SAP Barcelona 357/2013, 15 de Abril de 2013

PonenteSANTIAGO VIDAL MARSAL
ECLIES:APB:2013:4265
Número de Recurso20/2013
ProcedimientoAPELACIóN PENALES RáPIDOS
Número de Resolución357/2013
Fecha de Resolución15 de Abril de 2013
EmisorAudiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal (Secció 10ª)

Recurs d'apel·lació nº 20/2013- C

Procediment Abreujat nº 312/12 R

Jutjat Penal nº 16 de Barcelona

S E N T È N C I A

Il.lms/a magistrats/ada

Sra. Montserrat COMAS ARGEMIR CENDRA

Sra. Carmen SANCHEZ ALBORNOZ BERNABÉ

Sr. Santiago VIDAL MARSAL

Barcelona, quinze d'abril de dos mil tretze

Vist en grau d'apel·lació per la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, el procediment abreujat nº 312/12 del Jutjat Penal nº 16 de Barcelona, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la defensa de l'acusat Bernabe, contra la sentència condemnatòria dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 11 de desembre de 2012 per delicte contra la salut pública. Ha estat designat ponent l'Il·lm Sr. Santiago VIDAL MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.

Antecedents Processals

Primer

La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno al acusado Bernabe como autor de un delito contra la salud pública en su modalidad de tráfico de substancias estupefacientes que no causan grave daño, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de DOS AÑOS de prisión y 6 euros de multa, con responsabilidad personal subsidiaria de 1 día en caso de impago, así como al abono de las costas. La pena privativa de libertad se sustituye por su expulsión del territorio nacional por plazo de 5 años. Procédase a la destrucción de la droga y decomiso definitivo."

Segon

Contra l'esmentada resolució va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 7 de gener de 2013, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Sala. Per diligència d'ordenació de 25 de febrer es va registrar l'entrada del recurs i les actuacions originals, es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn preestablert, i es va assenyalar el proppassat dia 27 de març per a deliberació, votació i decisió de la Sala. No s'ha celebrat vista pública en no considerar-la necessària el tribunal ni haver-ho sol·licitat el recurrent.

Quart

En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.

FETS PROVATS S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.

FONAMENTS DE DRET

La defensa de l'acusat recolza l'apel·lació de la sentència condemnatòria dictada en la primera instància penal, a l'empara del que permet l' art.790 de la Lecrim, reformada per la llei 38/02 de 24 d'octubre, sota els següents epígrafs: 1) Presumpció constitucional d'innocència i error en la valoració de la prova testifical; 2) Infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 368.1 del Codi Penal .

  1. En el primer motiu de recurs s'al·lega que la sentència condemnatòria dictada ha errat en el raonament sil·logístic de l'antijuridicitat de la conducta imputada, atès que malgrat declarar provada la transacció lucrativa de marihuana per diners, com recull el relat de Fets Provats, el judici es va fer sense la declaració de l'acusat i de la presumpta compradora. Al·lega que els Agents de l'Autoritat que van intervenir es trobaven a més de 20 metres de distància, raó per la qual no podien veure amb precisió què era el que s'intercanviaven les dues persones. En conseqüència, considera que la declaració testifical dels Agents esdevé insuficient per a destruir el principi constitucional de presumpció d'innocència recollit en l' art. 24.2 CE .

    La qüestió ha estat ja resolta en multitud d'ocasions per la jurisprudència, tant del Tribunal Constitucional com del Tribunal Suprem que tot seguit esmentarem. La condemna d'una persona a qui s'imputa la perpetració d'un delicte només pot fonamentar-se en les proves practicades en el judici oral, però dita jurisprudència matisa que en els afers de delictes contra la salut pública la declaració testifical del comprador que es troba en parador ignorat ( i per tant no ha pogut ser localitzat per a ser portat al plenari) o es...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR