STSJ Cataluña 3542/2013, 21 de Mayo de 2013
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2013:5256 |
| Número de Recurso | 1323/2013 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 3542/2013 |
| Fecha de Resolución | 21 de Mayo de 2013 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
F.S.
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA
Barcelona, 21 de maig de 2013
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3542/2013
En el recurs de suplicació interposat per Abelardo a la sentència del Jutjat Social 1 Girona (UPSD social
1) de data 20 de setembre de 2012 dictada en el procediment núm. 469/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Obres Russinyol,S.L. i Fogasa (Girona), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 11-5-12 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre extinció a instància del treballador, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de setembre de 2012, que contenia la decisió següent:
Que desestimo la excepción de incompetencia territorial planteada por la empresa demandada y desestimo la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Abelardo frente a la empresa Obres Russinyol SL y el FOGASA, sobre extinción de contrato de trabajo, y en consecuencia absuelvo a la empresa demandada de los pedimentos deducidos en su contra.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
El demandante, Abelardo, ha venido prestando sus servicios por cuenta de la empresa Obres Russinyol SL desde el 1/02/1999, ostentando la categoría profesional de oficial 2ª y con un salario diario bruto con inclusión de pagas extras de 52,50 # (no controvertido).
El actor en fecha 3/11/2003 inició un período de incapacidad temporal, situación en la que todavía se encontraba en el momento de presentación de la demanda (folio 22).
La demanda rectora de las presentes actuaciones tuvo entrada en el decanato de los juzgados de Girona el 11/05/2012, a las 13:10 horas (folio 2). CUARTO.- En el momento de presentación de la demanda la empresa no había abonado al actor la prestación de IT correspondiente a los meses de diciembre de 2011, enero y febrero de 2012 (hecho reconocido por la empresa).
El 11/05/2012 a las 11:33 horas, la empresa ordenó una transferencia bancaria a favor del actor con fecha valor de ese mismo día, por importe de 926,91 # en concepto de prestación de IT correspondiente al mes de abril de 2012 (folios 97 y 98).
Las prestaciones de IT correspondientes a los meses de octubre y noviembre de 2011 fueron abonadas por la empresa con cuatro meses de retraso (hecho alegado en la demanda derivado de documental aportada por el actor obrante en folios 27, 28 y 30; la empresa no aporta justificante de pago de estas mensualidades).
Con posterioridad a la presentación de la demanda la empresa ha abonado las siguientes cantidades:
- El 25/05/2012: 500 # a cuenta de la prest. IT de diciembre 2011
- El 5/06/2012: 957,81 # correspondiente a prest. IT de mayo 2012
- El 13/06/2012: 2.925,44 # correspondiente a prest. IT enero y febrero 2012
- El 4/07/2012: 926,91 # correspondiente a prest. IT junio 2012
(folios 90 a 104 y 33)
En los meses inmediatamente anteriores a que el actor iniciara el período de IT, prestó servicios en una obra situada en la localidad de Banyoles, aunque algún día también trabajó en una obra situada en la población de L'Escala (Alt Empordà) (testifical del Sr. Gonzalo ) .
Presentada papeleta de conciliación en fecha 27/02/2012, el acto de conciliación celebrado el 15/03/2012 concluyó sin avenencia (folio 6).
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs del demandant contra la Sentència 20 de setembre de 2012 que desestima la seva pretensió de rescissió voluntària del contracte de treball per incompliments greus de l'empresa previstos en l' article 50, 1 b ) i c) del Estatut dels Treballadors, és per revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l ' article 193 a ) i b) de la Llei 36/2010 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE de 11 d'octubre).
L'empresa no va presentar escrit d'impugnació.
Postula la modificació del fet provat primer per addicionar un paràgraf que digui " El import de la prestació de la incapacitat temporal que correspon al demandat ascendeix a 926,91 euros mensuals nets ( 30,89 euros/dia)." Basa aquesta modificació en els imports que consten abonats en el fet quart i quart bis de la relació fàctica de la sentència.
També postula la modificació del fet provat quart bis a fi d'addicionar un paràgraf a la fi del text que digui: " Això significa que el import total de les quantitats abonades per l'empresa desprès de la presentació de la demanda judicial, sense incloure la realitzada el mateix dia de la presentació de la demanda per un import de 926,91 euros, ascendeix a 5.310,16 euros, tenint en compte que el import de la prestació ascendeix a 926,91 euros nets mensuals ( 30,89 euros /dia), l'empresa ha abonat des del 25 de maig de 2012 i el 4 de juliol de 2012 mes de cinc mesades referides a la prestació". No consta en quin o quins documents concrets i específics es basa la modificació.
Cal recordar que el recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària quasi de cassació, i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala, ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament pel control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ). És així que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 191 b), aquí ara 193, i núm. 194.3 de l'anterior Llei de Procediment Laboral de 1985, aquí 196,3 de la Llei 36/11, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm. 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals. Aquest caràcter limitador de la suplicació no restringeix el dret a la tutela judicial efectiva, atès que el dret fonamental citat es garanteix en principi en el primer grau, de tal manera que la suplicació esdevé un supòsit extraordinari, limitat a un concret i específic marc legal tal com indica la STC 119/1998, de 4 de juny . Conseqüentment, la doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba