SAP Barcelona 305/2013, 20 de Junio de 2013
| Ponente | FRANCISCO ABELLANET GUILLOT |
| ECLI | ES:APB:2013:9164 |
| Número de Recurso | 142/2013 |
| Procedimiento | APELACIóN PENALES RáPIDOS |
| Número de Resolución | 305/2013 |
| Fecha de Resolución | 20 de Junio de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 22ª |
Audiència Provincial de Barcelona
Secció Vint-i-dosena
Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 142/2013
Referència de procedència:
JUTJAT PENAL 13 BARCELONA
Procediment Abreujat núm. 131/2012
Data sentència recorreguda: 06.02.13
SENTÈNCIA NÚM. 305/2013
Magistrats/des:
Joan Francesc Uría Martínez
Juli Solaz Ponsirenas
Francesc Abellanet Guillot
La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 142/2013, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 13 BARCELONA en data 06.02.13, en procediment Abreujat núm. 131/2012. Han estat parts Elias i Elvira com apel.lants i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Francesc Abellanet Guillot.
Barcelona, vint de juny de dos mil tretze.
Antecedents de fet
Jutjat de lo penal 13 de Barcelona en el P.A 131.12-A dictà sentència amb la decisió següent: "Que CONDENO al acusado Elias, como autor penalmente responsable de un delito de lesiones con uso de instrumento peligroso, con la concurrencia de la agravante de parentesco, a las penas de TRES AÑOS Y SEIS MESES DE PRISIÓN e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo por el tiempo de la condena, y prohibición de que en adelante se aproxime a menos de mil metros de Elvira, a sus lugares de trabajo o domicilio, durante un plazo de 4 años y 6 meses.
CONDENO a la acusada Elvira, como autora penalmente responsable de una falta de lesiones, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de DOS MESES DE MULTA con cuota diaria de OCHO EUROS y una responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas diarias impagadas, y prohibición de que en adelante se aproxime a menos de mil metros de Elias, a sus lugares de trabajo o domicilio, durante un plazo de 6 meses.
Absuelvo libremente a los acusados de los delitos de amenazas por los que respectivamente se pedía su condena, con todos los pronunciamientos favorables.
Condeno a cada acusado al pago por mitad de la mitad de las costas procesales causadas en esta instancia, incluidas las de acusación particular, y declaro de oficio la mitad restante. En el orden civil condeno al acusado Elias a indemnizar a Elvira en la cantidad de 300 euros. "
A la setència es declaren provats els fets següents: "Ha resultado únicamente probado que en hora no concretada del día 31 de enero de 2010 el acusado Elias, mayor de edad y cuyos antecedentes penales no constan, y la acusada Elvira, mayor de edad y cuyos antecedentes penales no constan, quienes mantenían una relación sentimental, se hallaban en el establecimiento bar Bonissim Bocadillería, sito en el nº 232-234 de la Avenida del Carrilet de la localidad de Hospitalet de Llobregat. Allí iniciaron una discusión que los llevó a la calle, donde se agredieron recíprocamente. En concreto, el acusado le propinó a Elvira un golpe en la cabeza con una botella de cristal, y ésta le dio a aquél un golpe en la frente, en su caso con un vaso de cristal.
Como consecuencia de lo anterior, Elvira sufrió lesiones consistentes en herida inciso contusa en el cuero cabelludo, de la que curó en nueve días -uno de ellos impeditivos- tras tratamiento quirúrgico consistente en sutura de la herida.
Por su parte, Elias sufrió lesiones consistentes en herida contusa en región frontal, de las que curó tras una primera asistencia facultativa en 7 días, ninguno impeditivo, quedándole como secuela una cicatriz de un centímetro de longitud.
En fecha 1 de febrero de 2010 envió un mensaje al móvil de la acusada en el que le decía "llámame o empapelo la calle con tus fotos sexis".
Formulats recursos d'apel·lació per la representació processal de l'acusat Elias i per la representació processal de l'acusada i acusació particular Elvira . El Ministeri Fiscal ha impugnat el recurs d'apel·lació interposat per la representació de l'acusat,. El Jutjat l'admeté a tràmit, el donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió.
Fets provats
S'accepten els fets provats.
Fonaments de dret
En primer lloc cal resoldre, sistemàticament, el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Elias .
Són varies les qüestions que la part planteja . El primer motiu s'interposa per infracció de precepte constitucional, concretament, del dret a la tutela judicial efectiva de l' art. 24.1 de la C.E posat en relació amb els preceptes que tipifiquen el delicte de lesions ( arts. 147.1 i 148.1 del CP i amb la concurrència de la circumstancia de parentiu del art. 23 del CP ) .
L'apel·lant es queixa, en definitiva, de la manca de motivació, relativa a la descripció temporal de la mateixa acció que consta en el relat fàctic, a la manca de explicitació de la relació que hi pogués haver entre ambdues persones; a la manca de explicitació dels elements de càrrec que ha tingut el jutge a quo per apreciar acreditats els fets. En el motiu al·legat, tanmateix, es barregen arguments relatius a la manca de motivació amb la existència d'error en la apreciació probatòria que també s'argumenta posteriorment en d'altres motius.
Anant ja al fons de la qüestió debatuda en aquest motiu, que no es altre que la manca de motivació, s'ha de dir que, en el relat fàctic de la sentència es manifesta, i per tant, es dona com a fet provat, que ambdós mantenien una relació sentimental, per la qual cosa s'ha de veure si que aquesta afirmació sigui suficient, o estigui suficientment raonada per equiparar-la que la "víctima" estès lligada de forma estable a l'acusat per a una relació d'afectivitat anàloga a la matrimonial com desprès analitzarem, què és en definitiva l'element normatiu de l'agreujant de parentiu a que l'acusat va ser condemnat . Tanmateix el que es declara provat és,simplement, que ambdós mantenien una relació sentimental, sense més, i que es dona la explicació d'aquest fet en el fonament jurídic quart del perquè s'aplica la agreujant de parentiu- dada la relación sentimental que hasta la fecha habia ligado a ambas partes- ( sic ). Això significa que el fet provat de la existència de relació sentimental que es va donar per acreditat, es va motivar suficientment. Altra cosa és que hi hagi manca de prova en quan a la estabilitat del lligam en aquesta relació sentimental que haurà de conduir, si es que no n'hi hagués, a la inaplicació de la circumstancia agreujant de parentiu, qüestió que després analitzarem.
En relació a com es van produir els fets, en el relat fàctic es descriu suficientment el com i entre qui es van produir els fets. "se agredieron mutuamente" "el acusado propinó a Elvira un golpe en la cabeza con una botella de cristal". En tot cas, la manca de motivació s'hauria de predicar de la explicitació del com el jutjador ha arribat a aquesta conclusió factual, cosa que es fa en el fonament jurídic primer, l'apartat " valoració de la prova" i pel que s'aprecia el jutge arriba a la conclusió fàctica amb els elements de prova raonats que explicita en el fonament jurídic esmentat per la qual cosa no hi ha res a dir respecte a la manca de motivació .
Al·legada la manca de motivació de la sentència per la part recorrent, de forma inversemblant, en la petició del recurs, no demana la nul·litat de la sentència que lògicament comportaria la manca de motivació. En definitiva, no es pot apreciar el motiu pel defecte al·legat, ja que es considera que la sentència, encara que, amb les seves deficiències, la valoració de la prova ha estat correctament fonamentada.
El segon motiu d'apel·lació s'interposa per vulneració del dret a la presumpció d'innocència del art. 24.2 de la CE en relació als articles que tipifiquen el delicte de lesions ( arts. 147.1 i 148.1 del CP )
Ací l'objecte de debat és, si els fets que es constaten en el relat fàctic han quedat acreditats o no. En primer lloc, cal esbrinar el tipus de la relació que hi havia entre ambdós i si ha queda provada, no solament la relació sentimental, sinó també el lligam estable d'aquesta relació entre ambdós, ja que s'aplica l'agreujant genèrica de parentiu del art. 23 del CP i l'element normatiu de l'agreujant preveu per l'aplicació de la agreujant l'existència d'aquelles circumstancies factuals. Si bé es considera que, en aquest cas, s'havia d'apreciar el tipus agreujat d l' article 18.4 del CP .
És evident que per aplicar l'agreujant hi ha d'haver una situació de lligam de forma estable per una anàloga relació sentimental a la del matrimoni, situació no es pot donar per acreditada únicament per les manifestacions d'un testimoni, que a més, actua com acusació particular i acusada en el procés, quan aquesta relació es negada per l'acusat i no s'ha practicat cap...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba