SAP Tarragona 263/2013, 16 de Julio de 2013
| Ponente | MANUEL GALAN SANCHEZ |
| ECLI | ES:APT:2013:1363 |
| Número de Recurso | 708/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 263/2013 |
| Fecha de Resolución | 16 de Julio de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
TARRAGONA
SECCIÓ TERCERA
ROLLO DE APELACIÓN: 708/2012
PROCEDENCIA: PROCEDIMIENTO ORDINARIO 672/2010 JUZGADO PRIMERA INSTANCIA 2 TORTOSA
APELANTE : Marcelina Y Luis Pedro
PROCURADOR : Mª JOSEPA MARTINEZ BASTIDA
LETRADO : JOSE MARIA DUEÑAS VALLEJO
APELADO : MARINA SANT JORDI, SL
PROCURADOR : IMMACULADA AMELA RAFALES
LETRADO : IGNES CAMIL BOSCH
SENTÈNCIA
MAGISTRATS IL·LMS. SRS.
GUILLERMO ARIAS BOO (President)
JOAN PERARNAU MOYA
MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)
Tarragona, a 16 de juliol de 2.013.
Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per DÑA. Marcelina i D. Luis Pedro representats per la Procuradora dels Tribunals Sra. Martínez Bastida i assistits pel Lletrat Sr. Dueñas Vallejo, contra la Sentència de 17 de juliol de 2.012 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Tortosa, judici ordinari núm. 672/2010, al qual figura com a part demandant els ara apel·lants, i com a part demandada MARINA SANT JORDI, S.L. representada per la Procuradora de los Tribunales Sra. Amela Rafales i defensada pel Lletrat Sr. Bosch i Ignés.
ANTECEDENTS DE FET
La resolució recorreguda conté la següent Decisió:
"Se DESESTIMA la demanda interpuesta por Marcelina y Luis Pedro contra MARINA SANT JORDI, S.L. absolviendo a dicha demandada de todas las pretensiones formuladas de contrario, con imposición de costas a la actora."
Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de DÑA. Marcelina i D. Luis Pedro .
Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició al mateix.
En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat els tràmits legals.
FONAMENTS JURÍDICS
Interposa la representació processal de DÑA. Marcelina i D. Luis Pedro el present recurs d'apel·lació impugnant els pronunciaments de la resolució recorreguda mitjançant els quals es desestima íntegrament la demanda interposada pels mateixos reclamant, d'una banda, la declaració de resolució del contracte privat de compravenda subscrit entre les parts (fet que no és objecte de recurs), i d'altra banda, que la indemnització que pel seu propi incompliment contractual han de pagar a l'adversa MARINA SANT JORDI sigui de 14.932,48.-# (i subsidiàriament de 17.091,88.- #), de tal manera que es condemni a la demandada a retornar als actors ara apel·lants la diferència entre aquelles quantitats i la de 63.700.-# lliurada per ells. Fonamenten els recurrents el seu recurs contra el pronunciament relatiu a la indemnització de danys i perjudicis fixada per la resolució recorreguda (100% de la quantitat lliurada) en la infracció dels articles 216, 217 i 218 LEC "relativos a la carga de prueba y la necesidad de congruencia en las sentencias" (foli 163 de les actuacions), així com infracció dels articles 1.105, 1.108 i 1.124 CC, considerant que no ha quedat acreditat el perjudici patit per la demandada MARINA SANT JORDI, i que es va produir l'acomiadament de l'actor Sr. Luis Pedro (i la conseqüent reducció de la seva capacitat econòmica) i això constitueix una circumstància de força major, raó per la que considera infringit l' article 1.105 CC, unit al fet de que li va ser denegat pel Banc Sabadell el préstec per l'adquisició de l'immoble (v. foli 3 de les actuacions, Fet Tercer de la demanda, on la part ara recurrent assenyala les dos raons fonamentals que van determinar "la imposibilidad de suscribir la referida escritura pública" ).
Respecte a l'al·legació de manca de congruència de la sentència d'instància, cap explicació ofereix la part recurrent de perquè existeix incongruència i, per tant, entenem que el que realment està al·legant és una errònia valoració de la prova practicada, que és cosa molt diferent.
Pel que fa a si han quedat o no acreditats els perjudicis a la part demandada MARINA SANT JORDI, resulta evident, per molt que la part apel·lant en l'exercici del seu legítim dret de defensa digui que no, que sí s'han ocasionats perjudicis: les parts van subscriure un contracte privat de compravenda d'immoble al mes de març de l'any 2.007 per un preu de 318.500,00.-# sense I.V.A. (document nº 2 de la demanda, folis 10 i ss.), havent estat la conducta incomplidora dels actors la que ha determinat que el contracte no hagi arribat a bon fi, fet que resulta de la pròpia demanda en la que reconeixen que han d'indemnitzar a l'adversa i fins i tot ofereixen dos possibles indemnitzacions. D'acord amb l'informe pericial realitzat per una societat de taxació (folis 95 i ss.), el valor de l'immoble a l'any 2.010 és de 236.496,74.-#, assenyalant en quant a la evolució de la demanda que "El Mercado Inmobiliario, lleva presentando desde hace varios meses, síntomas muy graves de agotamiento, con BAJADAS de los precios. Las ventas están experimentando una ralentización muy fuerte, con períodos muy prolongados de las mismas desde su salida a mercado. La tendencia es a continuar en este sentido" (foli 101). Es inqüestionable, doncs, que d'haver complert les seves obligacions contractuals la part compradora dins dels terminis establerts (pagament del preu pactat i compareixença per a l'atorgament de l'escriptura pública quan va ser requerida per la part venedora (document nº 4 de la demanda, foli 20), cap perjudici s'hagués ocasionat a la part venedora, ni tampoc s'hagués frustrat la fi del negoci.
Hem d'analitzar a continuació si l'acomiadament del Sr. Luis Pedro (document nº 6 de la demanda, folis 22 i 23) es pot considerar com un supòsit de força major, i en cas afirmatiu, aplicar l' article 1.105 CC que disposa que "Fuera de los casos expresamente mencionados en la ley, y de los en que así lo declare la obligación, nadie responderá de aquellos sucesos que no hubieran podido preverse, o que, previstos, fueran inevitables" .
Tal i com vam posar de manifest a la nostra Sentència de 19-06-2009 (ROJ: SAP T 1047/2009 ), "es doctrina jurisprudencial constante la que afirma que para que se pueda aplicar el artículo 1.105 del Código Civil, se requiere que se trate de un hecho que no hubiere podido preverse o que previsto fuera inevitable; la concurrencia de los requisitos para la aplicación del art. 1.105 CC, es decir, la imprevisibilidad y la inevitabilidad exige una prueba cumplida y satisfactiva ( Sentencias 28 de diciembre de 1.997 y 2 de marzo de 2.001 ), incumbiendo la carga de la prueba a quien alega la existencia del caso fortuito o la fuerza mayor ( SS. 31 de mayo de 1.985 ; 11 de octubre de 1.991 ; 31 de julio de 1.996 ; 29 de diciembre de 1.998 ; 8 de noviembre de 1.999 ; 8 de febrero de 2.000 ; 10 de octubre de 2.002 ); que la fuerza mayor ha de entenderse constituida por un acontecimiento surgido "a posteriori" de la convención que hace inútil todo esfuerzo diligente puesto en la consecución de lo contratado (S. 24 de diciembre de 1.999), debiendo concurrir en dicho acontecimiento -hecho determinante- la cualidad de ajenidad, en el sentido de que ha de ser del todo independiente de quien lo alega ( SS. 19 de mayo de 1.960, 28 de diciembre de 1.997, 13 de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba