SAP Lleida 327/2013, 5 de Septiembre de 2013
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2013:564 |
| Número de Recurso | 467/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 327/2013 |
| Fecha de Resolución | 5 de Septiembre de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
El Canyaret, s/n
Rotlle núm. 467/2012
Terceria domini núm. 1204/2011
Jutjat Primera Instància 8 Lleida
SENTÈNCIA núm. 327/2013
PRESIDENT:
IL·LM. SR. ALBERT GUILANYA FOIX
MAGISTRATS:
IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA
IL·LMA. SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
Lleida, cinc de setembre de dos mil tretze
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de terceria domini número 1204/2011, del Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Lleida, en virtut del recurs interposat per Constancio, representat per la procuradora Cecilia Moll Maestre i assistit pel lletrat Jaume Ribes Porta contra la sentència de data sis de març de dos mil dotze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 467/2012. La part apel·lada és la DIRECCIÓN PROVINCIAL DE LLEIDA DE LA TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL
, representada per Olga Mª Arias Garrido Lletrada de la Administración de la Seguridad Social. És ponent d'aquesta resolució l'IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA, Magistrat d'aquesta Audiència Provincial.
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data sis de març de dos mil dotze, és la següent: "DECISIÓ.-
Desestimo la demanda interpuesta por Don Constancio, contra DIRECCIÓN PROVINCIAL DE LLEIDA DE LA TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, y deniego la tercería de dominio interpuesta.
Sin expresa imposición de costas. [...]"
Contra l'anterior sentència, Constancio va interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i al que es va oposar la part contrària; un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona. TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 5 de setembre de 2013 per a la votació i decisió.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS DE DRET
S'accepten els fets declarats provats a la sentència de primera instància. El problema amb què es troba el demandant Sr. Constancio, de nacionalitat andorrana, radica en el fet que per escriptura pública de 20-1-09 va adquirir la propietat de dinou finques majoritàriament situades a Solanell, terme municipal de Montferrer-Castellbó, sense, però, disposar de la prèvia autorització militar exigida per la Llei 8/1975, de 12 de març, de Zonas e Instalaciones de Interés para la Defensa Nacional, i el seu Reglament aprovat per Real Decret 689/1978, de 10 de febrer, la necessitat de la qual no va ser advertida pel notari autoritzant malgrat imposar-li-ho l'art. 20 de la Llei. Degut a aquesta manca d'autorització, no va poder inscriure la compravenda al registre de la propietat, amb la dissort que el 29-9-10, la Unidad de Recaudación Ejecutiva de la TGSS va travar embargament sobre quatre de les finques que havia adquirit per motiu de deutes de qui va ser venedor. Interposada demanda de terceria de domini contra la TGSS, aquesta ha estat desestimada, per la qual cosa planteja ara recurs d'apel·lació.
Al·lega el Sr. Constancio que el terme de Solanell i el de Monteferrer-Castellbó són població no fronterera, per la qual cosa els és d'aplicació l'excepció prevista a l' art. 35.1 del RD 689/1978 . Segons aquest precepte: "Queda fuera del ámbito de aplicación de este capítulo y, por consiguiente, no se incluirá en el cómputo, la superficie ocupada por los actuales núcleos urbanos de poblaciones no fronterizas o sus zonas urbanizadas o de ensanche actuales. Respecto de las futuras, se aplicará lo previsto en este párrafo siempre que consten en planes aprobados conforme a lo establecido en la legislación urbanística que hayan sido informados favorablemente por el Ministerio de Defensa, o lo hubieran sido en su día por el Ministerio militar correspondiente". Afegeix també que, en virtut de les regles de la càrrega de la prova de l' art. 217 de la LEC, corresponia a la demandada TGSS acreditar que les finques objecte de litigi es troben dintre de l'àmbit d'aplicació de la Llei 6/1975, cosa que no ha fet, per la qual cosa considera que acreditat el seu dret de propietat anterior a l'embargament, ha de ser estimada la demanda de terceria.
Tanmateix, tal i com ja indica el Sr. Jutge de primera instància i com s'encarrega d'emfasitzar l'apel·lada al seu escrit d'oposició, aquest argument va ser introduït de forma extemporània a l'audiència prèvia, per la qual cosa no pot ser tingut en compte si no es vol deixar en indefensió a la demandada. Així, al seu escrit de demanda de terceria de domini, l'actor no va al·legar res sobre la inaplicabilitat de la Llei 8/1975 ni del seu reglament a les finques objecte de terceria i, per tant, no va oposar en cap moment que la seva compravenda no estava sotmesa al requisit de la prèvia autorització de l'autoritat militar. Contràriament, les seves al·legacions van partir de la necessitat d'aquest requisit per la seva condició d'estranger no comunitari, limitant-se a indicar que ni la llei ni el reglament disposen la nul·litat de les escriptures atorgades sense el requisit esmentat i que, en qualsevol cas, la seva obtenció amb posterioritat suposava la convalidació o subsanació de la compravenda. Per tant, el demandant, quan al·lega i argumenta que la Llei no li és d'aplicació, el que fa és plantejar uns fonaments nous en contravenció de l' art. 400.1 de la LEC que obliga a al·legar a la demanda tots els fets i fonaments que siguin coneguts en el moment d'interposar-la, sense que pugui fer-se en fase posterior, ni tampoc en seu d'al·legacions complementàries a l'audiència prèvia, doncs, com diu l' art. 426.1 de la LEC, no poden "alterar substancialment les seves pretensions ni els fonaments d'aquestes". En cas contrari, es perjudiquen les possibilitats de defensa de l'apel·lant, qui no va poder al·legar res al respecte ni tampoc proposar prova per a desvirtuar un fet que no havia estat controvertit a la demanda, és a dir, que la compravenda realitzada pel demandant estava sotmesa a la Llei 8/1975 i que li calia autorització militar prèvia i, per tant, que no era d'aplicació l'excepció al·legada del seu art. 35. En el mateix sentit l ' art. 412.1 de la LEC disposa
que: "Establert el que sigui objecte del procés en la demanda, en la contestació i, si s'escau, en la reconvenció, les parts no ho poden alterar posteriorment", precepte que s'ha de relacionar amb el principi de preclusió establert a l' art 136 de la LEC, que diu: "Transcorregut el termini o passat el terme assenyalat per a la realització d'un acte processal de part es produeix la preclusió i es perd l'oportunitat de fer l'acte de què es tracti", i amb l' art. 433.3 de la LEC, que en relació a la fase de conclusions, diu de forma expressa que: "Exposades les seves conclusions sobre els fets controvertits, cada part pot emetre informe sobre els arguments jurídics en què recolzin les seves pretensions, que no poden alterar en aquell moment". Amb aquests preceptes la vigent llei processal no fa més que recollir la reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem que indica que tot i que en la segona instància es pot conèixer en segon grau tot el procés en la seva integritat, en canvi, no constitueix un nou judici ni es poden resoldre problemes o qüestions diferents als plantejats en la primera instància, atès que a això s'oposa el principi general del dret "pendente apellatione, nihil innovetur" ( SSTS 5-2 i 11-3-1963, 2-12-1983, 20-5-1986, 19-7-1989, 10-11-1990, 21-4-1992 i 9-6-1997 ). Estableix així la invariabilitat en la segona instància dels termes del...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba