de sección, acorde a normas de reparto que no nos son conocidas, llevaron a la Sección tercera a atribuirse unas competencias de revisión de la previa decisión de la otra sección que, ni le correspondían, ni pueden ser comprendidas por el ciudadano, que ve como el mismo Tribunal dicta resoluciones contradictorias.
Esa decisión -ahora recurrida ante nosotros- vulnera un derecho fundamental. La modificación de resoluciones firmes afecta a la seguridad jurídica y también al derecho a la tutela judicial. Así lo recordamos recientemente en la exposición hecha en la Sentencia de esta Sala de 4 de julio pasado, nº 668 de 2013, y deriva de la muy precisa doctrina que expone la STC 114/2012 de 24 de mayo cuando dice: Constituye reiterada doctrina de este Tribunal que el principio de seguridad jurídica consagrado en el art. 9.3 CE y el derecho a la tutela judicial efectiva ( art. 24.1 CE ) impiden a los Jueces y Tribunales, fuera de los casos expresamente previstos en la ley, revisar el juicio efectuado en un caso concreto, incluso si entendieran con posterioridad que la decisión no se ajusta a la legalidad, pues la protección judicial carecería de efectividad si se permitiera reabrir el debate sobre lo ya resuelto por una resolución judicial firme en cualquier circunstancia. Un efecto que puede producirse no sólo en los supuestos en que concurran las identidades propias de la cosa juzgada formal, sino también cuando se desconoce lo resuelto por una resolución firme en el marco de procesos que examinan cuestiones que guardan con aquélla una relación de estricta dependencia, aunque no sea posible apreciar el efecto mencionado de cosa juzgada. Así se afirma expresamente, entre otras, en las SSTC 219/2000, de 18 de septiembre, FJ 5 ; 151/2001, de 2 de julio, FJ 3 ; 163/2003, de 29 de septiembre, FJ 4 ; 200/2003, de 10 de noviembre, FJ 2 ; 15/2006, de 16 de enero, FJ 4 ; 231/2006, de 17 de julio, FJ 2 ; y 62/2010, de 18 de octubre, FJ 4, y añade: En definitiva, el derecho a la intangibilidad de las resoluciones judiciales firmes consagrado en el art. 24.1 CE como una de las vertientes del derecho a la tutela judicial efectiva no se circunscribe a los supuestos en que sea posible apreciar las identidades propias de la cosa juzgada formal, ni puede identificarse...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba