STSJ Cataluña 4668/2013, 2 de Julio de 2013
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2013:7370 |
| Número de Recurso | 5555/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 4668/2013 |
| Fecha de Resolución | 2 de Julio de 2013 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
IL·LM. SR. ENRIQUE JIMÉNEZ ASENJO GÓMEZ
Barcelona, 2 de juliol de 2013
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4668/2013
En el recurs de suplicació interposat per Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) i Renfe Operadora a la sentència del Jutjat Social 1 Mataró de data 2 de març de 2012 dictada en el procediment núm. 423/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Jeronimo, Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (Renfe) i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En data 31 de maig de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 de març de 2012, que contenia la decisió següent: " Que debo ESTIMAR y ESTIMO la demanda que en materia de CANTIDAD ha sido interpuesta por Dº Jeronimo, contra la entidad RENFE, RENFE OPERADORA, ADIF y FOGASA y en consecuencia, debo condenar y condeno a RENFE OPERADORA y ADIF, a que abonen a la demandante la cantidad de 25.666,59 euros por la indemnización.
Que debo de absolver y absuelvo al Fondo de Garantía Salarial de todos los pedimentos formulados contra el mismo " .
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
La parte demandante, Dº Jeronimo, trabajó para las entidades demandadas, RENFE, RENFE OPERADORA Y ADIF, desde el día 18 de mayo de 1967, a través de un contrato indefinido a jornada completa, ostentando la categoría profesional de "Mando Intermedio y cuadro" y, percibiendo un salario mensual bruto de 3.953,03 euros, con inclusión de las pagas extraordinarias _folios 25_nómina de fecha de abril de 2004__
En fecha de 30 de marzo de 2006, la entidad RENFE OPERADORA y la parte actora suscribieron un contrato de prejubilación privado, con los términos expuestos en el mismo que en aras de brevedad damos aquí por reproducido íntegramente _folios 18 a 23 y 76 a 81_.
En dicho contrato se reconoce a la parte actora una antigüedad en la empresa desde 18 de mayo de 1967, estableciéndose una indemnización que Dº Jeronimo percibiría de 110.171, 46 euros, teniendo en cuenta dicha antigüedad, que fue abonada a la parte actora.
Por Resolución de fecha de 23 de abril de 2008 el INSS reconoce y concede a Dº Jeronimo la pensión de jubilación que asciende a 1.638,97 euros brutos mensuales, partiendo de un total de 37 años cotizados, cuya base reguladora es de 2.276,35 euros y aplicando un porcentaje de la pensión de 72% _folios 26 a 28 y 82 a 84_.
Dº Jeronimo recurre la decisión del INSS de fecha de 23 de abril de 2008 por entender que son 40 los años cotizados y no 38 como establece la resolución del INSS, interponiendo el 24 de abril de 2008 reclamación previa.
Por Resolución del INSS de fecha de 25 de junio de 2008 se desestima la reclamación previa interpuesta por la parte actora, manteniendo lo dispuesto en la Resolución recurrida, ya que establece que "el período servicios en el Ejército que superó el servicio militar obligatorio no se puede tener en cuenta para el reconocimiento y cálculo de la pensión porque no estuvo en el ámbito de aplicación del régimen de Clases Pasivas del Estado" _folio 29_.
La Sentencia de la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 19 de noviembre de 2010 confirma la Resolución administrativa del INSS _folios 37 A 47 y 85 A 96_.
RENFE OPERADORA y ADIF adeudan a la parte actora la cantidad de 25.666,59 euros en concepto de indemnización única por el contrato de prejubilación _folios 82 a 84 y 26 a 28, 85 a 96, 76 a 81 y 18 a 23_.
El trabajador no ostenta la representación de los trabajadores de la empresa ni la ha ostentado en el último año.
Con fecha 25 de mayo de 2.011, se celebró acto de conciliación previa ante el SMAC, con el resultado de intentado sin avenencia.
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el fa impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència dictada en reclamació de quantitat que estima la demanda, presenten sengles recursos de suplicació les demandades ADMINISTRADOR DE ESTRUCTURAS FERROVIARIAS (ADIF) I RENFE OPERADORA, que han estat impugnats per la part actora.
L'objecte del litigi és la reclamació de quantitat, per diferències de indemnització, derivada dels pactes annexes al contracte de prejubilació, ates que la pensió de jubilació finalment reconeguda a l'actor és inferior a la que es va tenir en compte com a paràmetre per calcular la indemnització pactada, el càlcul de la qual es va obtenir computant més de 40 anys de prestació de serveis del demandant a RENFE, entenent que estaven inclosos els serveis prestats també durant el servei militar. Cal dir que RENFE estimava que l'antiguitat del demandant a la companyia era de 38 anys i 10 mesos, en el moment de signar el pacte, tal com constava als fulls de salaris.
El recurs de suplicació d'ADIF, formula un motiu previ, demanant la nul litat del fet provat setè, per quan diu que és predeterminant de la decisió.
Certament, el motiu, encara que no es formula per la via de modificació de fets provats de l' article 193
-
de la LRJS, ni per cap de les previstes pel recurs, té raó i ha de ser atès, doncs és cert que es redacta com a fet provat una conclusió jurídica, que per tant es tindrà per no posada com a fet i si com a resultat de la fonamentació, ja que l'impagament de la diferència reclamada està admès.
El primer motiu del recurs d'ADIF, es planteja per la via de l' article 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social, Llei 36/2011, de 10 d'octubre, denunciant la infracció de l' article 44.3 de l'Estatut dels Treballadors, en relació a l'article únic del Reial Decret Llei 1/2004, de 7 de maig, i la disposició addicional primera 14 de la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del Sector Ferroviari, més la disposició addicional primera del Reial Decret 2396/2004, de 30 de desembre, pel que s'aprova l'Estatut de Renfe Operadora.
Al lega el recurrent que l' article 44 de l'E.T . obliga a les empreses successores per les obligacions salarials nascudes amb anterioritat a la transmissió i que no hagin estat satisfetes. Diu el recurs que en el cas jutjat la responsabilitat solidària a ADIF no es pot imposar, ja que la obligació tindria la causa en el contracte de prejubilació del demandant, signat el dia 30/03/2006, posterior a la transmissió de RENFE a RENFE OPERADORA, que es produeix el dia 1/01/2005. Admet el recurrent l'existència de successió d'empreses entre RENFE, entitat que avui diu que es denomina ADIF, I RENFE OPERADORA, però nega la responsabilitat solidària de Renfe Operadora, ja que no es dona el cas de que la cessió hagi estat declarada delicte, únic supòsit en que seria aplicable la obligació establerta a l'empresa anterior a la cessió.
L'escrit d'impugnació, sosté l'argumentació de la sentència de instància, respecte al defecte de cotització del que va ser responsable l'empesa RENFE, i per tant ha de ser assumida la conseqüència per ADIF, a més de fer referència a la doctrina jurisprudencial del grup d'empreses.
Respecte a la responsabilitat de ADIF com a successora de RENFE, i la aplicació de LA responsabilitat solidària per aplicació de l'article 44 als treballadors, en obligacions generades després de la creació de RENFE OPERADORA, aquesta Sala va examinar de manera exhaustiva la qüestió, i així es deia en la sentència de 18 de setembre de 2009 ( ROJ: STSJ CAT 10281/2009 ), recurs: 95/2006,el següent:
"La dita qüestió ha estat ja abordada per diferents pronunciaments de la Sala en relació al règim general aplicable. Així, a la nostra Sentència 1984/2007, de 13 de mar ç indicàvem que la Llei 39/2003 : "establece que la -hasta entonces RENFE - pasa a denominarse Administrador de Infraestructuras Ferroviarias y asume las funciones asignadas al administrador de infraestructuras ferroviarias en dicha ley (DA 1ª.1 ). Establece también que el personal que en el momento de entrada en vigor de la ley presta sus servicios en la entidad pública empresarial RENFE se mantendrá en la plantilla de la entidad pública empresarial Administrador de Infraestructuras Ferroviarias, "salvo el que esté vinculado a la prestación del servicio de transporte ferroviario y el que resulte preciso para la puesta en marcha y funcionamiento de la entidad pública empresarial RENFE
- Operadora " a la que se referirá la disposición adicional tercera, que se integrará en ésta con arreglo a lo que se determine, mediante orden del Ministro de Fomento. Por su parte la Disposición Adicional Tercera regula la creación de la entidad pública empresarial RENFE - Operadora que a la que se atribuye personalidad jurídica propia, plena capacidad de obrar y patrimonio propio" Per prosseguir: "lo relevante de cara a este proceso es cuanto esta regulado en el apartado 14 de dicha DA 3ª cuando señala que a efectos de lo previsto en el art. 44 del texto refundido del Estatuto de los Trabajadores se entenderá que existe sucesión de empresas entre la entidad pública empresarial RENFE y la entidad pública...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba