SAP Barcelona 551/2013, 18 de Diciembre de 2013
| Ponente | JOAN FRANCESC URIA MARTINEZ |
| ECLI | ES:APB:2013:16231 |
| Número de Recurso | 155/2013 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 551/2013 |
| Fecha de Resolución | 18 de Diciembre de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 22ª |
Audiència Provincial de Barcelona
Secció Vint-i-dosena
Rotlle apel·lació penal núm. 155/2013
Referència de procedència:
JUTJAT PENAL 18 BARCELONA
Procediment Abreujat núm. 196/2009
Data Sentència recorreguda: 05/09/2013
SENTÈNCIA NÚM. 551/2013
Magistrats/des:
Joan Francesc Uría Martínez
Francesc Abellanet Guillot
Patricia Martínez Madero
La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 155/2013, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 18 BARCELONA en data 05/09/2013, en procediment Abreujat núm. 196/2009. Han estat parts Ángeles representada per la Procuradora Eva Castel Escalé, Agapito representada per la Procuradora Mercedes Álvarez Roset, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez .
Barcelona, divuit de desembre de dos mil tretze.
Antecedents de fet
El 5 de setembre d'enguany el Jutjat penal núm. 18 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: "En atención a lo expuesto absuelvo a Agapito, por prescripción de la posible responsabilidad criminal, del delito de amenazas en el ámbito familiar que se le imputaba en este procedimiento, declarando de oficio las costas procesales causadas."
A la sentència es declaren provats els fets següents: "Primero.- Doña Ángeles y el acusado Agapito mantuvieron una relación de pareja, y convivieron en Montgat (Badalona). En el año 2006 la Sra. Ángeles detectó anomalías en el comportamiento del acusado, y le pidió en más de una ocasión que fuera a un psicólogo.
El día 4-8-2006 se produjo una discusión, en la que el acusado le dijo a la Sra. Ángeles que difundiría las grabaciones que tenía de relaciones íntimas entre ambos. Posteriormente le reiteró telefónicamente las mismas manifestaciones, añadiendo que le daría una paliza de muerte a ella y a sus padres. También le envió varios mensajes telefónicos en los que anunciaba que repartiría copias de las grabaciones entre los vecinos de doña Ángeles y los de sus padres. Tercero.- En aquellas fechas el acusado sufría un delirio de persecución, y el médico forense aconsejó su internamiento compulsivo para su estudio y tratamiento."
Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Ángeles, el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió.
Fets provats
En no haver estat objecte del recurs, s'accepta el relat de fets declarats provats a la sentència recorreguda.
Fonaments de dret
L'apel·lant combat la sentència dictada en primera instància adduint un únic motiu d'impugnació amb dos enunciats: " vulneración del derecho a la tutela judicial efectiva ( art. 24.1 de la Constitución Española ) " i " indebida aplicación de los artículos 130.1, 6 y 131.1 del Código Penal ". I diem que és un únic motiu amb dos enunciats perquè del que es queixa sota el primer enunciat és de la declaració de prescripció del delicte, i sota el segon insisteix a dir que " al no haber prescrito el delito de amenazas en el ámbito familiar... no se ha extinguido la responsabilidad criminal del acusado ", la condemna del qual demanda.
És tan errònia l'estructuració de la sentència apel·lada, com errònia és l'estructuració del recurs.
És errònia l'estructuració de la sentència perquè el relat de fets provats que conté està completament immotivat. Certament el jutge a quo podia fonamentar la seva resolució únicament en les consideracions que fa a la sentència sobre la prescripció del delicte objecte d'acusació, consideracions que constitueixen l'única motivació de la resolució impugnada, però en aquest cas no podia declarar provats fets que implicaven una valoració de les proves practicades al plenari; i si optava, com optà, per declarar provats fets que implicaven aquesta valoració resultava imprescindible motivar o exterioritzar el raonament que conduïa de les proves practicades al relat de fets provats de significat incriminatori, so pena d'infracció dels drets fonamentals a la tutela judicial efectiva i a la presumpció d'innocència, motivació de la qual està totalment òrfena la sentència apel·lada, el que per se impedeix el pronunciament condemnatori sol·licitat al recurs.
Efectivament, com assenyala el fonament jurídic primer de la recent STS 153/2013, de 6 de mar ç, "[l] a cuestión de si la valoración de la prueba está suficientemente motivada en las sentencias no es una cuestión que atañe sólo al derecho a la tutela judicial efectiva ( art. 24.1 CE ), afecta principalmente al derecho a la presunción de inocencia ( art. 34.2 CE ). El Tribunal Constitucional ha reiterado que uno de los modos de vulneración de este derecho lo constituye precisamente la falta de motivación del iter que ha conducido de las pruebas al relato de hechos probados de signo incriminatorio. Como se afirma en la STC 145/2005 de
6.6, existe una "íntima relación que une la motivación y el derecho a la presunción de inocencia, que no en vano consiste en que la culpabilidad ha de quedar plenamente probado, lo que es tanto como...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba