SAP Barcelona 600/2013, 28 de Junio de 2013
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2013:8183 |
| Número de Recurso | 114/2013 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 600/2013 |
| Fecha de Resolución | 28 de Junio de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal ( secció desena)
Recurs d'apel·lació nº 114/13-C
Procediment Abreujat nº 36/12
Jutjat Penal nº 3 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms/a. magistrats/ada
Sra. Montserrat COMAS ARGEMIR CENDRA
Sr. José Maria PLANCHAT TERUEL
Sr. Santiago VIDAL i MARSAL
Barcelona, vint-i-vuit de juny de dos mil tretze
Vist en grau d'apel·lació per aquesta Secció 10ª de l'Audiència provincial, el procediment abreujat nº 36/12 del Jutjat Penal nº 3 dels d'aquesta capital, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Justino, contra la sentència condemnatòria dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 15 de febrer de 2013, per delicte de lesions. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. Santiago VIDAL i MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno al acusado Justino como autor de un delito de lesiones, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de SEIS MESES de prisión, accesoria de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena; deberá indemnizar al perjudicado Sr. Carlos Alberto en la suma que se determine en incidente de ejecución. Condeno al acusado Carlos Alberto como autor de una falta de lesiones dolosas a la pena de UN MES de MULTA con una cuota diaria de 6 euros, y responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas no satisfechas. Les condeno asimismo al pago de las costas, por mitad".
Contra l'esmentada resolució va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la defensa de l' acusat Sr. Justino . Admès a tràmit per provisió de 13 de març de 2013, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Sala. Per diligència de 24 d'abril es va designar magistrat ponent i assenyalar el dia d'ahir per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol·licitada per la part recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la vigent llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions innecessàries.
FONAMENTS DE DRET
-
La defensa del recurrent formalitza a l'empara de l' art. 790.3 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre, d'enjudiciament criminal abreujat, l'apel·lació de la sentència condemnatòria dictada pel jutjat penal, tot al·legant en síntesi tres motius concurrents: 1) Error en la valoració de la prova sobre la participació en l'agressió física recíproca, amb resultat de lesions. 2 ) Infracció de llei derivada d'inaplicació deguda de l'eximent de legítima defensa previst en l' art. 20.4 del Codi Penal .
El plantejament jurídic de la defensa rau en afirmar que la sentència apel·lada no ha tingut en compte determinats elements de caire perifèric, prou il·lustratius de l'ànim agressor que va motivar la conducta del Sr. Carlos Alberto des d'un inici. En concret, sosté que els fets van succeir dins de l'obra on treballava l'avui recurrent, i aprofitant l'avinentesa que en aquell moment estava sol car la resta d'operaris ja havia acabat la jornada laboral. I d'aquesta dada, n'infereix que l'únic que tenia intenció -ànim subjectiu de l'injust- de menystenir la integritat física de l'altri era qui va anar en cerca del segon.
Tanmateix, l'estudi acurat de la sentència permet albirar sense dificultats que no estem pas davant de cap manca de motivació en els termes que exigeix l' art. 120.3er CE, sinó front d'una legítima -però obviament esbiaixada- discrepància de l'apel·lant amb el sil·logisme racional fàctic i jurídic que conté la sentència condemnatoria. Lluny del que s'afirma en el recurs, és precisament a les aparents contradiccions entre les declaracions dels implicats, d'una banda, i les de la presumpta testimoni presencial de l'altra, que el jutge penal no atorga credibilitat a aquesta última, i conclou condemnant a tots dos implicats.
I també per això, explicat amb detall els motius pels quals atorga credibilitat parcial només a cada un d'ells, car estem davant d'una escomesa recíproca. No apreciem en conseqüència infracció dels principis de congruència ni de tutela judicial efectiva, en els termes que recullen les STS 17 d'octubre de 2004 i 29 de desembre de 2005 .
-
Sota l'epígraf d'error en la valoració de la prova, la defensa al·lega que la conducta de l'acusat va consistir única i exclusivament en intentar aturar l'escomesa física injustificada endegada pel veí de l'obra on estava treballant, tot negant que estiguem davant d'una baralla recíprocament acceptada. Només es reconeix una breu discussió verbal prèvia derivada de la queixa del Sr. Carlos Alberto pels desperfectes que -presumptament- estaven ocasionant...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba