SAP Girona 573/2013, 7 de Octubre de 2013
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Audiencia Provincial de Gerona, seccion 3 (penal) |
| Fecha | 07 Octubre 2013 |
| Número de resolución | 573/2013 |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ TERCERA (PENAL)
GIRONA
ROTLLE D'APEL·LACIÓ Nº 907/2013
PROCEDIMENT ABREUJAT Nº 121/2013
JUTJAT PENAL Nº 1 DE FIGUERES
SENTÈNCIA Nº 573/2013
Il·lms. Srs.:
PRESIDENTA:
CARME CAPDEVILA I SALVAT
MAGISTRATS:
SONIA LOSADA JAÉN
ILDEFONS CAROL I GRAU
Girona, set d'octubre de 2013.
VIST en aquesta Sala el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada el dia 18/7/2013 pel Sr. Jutge del Jutjat Penal nº 1 de Figueres, en la Causa nº 121/2013 seguida per un delicte de robatori amb força i un altre d'atemptat; essent part recurrent el senyor Ramón, defensat pel lletrat senyor Francesc Xavier Pérez Moreno i representat per la procuradora Sra. Elisa Martínez Pujolar.
Ha actuat com a Ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU, el qual expressa en aquesta resolució el parer unànime del Tribunal.
ANTECEDENTS FÀCTICS
En la indicada sentencia va dictar-se la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix:
"Debo CONDENAR a Ramón como autor de:
un delito de robo con fuerza en casa habitada, previsto y penado en los artículos 237, 238.4 y 241.1.2 y 3 del código Penal, a la pena de DOS AÑOS DE PRISIÓN, con la inhabilitación especial del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena
un delito de atentado contra agentes de la autoridad, previsto y penado en los artículos 550 y 551.1 del Código Penal, a la pena de TRES AÑOS DE PRISIÓN, con la inhabilitación especial del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena
cuatro faltas de lesiones, previstas y penadas en el artículo 617.1 del Código Penal, a la pena, por cada una de llas, de doce días de localización permanente. Todo ello al pago de las costas.
En materio de responsabilidad civil, deberá indemnizar al Agente de MMEE con TIP NUM000 en la cantidad de 140 euros, al Agente con TIP NUM001 en la de 245 euros, al Agente con TIP NUM002 en la cantidad de 245 euros, y finalmente al Agente con TIP NUM003 en la de 640 euros, cantidades todas ellas incrementables con los intereses del artículo 576 de la LEC .
Se SUSTITUYEN las penas de prisión impuestas por su expulsión del territorio nacional con prohibición de entrada durante diez años ."
El recurs va interposar-se pel senyor Ramón mitjançant escrit del dia 3/9/2013, basant-se en els fonaments que hi figuren. Notificat al Ministeri Fiscal i al Lletrat de la Generalitat, van deixar transcórrer el termini legal sense formular al legacions; remetent-se les actuacions tot seguit a aquesta Audiència, on van tenir entrada el dia 30/9/2013.
No s'accepten íntegrament els fets provats de la sentència apel lada; pel que la frase del primer paràgraf "...haciéndolo a través del uso de una de las llaves del morador de la precitada vivienda, la cual se encontraba escondida en un hueco de la referida finca" es tindrà per no posada; essent substituïda per la frase "...haciéndolo de un modo que no ha quedado debidamente acreditado" .
FONAMENTS DE DRET
L'apel·lant senyor Ramón fonamenta el seu recurs en dos motius: en primer lloc, en un suposat error en la valoració de la prova que, segons considera, hauria vulnerat el principi de presumpció d'innocència; conclusió a la que arriba per entendre que no s'ha provat de manera suficient que l'acusat emprés cap mena de força a les coses per accedir a l'habitatge on va cometre la sostracció. En segon lloc, sol·licita que es redueixi la pena imposada pel delicte d'atemptat fins al mínim legal, per entendre que la elevació practicada en la sentència no resulta justificada.
Pel que fa al primer motiu d'impugnació plantejat cal recordar que és jurisprudència constant d'aquesta Secció la de que, encara que el recurs de apel·lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme al seu si una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals te la percepció directa pel Jutge de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència en el Dret Penal espanyol de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si las conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris, i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que d'ella va fer el jutge que va presenciar-la si hagués declarat com a provat, basant-se en ella, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.
En el cas present ens trobem davant d'un supòsit en el que part de la prova és merament indiciària; en particular, respecte de la existència o no de força en les coses. Dit de manera més directa, sobre si l'acusat va emprar, per a entrar a l'habitatge, la clau que el propietari havia amagat en un forat a la paret. Però això és quelcom que, de per sí, no impediria al Jutge estimar-la suficient, i arribar aleshores a una conclusió condemnatòria; sempre, és clar, que la sentència complís els requisits que assenyala el Tribunal Suprem. Seguint la STS 649/2008, de 22/10, aquests són:
- Des del punt de vista formal:
-
que en la sentència s'expressin quins són els fets base o indicis que s'estimin plenament acreditats, i que serviran de fonament a la deducció o inferència;
-
que la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba