SAP Barcelona 711/2013, 26 de Julio de 2013
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2013:9036 |
| Número de Recurso | 130/2013 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 711/2013 |
| Fecha de Resolución | 26 de Julio de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal (secció 10ª)
Recurs d'apel·lació nº 130/13-C
Procediment Abreujat nº 264/11
Jutjat Penal nº 25 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms/a magistrats/ada
Sra MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA
Sr.JOSÉ Mª PLANCHAT TERUEL
Sr SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, vint-i-sis de juliol de dos mil tretze
Vist en grau d'apel·lació per aquesta Secció 10ª de l'Audiència provincial, el procediment abreujat nº 264/11 del Jutjat Penal nº 25 d'aquesta capital, en tràmit davant d'aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Domingo, contra la sentència condemnatòria dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 7 de març de 2013, per delicte d'atemptat a Agents de l'Autoritat i lesions. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno al acusado Domingo como autor de un delito de atentado a Agentes de la Autoridad en concurso ideal con un delito de lesiones, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de UN AÑO y SEIS MESES de prisión, con accesoria de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena, así como a título de autor de cuatro faltas de lesiones leves, y le impongo por cada una la pena adicional de CUARENTA DIAS de MULTA con una cuota diaria de 6 euros, con responsabilidad personal subsidiaria de un dia de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas. Asimismo se le condena al pago de las costas procesales, y a que indemnice al Agente GU NUM000 en la cantidad de 11.900 euros por las lesiones más 1.800 euros por secuelas, al GU nº NUM001 en 200 euros, al GU NUM002 en 320 euros, y al ME NUM003 en 150 euros, más sus intereses legales".
Contra l'esmentada resolució va formalitzar -dins de termini legal- recurs la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 3 d'abril de 2013, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat. Per interlocutòria de 15.5.13 es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn reglamentàriament establert, tot quedant les actuacions vistes per a deliberació, votació i decisió en data 17 de juliol d'enguany. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat demanada pel recurrent ni considerarla necessària el tribunal. Tercer.- En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic que conté la sentència apel.lada, i que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.
FONAMENTS DE DRET
-
El recurrent fonamenta l'apel·lació de la sentència condemnatòria en tres motius complementaris i un de subsidiari a l'empara del que permet l' art. 790 Lecrim . 38/02 de 24 d'octubre, d'enjudiciament criminal abreujat, consistents en : A) Error en la valoració de la prova per part de la jutge penal en relació a l'autoria del delicte de lesions. B) Infracció de llei per aplicació indeguda dels arts. 147.1 del Codi Penal . C) Subsidiàriament, aplicació al cas de la circumstància eximent completa de legítima defensa. D) Impugnació de la responsabilitat civil fixada en favor de l'Agent nº NUM000 .
En el primer apartat, afirma la defensa de l' acusat que en el judici oral no es va practicar prova suficient que permeti acreditar el relat fàctic incriminatori que conté la sentència apel·lada en relació al dany corporal sofert per l'Agent de la Guàrdia Urbana amb TIP NUM000, ateses les contradiccions en que van incorrer tots els funcionaris policials entre sí en orde a com va caure al terra, i llur conseqüent manca de credibilitat, als qui atribueix un ús desproporcionat de la força. Considera que la lesió soferta per aquest Agent va ser accidental i que ja patia una anomalia (sic) prèvia en el lligament escafo lunar, com posaria de manifest l'informe pericial unit al foli 75 de la causa.
De l'estudi de les actuacions i en especial l'Acta del judici oral, res ens permet inferir s'hagi produït vulneració del dret fonamental a ser considerat innocent llevat de prova en contrari que recull l' art. 24.2 CE, interpretat en els termes recollits en les STC 31/81 i 124/90, ni l'esmentat error valoratiu de la prova, doncs l'Acta del judici palesa que -lluny del que afirma la defensa- en aquest procediment s'han practicat diverses proves vàlides en dret, bàsicament la testifical, la pericial i la documental mèdica, que han permès acreditar més enllà de tot dubte raonable com van succeir els fets i quines van ser les conseqüències lesives.
El sol fet que resultessin lesionats fins a un total de 4 Agents policials, palesa el grau de violència que l'acusat va emprar en negar-se a ser detingut, així com la seva agressivitat indiscriminada. Consta que la pràctica de les proves s'ha desenvolupat sota els principis d'oralitat, publicitat, i contradicció d'acusació i defensa, amb immediació de la jutge que ha dictat sentència, la qual conté una motivació ben raonada ( art. 120.3 CE ) de les dades objectives concretes que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba